Un dels fets més destacats és com l’any 2014 és un punt d’inflexió que mostra l’inici de la recuperació econòmica a Montcada i Reixac. Una recuperació que ve caracteritzada per la creació de noves empreses i la generació de nous llocs de treball. No obstant, el teixit empresarial del municipi, tot i la recuperació, encara no ha arribat a assolir les xifres que tenia abans de la crisis.

Figura 4. Evolució del nombre d’empreses. 2008‐2019.
Font: Observatori del Treball i Model Productiu, dades referent al primer trimestre de cada any

Figura 5. Evolució de les persones afiliades en empreses del municipi. 2008‐2018.
Font: Idescat, a partir de dades del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies. Les dades són mitjanes anuals calculades a partir de les dades trimestrals disponibles.

Pel que fa a la caracterització del teixit empresarial, sobresurt el domini de la petita empresa, encara que és l’empresa mitjana la que més creix durant els darrer anys.

Figura 6. Distribució de de les empreses segons la seva grandària. 2019.
Font: Observatori del Treball i Model Productiu, dades referent al primer trimestre de l’any.

Resulta destacable que tres activitats econòmiques (comerç, indústria manufacturera i construcció) suposen quasi 2/3 del total del teixit empresarial i el 79% dels llocs de treball localitzats al municipi.
En relació als polígons d’activitat econòmica on es realitza gran part de l’activitat de Montcada i Reixac, el fet més destacable és com quasi la meitat del sòl urbà del municipi esta destinat a ús industrial. Un sòl industrial que es troba distribuït en diferents polígons d’activitat que es troben força consolidats que esta començant a significar l’existència de manca d’espai industrial i de naus i un increment dels seus preus.

Taula 1. Distribució de les empreses als PAE del municipi.
Font: Consell Comarcal del Vallès Occidental.

Convé indicar que es tracten de polígons desenvolupats fa anys i que precisen una sèrie de millores per adaptar‐se a les noves activitats (fibra òptica, aparcament, modificació normes urbanístiques…).
Per últim, relacionat amb l’activitat econòmica, les demandes de les empreses del municipi semblen centrar‐se en cinc aspectes:

1. Millor comunicació i més agilitat en la relació entre les empreses i l’Ajuntament;
2. Una oferta formativa més adaptada a les necessitats de les empreses i un poc més especialitzada, no tant genèrica;
3. Fomentar el coneixement entre les empreses del municipi i el seu treball en xarxa;
4. Una millor relació entre les empreses i els centres de formació; v) donar més suport a l’emprenedoria.