Llera del riu Ripoll

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni natural.
Classificació: Entorns fluvials i marítims.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni natural.
Classificació: Entorns fluvials i marítims.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 4. Ambiental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipus funcional: P Parcs i espais públics.
Subtipus funcional: Entorn fluvial.
Context: Llera fluvial que travessa el municipi d’oest a est, fins al seu aiguabarreig amb el Besòs situat davant la serralada de Marina. Fins a aquest moment el riu travessa zones industrials i urbanes.
Descripció: La llera del riu Ripoll és un espai públic que travessa el terme municipal de Montcada i Reixac per l’oest i finalitza al riu Besòs a una cota de 35.5 metres sobre el nivell del mar. Té una longitud total de 40 km i el tram de Montcada i Reixac (en endavant M i R) té una longitud de 2.600 metres de llarg (6,5% de la llera) i una amplada variable que va des de els 125 metres a l’iniciï del terme municipal, al davant del carrer de Jaume I del municipi de Ripollet, es redueix a 90 metres just abans de la confluència amb la riera
de Sant Cugat, es continua reduint fins a 80 metres en el pont de ferrocarril de la línia de Puigcerdà i finalment augmenta a 105 metres en el pont de ferrocarril de la línia de França. El tram de M i R està canalitzat amb murs de contenció de formigó armat, alguns inclinats, altres verticals. Conflueixen al Ripoll la riera de Sant Cugat i el torrent de Can Duran. El Ripoll és un riu mediterrani, amb poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents. Això genera una dinàmica fluvial canviant i alhora impredictible. La fesomia de la llera canvia amb tota la riquesa i diversitat d’ambients: meandres que es mouen, illes que es fan i es desfan, platges de sorra, platges de còdols, basses amb vegetació…
El tram de llera de Montcada i Reixac forma part del baix Ripoll amb les característiques de riu urbà. En aquest tram s’ha produït la transformació total del llit amb la canalització d’aigües altes i s’ha reduït a la mínima expressió el que anomenem paisatge fluvial amb elements naturalitzats.
El riu ha recuperat els habitats naturals i juga un paper clau com a connector ecològic entre la Serralada de Marina i el parc de Sant Llorenç del Munt i Serra de l’Obac.
Per la llera també passen instal·lacions de clavegueram i s’han construït cinc viaductes, dos ponts de ferrocarril i una passera per a vianants.
Elements: Llera fluvial. Riu i vegetació de ribera i fauna associada.
Ús actual: Llera fluvial.
Ús original / altres: Llera fluvial.
Entorn protecció: L’amplada de la llera, definida pels talussos de formigó en tot el seu recorregut pel municipi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’amplada de la llera, definida pels talussos de formigó en tot el seu recorregut pel municipi.
Valor històric: El riu Ripoll va ser punt d’enclavament dels primers molins a Montcada.
Valor sociocultural i etnològic: La llera del Ripoll ha esdevingut lloc d’esbarjo per els montcadencs i per veïns d’altres poblacions, que aprofiten els seus recorreguts (naturals i culturals), que enllacen amb els del Besòs, i els permeten arribar fins el mar.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: La progressiva recuperació del riu i la seva llera ha esdevingut un element natural de primer ordre situat a tocar de les zones urbanes.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Preservació del paisatge / Conservació.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
Gestió: Crear el Parc Fluvial del Ripoll a nivell de gestió i manteniment.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: L’activitat econòmica i productiva de la llera del riu Ripoll és testimoni excepcional de la història i del procés d’humanització dels seu territori. Ja a l’alta Edat Mitjana hi ha notícies de l’existència de molins fariners que aprofitaven les seves aigües, una activitat econòmica que al segle XVI i XVII seran substituïda majoritàriament per molins drapers i
paperers. El riu i el seu traçat ha condicionat la vida social i econòmica de la població de Montcada durant segles. Tot i així, des del segon quart del segle XX la població ha viscut d’esquena al riu, el qual ha esdevingut una frontera natural que separava els barris de Montcada, la qual només podia ser travessada per un gual fins a la construcció del pont de la carretera de Ribes l’any 1927.
La riuada de la nit del 25 de setembre de 1962 és recordada per l’alt nombre de víctimes mortals i per la destrucció de ponts, indústries i habitatges. La contaminació i degradació del riu Ripoll i del seu entorn és un problema que prové del anys seixanta, especialment pel gran creixement de les poblacions que l’envolten i pel procés d’industrialització que aquest augment demogràfic va generar. La política de recuperació d’espais fluvials degradats iniciada als anys vuitanta pels ajuntaments i la Generalitat de Catalunya, sempre amb la col·laboració d’una ciutadania cada cop més sensibilitzada, han millorat
notablement l’estat del riu. Cal destacar l’efectivitat de les mesures de sanejament aplicades, sobretot a la dècada dels noranta, per tal de deixar de considerar el riu Ripoll com una claveguera.
Al segle XXI s’està dignificant el riu com a espai natural

Bibliografia:

• Vidal, P. (1999) El projecte del Parc fluvial del Ripoll. Sabadell. Monogràfic Notes, volum 13.

• Parc Fluvial del Ripoll Ajuntament de Sabadell, Àrea de Territori i medi Ambient, Departament de Medi Ambient i Sostenibilitat

Documentació:

• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. El riu Ripoll.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran