DADES CADASTRALS Núm.: 08124A010000170000FQ – 08124A010000170001GVV. Titularitat: Privada.
DADES URBANÍSTIQUES Pla vigent: PGM. Classificació: SNU (no urbanitzable). Qualificació: Sistemes (S) Clau 6c. Parcs i Jardins Urbans Actuals i de nova creació a nivell metropolità. Exp. RPUC: 1976/000477/B. Relació ntiva: PGM i PN SERRA COLLSEROLA.
CATALOGACIÓ ANTERIOR Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Obra civil. Altres prot.: IPAAMiR: Xemeneies de bòbiles, I.016. 1999.
CATALOGACIÓ Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Obra civil. Categoria: BPU. Nivell prot.: Nivell 1. Integral.
DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: Al Arquitectura lndustrial/Comercial. Subtipologia funcional: Xemeneia de bòbila. Estil i època: Arquitectura industrial tradicional; Època contemporània. Segle XX. Cronologia: 1922-1925. Autor/Promotor: Joan Baptista de Serra Martínez, arquitecte municipal de Montcada i Reixac. Context: Situada en el marge dret de la carretera N-150, voltada de piles de runa, en un indret degradat amb activitats marginals. Elements: Xemeneia situada a camp obert, voltada de pilots de runa. Té planta quadrada i és de maó vist, no es veu base; fust tronco piramidal i coronament amb una cornisa amb cinc maons girats 45 graus per cara; en la boca hi ha maons despresos. Està força recta pero té fissures verticals en tota la seva alçada. Ús actual: En desús. Ús original/altres: Conducte per on surt el fum. Estat de conservació: Regular; Està abandonada. Presenta fissures verticals. Entorn de protecció: Circumferència de cinc metres de radi des del centre geomètric de la xemeneia.
ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE
Elements: Exterior: -Volumetria materials textura geometria i forma. Entorn de protecció: Circumferència de cinc metres de radi des del centre geomètric de la xemeneia.
RAONS PER A LA CATALOGACIÓ
Valor històric: És testimoni de l’activitat industrial del primer quart del segle XX, vinculada al món de la construcció i concentrada tocar de la carretera N-150, on el sòl argilós en facilitava la producció. Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Xemeneia de maó vist, de planta quadrada, fust tronco piramidal i una cornisa amb cinc maons en cada cara girats 45 graus com a coronament. Valor natural/ambiental/paisatgístic: Xemeneia que emergeix, amb altres dues de properes, com elements verticals del paisatge, amb bona visió des de l’autopista i la carretera general.
REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS
Tipus d’intervenció: Restauració. Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, materials, textura, geometria i forma. Gestió: Restaurar la xemeneia i condicionar l’entorn.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Informació històrica: Els anys 20 foren especialment importants pel que fa a l’augment de les edificacions a Montcada i als pobles del seu entorn. La instal·lació de l’empresa de ciments Asland l’any 1917 va significar l’inici del procés d’industrialització del poble i alhora, va provocar també una forta transformació econòmica, demogràfica i urbanística. L’augment de les noves edificacions a partir de l’any 1920 com a conseqüència d’aquest nou procés de creixement de la vila, el traçat de nous carrers, el naixement i expansió de nous barris com Can Sant Joan, la Ribera, o el creixement d’altres, com el Mas Rampinyo o la Font Pudenta, van posar de manifest una creixent necessitat de materials constructius. Com a resultat d’aquesta demanda, durant el període 1922-1925 es van construir a Montcada 6 bòbiles per a coure maons, la majoria situades a la carretera N-150 entre Montcada i Sabadell. Projectades seguint un mateix patró (de fet els plànols presenten les mateixes proporcions i característiques en cada una d’elles) per l’arquitecte municipal Joan Baptista de Serra i Martínez (1888 – títol 1914), aquestes primeres bòbiles aprofitaven el sòl argilós del coll de Montcada i l’aigua de les rieres del seu entorn. Situades entre els quilòmetres 1 i 3 de la carretera de Sabadell, a una banda i l’altra de l’eix, aquestes edificacions són: la bòbila de Josep Borràs (1922), la bòbila de Jaume Trilla (1923), la bòbila de Jacint i Joan Borràs (1923), la bòbila de Jacint Padró (1923), el forn de maons de Joan Ribó (1925) i la bòbila de Miquel Buguña (1930). L’any 1925 se n’aixecava una altra de les mateixes característiques a la carretera de Ripollet: la bòbila de Pere Uñó, projectada també per Serra. Amb els anys, el nombre de bòbiles va augmentar considerablement. Es conserven expedients de l’any 1947, del 1948 (es creen dos forns a Mas Rampinyo, a prop de Can Pomada) i del 1956.
Documentació:
UBICACIÓ
Veure plànol més gran