DADES CADASTRALS Núm.: 2031617DF3923A0001AH. Titularitat: Pública.
DADES URBANÍSTIQUES Pla vigent: PGM. Classificació: Sistemes (S). Qualificació: Clau 6b. Parcs i jardins urbans de nova creació de caràcter local Exp. RPUC: 1976/000477/B. Relació ntiva: PGM.
CATALOGACIÓ ANTERIOR Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Edificis. Altres prot.: IPAAMiR: Vista Rica, R.U.078. 1999.
CATALOGACIÓ Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Edificis. Categoria: BPU. Nivell prot.: Nivell 2. Conservació. Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.
DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada. Subtipologia funcional: Habitatge aïllat de segona residència. Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX. Cronologia: 1887. Autor/Promotor: Josep Graner i Prat, mestre d’obres. Josep Closes, promotor. Parcel·la: Gran. Context: En el cim del turó de la Fermina, actualment Vista Rica, dominant la vila de Montcada i tota la plana del Vallès. Voltada de bosc. Elements: Habitatge aïllat, de planta quadrada, planta semisoterrani, planta baixa, pis i golfes, amb coberta a dues vessants de teula plana d’encaix amb cavallets i cresteria. Les façanes tenen una composició simètrica, i les de les testeres són iguals. La façana principal està orientada a migdia, i consta de un cos baix amb terrassa, que ha estat afegit als anys 30 del segle XX, darrere el volum original, de planta rectangular, de una planta més alta. L’accés principal esta tapiat i actualment es fa per una escala mig enderrocada. A cada banda del portal hi ha dues obertures, de proporció vertical, una de les quals esta tapiada. La barana de la terrassa té trams de balustres i trams massissos, i actualment la terrassa està coberta amb una xapa ondulada i una precària estructura metàl·lica. A la terrassa hi donen quatre obertures amb persiana de lames de fusta de to verdós. La façana posterior, també te quatre obertures protegides per persianes. Les façanes laterals o testeres, tenen dues obertures a la planta baixa i dues obertures a la planta pis, de la mateixa proporció i emmarcades; l’obertura de les golfes té un arc de mig punt. Les cantoneres estan remarcades amb gruix, i els forjats amb una imposta. El parament és estucat a la calç, de color groc clar, però les reparacions han estat arrebossades. Les teules són de dos colors, les perimetrals de color fosc i les centrals de clar, delimitant dos rectangles. Les crestes del carener eren una seqüència d’una de grossa i una de petita, esmaltada en negre, i dues pinyes als extrems. En el gran jardí encara existent, hi ha restes de la seva urbanització, com paviments, bancs amb majòliques, una font, jardineres i altres elements com dipòsits, basament d’un molí de vent i altres coberts. L’accés a la finca és pel carrer de Vista Rica. Ús actual: Edifici de propietat municipal. Ús original/altres: Habitatge d’estiueig. Estat de conservació: Dolent; Si no s’intervé es convertirà aviat en una ruïna. Entorn de protecció: Turó de Vista Rica. Situació de risc: Risc d’incendi.
ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE
Elements: Habitatge aïllat envoltat de jardí. Exterior: – Volum general. – Cobertes: forma, material i cromatisme originals. – Façanes: formalització, obertures, textura i persianes. – Jardí: elements i vegetació. Entorn de protecció: Turó de Vista Rica.
RAONS PER A LA CATALOGACIÓ
Valor històric: És una de les torres d’estiueig aïllades més antigues de Montcada i un bon exemple de la del segle XIX. Valor urbanístic: Situada al cim turó d’en Fermí, constitueix un mirador excel·lent de la plana del Vallès, i una fita visual per a la població, amb una silueta característica. Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Projectada pel mestre d’obres Josep Graner i Prat l’any 1887, presenta una composició i elements decoratius remarcables. Valor sociocultural i etnològic: El turó de Vista Rica és un indret de trobada per a excursionistes i montcadencs en general per a les seves vistes de la vila i de la plana del Vallès. Valor natural/ambiental/paisatgístic: Bon mirador i fita urbana.
REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS
Tipus d’intervenció: Consolidació. Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria del projecte de 1887, coberta, elements decoratius, façana, obertures i fusteria. Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius. Entorn/Jardí: Recuperar elements, tractar els punts per mirador i vegetació. Gestió: Iniciar la seva restauració de manera urgent per evitar el colapse. Rehabilitació i restauració dels elements originals. Recuperació del basament del molí de vent i ou del jardí. Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Informació històrica: El 13 d’abril de l’any 1887 Josep Closes, veí de Barcelona, va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada i Reixac el permís per edificar una casa en els terrenys de la seva propietat situats al «Turó de la Fermina», actual Turó de Vista Rica. La nova edificació, projectada en la part més alta del turó, en el centre dels terrenys de Josep Closes, i, per tant, allunyada dels carrers projectats per l’ajuntament en aquest sector, seria destinada a habitatge d’estiueig del peticionari i la seva família. L’arribada dels estiuejants a Montcada al llarg de la segona meitat del segle XIX, cercant una millor qualitat de l’aire i unes aigües i unes fonts de molta anomenada, va facilitar la urbanització dels terrenys situats darrere del carrer Sant Antoni (actual Domènec Fins), un procés intensificat amb l’arribada del ferrocarril i la construcció de diferents baixadors l’any 1853. La situació privilegiada que oferia la propietat de Josep Closes, mirador excel·lent del poble de Montcada i de bona part del territori del Vallès, va convertir aquesta edificació en una de les més emblemàtiques i representatives del turisme barceloní de finals de segle. Les obres de construcció de l’edifici foren encarregades a Josep Graner i Prat (1844 – títol 1872), mestre d’obres municipal, el qual va projectar en els plànols, datats el 28 de març de 1885, una casa formada per planta (on es disposaven els salons, menjadors i habitacions del servei) i pis (amb les cambres privades dels senyors), amb teulada a doble vessant, i una galeria elevada, suportada per columnes, que permetia l’accés a l’edifici per les diferents obertures que s’obrien al llarg del seu recorregut per la façana est i nord. La situació de la casa, en la part central dels terrenys, va fer que el 7 de novembre de 1887 Josep Closes sol·licités a l’ajuntament el permís per envoltar amb una tanca el conjunt de la seva propietat. Es tractava d’aixecar un mur d’alçada considerable amb tres obertures o portes, flanquejades per columnes, en els accessos als carrers que en aquells moments s’estaven projectant. El disseny de la tanca fou encarregat novament a Josep Graner i Prat, mestre d’obres. Tot i que no es conserva l’expedient, sabem que l’any 1933 es va dur a terme una reforma de la casa consistent en millorar l’estructura de l’edifici i en la construcció d’una galeria en la façana de migdia. Josep Graner i Prat fou mestre d’obres municipal i assessor de l’ajuntament en temes urbanístics des de 1880. És autor d’un bon nombre de projectes municipals com l’escorxador i presó (1884) al carrer Barcelona, el pont sobre el Bogatell (1886 i 1891), escoles municipals (1900), alineació del carrer Ripoll (1917), edifici de l’ajuntament (1917), ampliació del cementiri (1913). És autor també de la façana de la casa Cuyàs (1928), de la torre Valentí (1927), de la casa Riera (1886) al carrer Bogatell, de la casa Jerez (1885) i la casa Geribert (1886) al carrer Colon, de l’edifici d’habitatges Ciuró (1885) al carrer Carretera Vella núm. 3-6, i de la glorieta de can Milans (1927).
Bibliografia:
Documentació:
UBICACIÓ
Veure plànol més gran