Torre Vila

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Edifici entre mitgeres de diversos usos, originariàment aïllat.
Estil i època: Modernisme; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1907.
Autor/Promotor: Enric Sagnier i Villavequia, arquitecte. Ramon Vila i Costa, promotor.
Parcel·la: Gran.
Context: llla de vianants del carrer Major, un dels carrers més antics de Montcada i el més representatiu i comercial.
Elements: Edifici entre mitgeres, resultat de l’addició a una torre d’estiueig aïllada amb jardí, un cinema – discoteca, i de transformar els baixos en comerç.
La parcel·la té 624 m2 (19,57 m x 31,90 m). El casal modernista està adossat a la mitgera de llevant i està enretirat de la línia oficial del carrer Major amb un cos baix, abans cotxera, ara comerç. En l’interior es conserva l’escala i la llar de foc. Són destacables els treballs de fusteria, ferro forjat, estucs i vitralls que encara es conserven en la planta noble i l’escala. Els arrambadors de rajola són de la casa Pujol i Baucis, segons consta en els Diaris de Caixa d’aquesta firma dels anys 1908-1910.
Fins al moment se n’ha identificat un, que representa la flor de saüc, idea de Lluís Domènec i Muntaner, dibuix de Lluís Bru i executat en ceràmica per Pau Pujol el novembre de 1905. Aquest mateix arrambador es troba en la casa Lleó i Morera de Barcelona i en l’lnstitut Pere Mata de Reus, obres de Domènec i Montaner. La sanefa de l’escala és extreta de l’arrambador que aquesta mateixa empresa comercialitzava amb el número 41.
La torre té una composició formada per diversos volums de diferent alçada, sobresortint una torrassa de planta quadrada i PB+4, coronada per una coberta a quatre aigües de teula àrab i un potent ràfec de bigues de fusta i cap serrat. En tot l’espai del jardí i retallant un tros de l’edificació principal, s’edifica l’any 1939 el cinema Coliseum, un cos de PB + 1, que en l’actualitat ha estat substituït per un edifici d’oficines de PB+3. Les obertures, de proporció vertical, tenen brancals, ampit i llinda d’obra vista manual i els murs estan estucats i pintats de color blanc. En les plantes sotacoberta, les obertures estan constituïdes per tres o cinc arcades amb pilastres helicoïdals, de maó vist manual. La fusteria i persianes són de fusta pintades de color marró. En façana hi ha rajoles catalanes policromes fent quadrícula a 45 graus. Té una xemeneia rodona, revestida de trencadís verd i blanc.
Ús actual: Habitatge, discoteca, comerç i oficines, entre mitgeres.
Ús original/altres: Torre d’estiueig amb jardí aïllada.
Estat de conservació: Bo; en façana principal, regular en la posterior. La terrassa està coberta amb unes plaques de fibrociment.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major número 98 i 102.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici entre mitgeres d’usos diversos.
Exterior:
Volum general.
Cobertes: forma, material, cromatisme i xemeneies.
Façanes: formalització, elements (llindes i columnes d’obra vista) i cossos sortints, textura, cromatisme, obertures, fusteria, persianes i serralleria de forja.
Interior:
Estructura funcional general.
 Estructura de paredat, forjats i escala.
 Peces nobles, llar de foc, arrimadors ceràmics i vitrall de lluernari de l’escala.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Major número 98 i 102.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants des de final del segle XIX i que va comportar una transformació social i econòmica de Montcada sense precedents.
Valor urbanístic: Forma part de la façana urbana del carrer Major creada a final del segle XIX i principi del XX, a partir de la remunta d’antigues cases de cós. La seva torre ha esdevingut durant anys una fita urbana visible des de qualsevol indret de la vila.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Torre d’estiueig modernista projectada per Enric Sagnier resolta amb elements d’antics oficis (maó vist, rajoles, ferros forjats, vitralls). A banda de la façana hi destaca l’escala amb arrimadors estucats, els esgrafiats dels sostres i la gran xemeneia.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, coberta, façana, obertures, fusteries i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Estructura/ Interior: Estructura de paredats, forjats, escala, xemeneia, fusteria, vitralls, estucs i arrimadors ceràmics.
Gestió: Eliminar les marquesines que distorsionen el volum original. Eliminar edifici del carrer Sant Antoni, 12. Restaurar la façana posterior i laterals de la torre i terrats. Eliminar cablejat de la façana.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: L’any 1907 Ramon Vila i Costa, comerciant en fusta i veí de Barcelona, va sol·licitar permís a l’Ajuntament de Montcada i Reixac per edificar una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer Major núm. 102, segons consta en el “Registro de Permisos de Edificación”. Com a representants del sector més benestant dels estiuejants de Montcada, la família Vila va bastir la seva casa al bell mig del carrer Major, un dels carrers més antics del poble i, juntament amb el carrer Colón, un dels eixos articuladors de l’estiueig a Montcada. El projecte va ser encarregat a l’arquitecte Enric Sagnier i Villavechia que en va presentar plànols aquell mateix any.
La pràctica de l’estiueig va esdevenir un estímul pel desenvolupament de l’urbanisme a Montcada. En pocs anys es van traçar nous carrers i es van parcel·lar noves terres, que ben aviat s’ompliren d’una nova arquitectura més rica i diferenciada. De manera freqüent, aquests estiuejants adquirien solars edificables i aixecaven torres envoltades de jardí.
Aquest fou el cas de la Torre Vila, que presentava la façana principal encarada a migjorn, just davant del jardí, com la Torre Alemany del carrer de Balmes (1909).
D’acord amb el nivell econòmic dels seus ocupants, la torre Vila presentava unes proporcions considerables, formada per planta i dos pisos, amb soterrani, i envoltada de jardí, la seva riquesa ornamental era apreciable des de qualsevol racó del carrer, i la torre que coronava el conjunt, va esdevenir una fita urbana visible des de qualsevol indret de la vila. Motllures, reixats, balconades, columnes i pilars configuraven una construcció que es va convertir en un dels edificis més peculiars del carrer Major. Un petit mur coronat per una reixa de ferro forjat força elaborada encerclava el jardí i separava la finca del carrer.
En acabar la Guerra Civil (1936-1939), la torre Vila fou comprada per l’alcalde Joan Mogues, i en el seu jardí s’hi va construir un cinema escapçant la casa. Part de l’antic reixat de la tanca de la casa, projectada també per Enric Sagnier i forjada per l’obrador local Miquel Arenas, fou traslladat al portal del cementiri on encara avui s’hi conserva.

Bibliografia:

•  AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
• AADD, 1990, Montcada, segon quart de segle. 1926-1950. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCAZAR, J., 2003, Flor de Saüc. Les rajoles d’influència modernista de la Torre Vila, dins de “Quaderns”, n. 6. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.
  La Rajoleta: Génesi de la ceràmica modernista a Catalunya. Catàleg de l’exposició. 1999.
• LACUESTA, R., GONZÁLEZ, X., 2006, Modernisme a l’entorn de Barcelona: Arquitectura i paisatge. Diputació de Barcelona.
• LACUESTA, R.; GONZALEZ, A., 1990, Arquitectura Modernista a Catalunya. Barcelona.

Documentació:

• Arxiu d’Esplugues del Llobregat: Empresa Pujol i Baucis. Diari de Caixa. Any 1907.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación II. Documents varis. Segles X1X i XX. Fons Fotogràfic: Carrer Major.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran