Torre Santaló

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada.
Subtipologia funcional: Unihabitatge aïllat amb jardí.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1887.
Autor/Promotor: Josep Santaló i Garriga, promotor.
Parcel·la: Gran.
Context: A la vessant de migdia del turó de Vista Rica, a prop de l’estació del Nord. Voltada de torres semblants.
Elements: Casa aïllada de forma prismàtica, de planta baixa, un pis i golfes, voltada de jardí, situada uns tres metres per sobre del carrer, orientada a migdia. La parcel·la, emplaçada a la vora de l’estació de Manresa, és llarga i estreta, d’uns 1.800 m2 de superfície i té força pendent. La composició és simètrica en la façana a carrer: el mur de contenció, amb balustres, és tallat en la part central per a fer-hi l’escala d’accés; l’habitatge es situa en el mateix eix.
Les façanes són de línies clàssiques; en planta baixa, un portal centrat i dues finestres, una a cada banda de la porta; en el primer pis, tres balcons units per una balconada; com a coronament superior una cornisa suportada amb mènsules i una barana de matxons i balustres, amaguen la coberta plana a la catalana. Les obertures, de proporció vertical, tenen brancals i llindes de morter, amb un gruix que sobresurt del pla de la façana; les llindes estan motllurades per la part superior formant un trencaaigües que es corona amb una palmeta. Les obertures estan protegides amb persianes de llibret pintades de color fusta. El mur esta estucat amb calç, imitant carreus amb junta molt ampla, a les dues plantes, i cada planta està delimitada per un esgrafiat, el de la planta baixa amb motius florals a base de corbes i el del primer pis amb flors de cinc pètals inscrites en una circumferència, que es combinen amb els respiralls quadrats. En façana a carrer i a la dreta de la parcel·la, hi ha les cotxeres; la porta s’ha modificat. Actualment s’ha segregat i construït a sobre, endarrerit de la línia de carrer un altre habitatge. Del jardí cal destacar quatre grans arbres caducifolis.
Ús actual: Dos habitatges de primera residència.
Ús original/altres: Habitatge de segona residència.
Estat de conservació: Bo; Li cal una restauració de tota la façana.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Domènec Fins, 79 i 82.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Unihabitatge aïllat amb pati.
Exterior:
Volum general.
Cobertes: forma i material.
Façanes: formalització, elements i cossos sortints, obertura, textura i persianes de llibret.
Jardí: font i vegetació.
Interior:
Estructura funcional general.
Estructura de paredat, forjats originals i escala.
Peces nobles.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Domènec Fins, 79 i 82.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada pe la colònia d’estiuejants a final del segle XIX.
Valor urbanístic: Situada entre la línia del ferrocarril del nord i el carrer Major, un sector urbanitzat a partir de 1880 per iniciativa de la colònia d’estiuejants, amb el traçat de nous carrers que enfilaven la muntanya.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici de 1897, de volumetria important i elements decoratius d’inspiració classicista. Forma part del conjunt de torres d’estiueig aïllades que encara es conserven a Montcada.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria, coberta, façana, obertures, fusteries i serralleria de forja sempre que es deixi constància documental detallada.
Gestió: La protecció documental es mantindrà fins que no es realitzi una modificació puntual del PGM que permeti incrementar el nivell de protecció.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 1897 Josep Santaló i Garriga, veí de Barcelona, va sol·licitar a l’ajuntament de Montcada i Reixac permís per edificar una casa, formada per planta baixa, pis i un jardí a l’entorn, en el solar de la seva propietat situat al carrer de Sant Antoni núm. 39 (avui Domènec Fins núm. 80). La nova edificació, destinada a habitatge d’estiueig del peticionari  i la seva família, rendistes de Barcelona, ocupava l’extrem d’un extens jardí que es prolongava fins als vessants del turó de Vista Rica. L’any 1906, Josep Santaló sol·licita permís per realitzar una ampliació de la mateixa casa afegint-hi un garatge de carruatges en un sector del jardí. No es conserven plànols de cap dels dos projectes ni tampoc notícies de l’arquitecte.
El carrer Domènec Fins és un dels carrers més antics del poble, i durant molts anys, va aplegar un bon nombre d’edificacions de la colònia estiuenca de Montcada: Santaló, Galceran, Fins, i d’altres. 
Del 30 d’octubre de 1885 data el primer intent d’alineació del carrer, proposat pels mateixos veïns, i que significaria el naixement del carrer Gloses. L’informe, molt detallat, fou a càrrec de Josep Graner i Prat, mestre d’obres municipal, autor també del Pla Geomètric de Montcada (1896), on va determinar per al carrer Domènec Fins (llavors Sant Antoni) una amplada fixa de 8 metres.
L’alineació definitiva fou elaborada l’any 1935 per l’arquitecte Joan Bautista de Serra.

Bibliografia: 

• AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Expedients Santaló 1897 i 1906. Documents Varis: Alineacions carrer Sant Antoni 1885 i 1935. Pla Geomètric de Montcada (1896).
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación l. Fons Fotogràfic, Panoràmiques de Montcada.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran