Ponts de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Obra civil.
Altres prot.: IPAAMiR: Pont de ferro, línia de ferrocarril Barcelona – Puigcerdà, 0.086. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Obra civil.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 5. Documental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria.
Subtipologia funcional: Pont de bigues de gelosia reblonades sobre piles tubulars.
Estil i època: Arquitectura del ferro; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1884. Substitució del travesser del pont sobre el Ripoll 1930.
Autor/Promotor: Autors: Nicolau Tous Mirapeix i Josep Maria Cornet i Mas, enginyers de La Maquinista Terrestre y Marítima. Promotors: Societat Catalana General de Crèdit (1884), Caminos de Hierro del Norte de España (1930) i Renfe (des de 1941).
Context: En la línia de Puigcerdà, sobre el carrer de la Carretera Vella, antiga carretera de Ribes (1er pont), sobre la línia de ferrocarril del Nord (2n pont) i sobre el riu Ripoll, paral·lel a l carretera C-17 i sota l’autopista C-33 (3r pont).
Elements: La línia tres de Rodalies, R-3, de via única, l’antiga transpirinenca de Barcelona – Puigcerdà, una vegada passada l’estació de Sant Joan, comença a baixar lleugerament, travessa superiorment la carretera vella amb un primer pont metàl·lic, també travessa les vies de la línia R-4 amb un segon pont també metàl·lic de 14,45 m, travessa un túnel d’uns 170 metres de llargada per finalment travessar el riu Ripoll amb un pont metàl·lic de tres ulls.
El primer pont és un pas superior oblic sobre carretera, de 15 m de llum entre estreps de carreus de pedra sorrenca vermellosa. Té dues Bigues d’ànima plena reblonades i separades 4,60 m els eixos.
El segon pont és un pas superior oblic sobre ferrocarril, de 13,03 m de llum entre estreps de carreus de pedra sorrenca vermellosa i cantoneres de pedra grisa. Té dues Bigues d’ànima plena reblonades, de 14,45 metres de llargada total i un cantell de 1,55 m. Estan separades 4,60 m els eixos. Aquestes substitueixen des de 1930 les primitives de gelosia de 1884.
El túnel que té una llargada de 170 m, té la secció d’arc de mig punt, un galib de 4,76 m i una llum de 4 metres d’amplada. Les boques sud i nord són planes revestides de carreus rectangulars que entreguen a una arcada de carreus adovellats i una filada de coronament, tot de pedra sorrenca vermellosa.
El tercer pont, el més gran, té una llum de 100 m i una longitud total de bigues de 102,8 m, que es divideix en tres trams, el central de 37,44 m entre eixos i de 32,68 m els extrems. Les bigues de gelosia reblonades tenen un cantell 3,34 m i estan separades 4,60 m entre eixos. Les piles fonamentades en la llera del riu, cilíndriques de 1,81 metres de diàmetre la part vista, són metàl·liques amb xapes reblonades de 6 mm de gruix, massisses interiorment i acabat en una motllura on descansa la ròtula. Disposades en dues parelles, s’uneixen per mitja d’una biga també de gelosia, que les trava per sota la línia de coronament. Aquestes són les originals de 1884. Té dos suports de la catenària, una en cada pilar. Per la banda est hi ha una passera per al manteniment de la via amb una barana metàl·lica. Està pintat de color verd des de principis del s XX, abans havia estat pintat de color gris. Les actuals bigues de gelosia substitueixen des de 1930 les primitives de 1884. En cada extrem hi ha una placa amb la inscripció “LA MAQUINISTA I TERRESTRE
Y MARITIMA I BARCELONA 1930″.
Estat de conservació: Regular; El tercer dels ponts, el més gran, presenta mostres de rovell en diferents zones.
Entorn de protecció: Àmbit de 10 metres a l’entorn dels ponts.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Piles, bigues i murs de contenció dels extrems.
Exterior:
– Volum general.
– Formalització, materials, textura i cromatisme.
Entorn de protecció: Àmbit de 10 metres a l’entorn dels ponts.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Construïts l’any 1884, amb modificacions el 1930, són els ponts més antics de Montcada.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Conjunt de ponts metàl·lics de gran qualitat. Els dos primers eren originàriament de bigues de gelosia i van ser modificats amb bigues d’ànima plena. El tercer, el més gran, és encara de bigues de gelosia i pilars metàl·lics dobles.
Valor sociocultural i etnològic: lndret de memòria històrica. El túnel de l’estació de Sant Joan va servir com a refugi antiaeri de la població durant els bombardejos de la Guerra Civil de 1936-1939.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació.
Regulació: Es permet la modificació; del volum general i estructura, pilars, bigues i murs de contenció dels extrems.
Gestió: En els bens de domini públic, per qualsevol actuació que sobre ells sigui necessari per la funcionalitat del ferrocarril, l’Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) estarà facultat per realitzar dites actuacions d’acord amb les necessitats i funcionalitats ferroviàries previstes, en compatibilitat amb la seguretat del trànsit ferroviari, l’interés general i sense perjudici de les competències d’altres administracions sent la seva Protecció Documental, Nivell 5.
Altres intervencions: Col·locar un rètol descriptiu i històric.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: En 1882 la societat Catalana General de Crèdit obté la concessió del ferrocarril de Sant Martí de Provençals a Llerona. La seva finalitat fou la construcció del tram de línia que mancava a la companyia Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas per poder transportar el carbó de les mines d’Ogassa a Barcelona i el seu port, i estalviar-se el pagament de peatge a la línia del ferrocarril de Barcelona a França -encarregada de situar- lo a la capital catalana des de l’estació de Granollers. La via seria única, d’amplada 1,667 metres i travesses de fusta. La societat
Catalana General de Crèdit va encarregar a la Maquinista Terrestre y Marítima la construcció dels ponts de la línia, entre els quals estava el pont que travessa la línia R4 i el pont sobre el riu Ripoll, també anomenat pont Ripollet. D’aquest dos projectes se’n conserven els plànols en paper-tela i una memòria a l’ANC. El pes del primer fou de 14.901 kg de ferro i el del segon de 131.198 Kg. Els estreps dels dos ponts i les piles del pont sobre el Ripoll són les originals de 1884 i les bigues de gelosia varen ser substitu1des al 1930 que li van adjudicar a la mateixa companyia, La Maquinista Terrestre y Marítima de Barcelona.
El 9 de febrer de 1884 la societat Catalana General de Crèdit transfereix la concessió de la línia a la companyia Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas. El 10 d’abril de 1886 entra en servei el perllongament de la línia entre les Franqueses i Montcada bifurcació. A l’arxiu municipal hi ha un document que diu que pocs dies abans de l’entrada en servei s’estava reforçant la base del pont. En 1887 la companyia Ferrocarril y Minas de San Juan de las Abadesas fa fallida i el 27 de maig de 1890 la línia és transferida a la companyia Caminos de Hierro del Norte de España. La substitució de les bigues de gelosia i l’electrificació de la línia a 1500 volts es va fer al 1930. El pont sobre el riu Ripoll no es va veure afectat per les riuades de 1962.

Bibliografia:

• DEL CASTILLO, A., 1955, La Maquinista terrestre y Marítima, personaje histórico 1855 – 1955. Seix y Barral Hnos. S.A.
• LACUESTA R., GONZALEZ X., 2008, Ponts de la província de Barcelona. Diputació de Barcelona.
• CLARA, J., 2005, Història gràfica del tren de Barcelona a Sant Joan de les Abadesses. CCG Edicions Girona.

Documentació:

• Arxiu Nacional de Catalunya; Fons documental de la Maquinista Terrestre y Marítima, UC83/UI 36 i UC 85/UI 36.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic. Ponts de ferrocarril.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran