Altres denominacions: Pont sobre el Ripoll de la carretera – 152, Pont de la carretera de Ribes.
DADES CADASTRALS Titularitat: Pública.
DADES URBANÍSTIQUES Pla vigent: PGM. Classificació: SNU (no urbanitzable). Qualificació: Sistemes (S) Clau 5. Sistema xarxa viaria bàsica. Exp. RPUC: 1976/000477/B. Relació ntiva: PGM.
CATALOGACIÓ ANTERIOR Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Obra civil. Altres prot.: IPAAMiR: Pont sobre el riu Ripoll de la carretera N-152, 0.087. 1999.
CATALOGACIÓ Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Obra civil. Categoria: BPU. Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria. Subtipologia funcional: Viaducte d’arcades. Estil i època: Noucentisme; Època contemporània. Segle XX. Cronologia: 1923-25. Ampliació 1963. Autor/Promotor: Tomàs Rivera 1919, Adolfo Pool Carrera 1963, enginyers de Camins, Canals i Ponts. Promotor: Ministerio de Fomento. Obras Públicas. Cuerpo Nacional de Ingenieros de Caminos, Canales y Puertos. Context: Pont en la part baixa del riu Ripoll, paral·lel a la línia de ferrocarril i a un nou viaducte de desdoblament, sota el viaducte de l’autopista. Elements: Viaducte de formigó armat de cinc ulls i revestit de pedra artificial. La seva longitud és de 122.50 m, amb quatre piles que incorporen els tallamars troncocònics i acabats en un semi con, revestits de pedra artificial amb un especejament de carreus encoixinats, igual que les arestes dels contraforts que reforcen els estreps. Sostenen cinc arcs gairebé carpanells, adovellats també amb pedra artificial, i els timpans, massissos, tenen un aparell de carreuat artificial a trencajunt i un medalló circular en relleu al centre. Un d’ells, el que és a tocar de l’ull auxiliar del costat nord, té gravat l’escut del Cos Nacional d’Enginyers de Camins, Canals i Ponts, amb la representació d’una corona de llorer encerclant un pont travessat per una ancora. El tauler ampliat el 1963, es de dos carrils i una vorera per banda, il·luminats per quatre punts de llum. La barana exterior de les voreres és de tub de secció rectangular amb barrots verticals pintats de color blanc. Els carrils dels vehicles estan protegits amb una bionda galvanitzada. Ús actual: Viaducte d’una sola direcció amb dos carrils. Ús original/altres: Viaducte de dues direccions. Estat de conservació: Regular; Alguns carreus presenten deformacions i altres estan moguts. Entorn de protecció: Àmbit de 20 metres al llarg del viaducte.
ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE
Elements: Viaducte de cinc arcades. Exterior: – Volum general i estructura. – Formalització, materials, textura i medalló circular amb el símbol ECCP. Entorn de protecció: Àmbit de 20 metres al llarg del viaducte.
RAONS PER A LA CATALOGACIÓ
Valor històric: Pont de formigó construït l’any 1929. Ha estat bàsic pel desenvolupament de Montcada com a lloc de pas i pel creixement del barri de Mas Rampinyo bastit sobre l’antiga carretera de Ribes. Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Pont de cinc trams i quatre pilars. Presenta interessants elements decoratius, com tallamars arrodonits en les dues cares, treballats a baser de carreus, amb remat cilíndric, i un medalló circular sobre cada un. Un d’ells amb el símbol dels Enginyers.
REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS
Tipus d’intervenció: Conservació. Regulació: No es permet la modificació; del volum general i estructura, textura i elements decoratius (medalló). Gestió: ll·luminació monumental de la part baixa. Millorar els accessos per a vianants i convertir el pas de vianants en un passeig. Posar rètol descriptiu i històric en el mirador del passeig Mossèn Jacint Castellví que es troba situat just sota el pont i amb una visió excel·lent del pont de la carretera C-17, també catalogat.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Informació històrica: L’antic traçat de la carretera de Ribes entrava al poble de Montcada per l’actual carrer de la Carretera Vella, creuava la línia del ferrocarril del nord per l’anomenat Pas dels Canons i davallava per l’actual carrer Quarters cap al Ripoll, el qual era travessat per un gual. L’any 1918 ja existeix un projecte de construcció d’un pont penjant d’estructura rígida que feia 100 metres de llum per 2 d’ample, el qual no es va dur a terme. L’any 1919, Tomàs Rivera, del Cos Nacional d’Enginyers de Camins, Canals i Ponts del Ministeri de Foment, va redactar un projecte per a la construcció d’un pont amb pedra natural. Les obres van iniciar-se l’any 1923, essent adjudicades al contractista Bernabé Garcés, i es va decidir utilitzar pedra artificial, en lloc de natural. El pont es va acabar el 1925, la recepció definitiva es produí el 12 d’agost de 1927, i no va ser fins el 1929 que es va inaugurar. Els motius del retard van ser deguts a les contrapropostes presentades per l’Ajuntament de Montcada per aconseguir una variant de la carretera i al procés d’expropiació dels terrenys. La realitat era que el pont, un cop construït, havia quedat aïllat, mancat d’accessos des de la carretera i per tant no es va poder utilitzar fins que Foment no arrangés els seus accessos. Aquest pont, amb el del ferrocarril de la línia de Puigcerdà, va resistir a les riuades de 1962, i l’any següent, l’enginyer Adolfo Pool Carrera presentava un projecte d’eixample d’ampliació del tauler o vial del pont, el qual va permetre doc carrils, un en cada sentit, i una vorera per a vianants a cada banda.
Bibliografia:
Documentació:
UBICACIÓ
Veure plànol més gran