CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Col·legi La Salle Montcada, I.E.007. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 3. Parcial.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: AP/E Arquitectura Pública, semipública. Equipament.
Subtipologia funcional: Escola.
Estil i època: Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: Construcció 1913. Ampliació el 1925 i 1928.
Autor/promotor: Bernat Pejoan Sanmartí, arquitecte (1913).
Parcel·la: Conforma cantonada.
Context: Situat entre el riu Ripoll, la línia del ferrocarril de França i l’autopista C33 que travessa el sector mitjançant un viaducte. Amb façana visible des del carrer Major de Montcada.
Elements: Edifici rectangular situat en l’extrem de migdia de la parcel·la que ocupa l’escola i alineat a vial. De planta baixa i dues plantes pis, ocupa pràcticament tota l’illa, la qual ha sofert importants creixements i ampliacions. El primer edifici (1913), de planta rectangular i aspecte industrial, era format per planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues aigües, i estava aïllat en la banda de migdia d’un solar rectangular paral·lel al riu Ripoll. L’any 1925 a aquest primer cos, se li va afegir una planta més i es va allargar per la banda de llevant amb dos afegits que mantenen el mateix ritme d’obertures i el mateix tractament. Aquesta és la façana que es pot veure actualment, amb set obertures a cada planta, de proporció vertical i arc escarser, emmarcades amb obra vista. A les arestes i al mig dels brancals hi ha inclòs un carreu pintat de color blanc. Les finestres són de fusta i estan protegides per persianes enrotllables. Els forjats estan expressats en façana amb cornises d’obra vista. La testera orientada a ponent és esglaonada i sobresurt de la coberta. Aquestes petites ornamentacions són les que el diferenciaven d’un edifici industrial. La porta d’entrada original estava en l’extrem de ponent de la façana principal, posteriorment reforçada per un balcó amb barana de maó vist. Recentment s’ha construït l’ala perpendicular a la primera amb alineació al carrer Escoles, de tres plantes. La façana interior, de color blanc, ressalta per la seva racionalitat.
Ús actual: Escola.
Ús original / altres: Escola.
Estat de conservació: Bo.
Entorn protecció: La resta de la parcel·la.
Situació de risc: lnundabilitat.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:
Edifici amb façana al riu Ripoll (cos de migdia).
Exterior: Façanes principal i laterals (formalització, elements i cossos sortints, textura, cromatisme, obertures i fusteria) i plafó ceràmic de Sant Joan Baptista de la Salle.
Entorn de protecció: La resta de la parcel·la que ocupa l’escola. No es permet créixer el volum baix que toca al cos de migdia, que permet reconèixer la volumetria protegida.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Edifici emblemàtic pel seu emplaçament. Configura façana urbana sobre el riu Ripoll i és visible des del carrer Major.
Valor sociocultural i etnològic: Durant més de cent anys ha estat l’escola de moltes generacions de montcadencs.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de les proporcions de les obertures en façanes ni elements decoratius.
Façanes/Coberta: Recuperar l’estuc de calç i textura de les façanes.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El col·legi La Salle va ser creat gràcies a l’impuls del Patronato para la Niñez Escolar, una institució fundada per un grup de dones de la colònia d’estiuejants de Montcada, amb la col·laboració de mossèn Maria Mas, rector de Santa Engràcia, i el suport d’un grup de pares. El seu objectiu era fundar una escola per als nens de la vila en la qual poguessin rebre educació
cristiana. El nou centre va ser nomenat Escola Parroquial de Montcada, fundada sota l’advocació de la Mare de Déu del Castell, la direcció de la qual va ser cedida als germans de les escoles cristianes quer se’n feren càrrec el 8 d’abril de 1910. Durant aquests anys, l’escola era formada per dues classes i era situada en un edifici a tocar de l’església.
Amb la instal·lació d’aquest nou col·legi, el cens de nens escolaritzats a Montcada augmenta ràpidament: de 17 alumnes en el moment de la seva fundació va passar a 85 dos mesos més tard, la qual cosa va fer necessària la seva ampliació. Així, el Patronat va comprar uns terrenys situats a la riba esquerra del Ripoll l’any 1912 i encarrega a l’arquitecte Bernat Pejoan (1864-títol 1889) l’elaboració del projecte. Els plànols de la façana i el permís de la companyia de ferrocarrils (ja que l’escola estava situada en zona de servitud de la companyia) daten del 1913. El nou centre va ser inaugurat el 1917, i va patir ampliacions el 1925 i 1928, i va arribar a tenir cinc classes i 380 alumnes el 1936, una xifra que no superaria fins al 1964, quan l’escola va incorporar
l’ensenyament mitjà al seu programa docent.
Durant el període 1936-39 el col·legi va funcionar com escola laica, reprenent-se l’ensenyament cristià el setembre de 1939. El 25 de setembre de 1962, les inundacions que afectaren bona part del Vallès destruïren pràcticament tota la planta baixa del col·legi, amb un nivell de les aigües d’1,80 metres.
L’escola va patir noves ampliacions els anys 1963-64, 1968, 1969, 1970 i 1998.

Bibliografia:

• AADD, 1977, Centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76.
• AADD, 1983, Montcada 1900/1925 primer quart de segle. Fundació Cultural Montcada AADD, 1985, Un Col·legi que fa un poble. La Salle Montcada.
• AADD, 1990, Montcada 1926/1950 segon quart de segle. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.Ll., 2001, Evolució Urbana de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura de Montcada i Reixac. 2001.
• ALCÁZAR, J., 2010, L’Abans de Montcada i Reixac, Recull grafic 1891-1975. Editorial Efadós.

Documentació: Arxiu Municipal. Plànol de llicència (1912).

UBICACIÓ

Veure plànol més gran