Altres denominacions: Estació de Montcada i Reixac
DADES CADASTRALS Núm.: 2330101DF3923A0001YH – 2330101DF3923A0002UJ. Titularitat: Pública.
DADES URBANÍSTIQUES Pla vigent: PGM. Classificació: SUC (urbà consolidat). Qualificació: Sistemes (S) Clau 3. Sistema ferroviari. Exp. RPUC: 1976/000477/B. Relació ntiva: PGM.
CATALOGACIÓ ANTERIOR Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Edificis. Altres prot.: IPAAMiR: Estació Montcada i Reixac, F.079. 1999.
CATALOGACIÓ Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic. Classificació: Edificis. Categoria: BPU. Nivell prot.: Nivell 5. Documental.
DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria. Subtipologia funcional: Estació de tren amb habitatge. Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XX. Cronologia: 1887. Autor/Promotor: Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de España. Parcel·la: Gran. Context: A pocs metres del carrer Major, per la part baixa, i voltat d’edificacions d’habitatges. Elements: Estació de mida mitjana, de la línia Barcelona, Vilanova, St. Vicenç i Girona, Maçanet, Port-bou. Planta rectangular (21 m X 10 m), de planta baixa i un pis, al que s’ha afegit, per la banda de migdia, un local per a mercaderies, de planta baixa amb arestes xanfranades. En un volum aïllat de planta baixa, hi ha els urinaris, per la banda nord. Hi ha dos grups de dues vies, protegides per andanes amb les respectives marquesines metàl·liques, a base de perfils HEB i xapa, amb canaló central. L’edifici principal té 4 cossos, separats per murs de càrrega, en el primer hi ha la cantina, en el segon i tercer la sala d’espera i en el tercer i quart les dependències del cap d’estació. En els extrems dels 4 cossos hi ha dues portes d’arc escarser emmarcades amb un regruix i protegides per una cornisa i pintades de color blanc. En planta pis es tornen a repetir les mateixes obertures de la planta baixa però reduint l’ampit. La coberta és plana, a la catalana, i té una cornisa potent i una barana perimetral, a base de matxons i massís, amb un medalló al mig de les dues façanes principals. El revestiment és un estuc de calç imitació obra vista que posteriorment ha estat pintat de color vermell. Entre els forjats hi ha un esgrafiat amb formes geomètriques arrodonides que es comença a despintar. La fusteria és de color gris fosc i les persianes enrotllables de pvc color os. Cal destacar el revestiment de la sala d’espera, amb un banc corregut, rajola blanca bisellada a trencajunts i cornisa superior amb temes florals. Les portes, interiorment, estan emmarcades amb ceràmica de color verd. Ús actual: Estació de tren i habitatge. Ús original/altres: Estació de tren i habitatge. Estat de conservació: Regular; Els estucs han estat pintats d’un color diferent de l’original. Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol de delimitació del bé.
ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE
Elements: Edifici aïllat de caràcter públic amb ús ferroviari. Exterior: – Volum general. – Coberta: forma i material. – Façanes: formalització, obertures, textura i fusteria. Interior: – Estructura funcional general. – Sala d’espera amb revestiments de ceràmica i mobiliari.
RAONS PER A LA CATALOGACIÓ
Valor històric: Construïda a final del segle XIX sobre una altre de més petita del 1854. Valor urbanístic: Aquesta estació va facilitar la creació del primer eixample de Montcada i la formació d’una colònia d’estiuejants en els nous carrers traçats en el seu entorn. Valor arquitectònic/tipològic/artístic: És l’estació més gran del municipi. Conserva encara estucs i esgrafiats en la façana, i en l’interior revestiments ceràmics i treballs de fusteria. Valor sociocultural i etnològic: Durant més de cent anys ha donat servei als verns de Montcada. Forma part, de manera destacada, de la xarxa d’edificis ferroviaris que donen caràcter a la població.
REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS
Tipus d’intervenció: Reforma, millora, remodelació o rehabilitació. Regulació: Es permet la modificació; de la volumetria, coberta, elements decoratius, façana, obertures i fusteria. Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme, elements funcionals o decoratius. Gestió: En els bens de domini públic, per qualsevol actuació que sobre ells sigui necessari per la funcionalitat del ferrocarril, l’ Administrador de Infraestructuras Ferroviarias (ADIF) estarà facultat per realitzar dites actuacions d’acord amb les necessitats i funcionalitats ferroviàries previstes, en compatibilitat amb la seguretat del transit ferroviari, l’interès general i sense perjudici de les competències d’altres administracions sent la seva Protecció Documental, Nivell 5. Altres intervencions: Aprofitar culturalment els elements ferroviaris existents en el municipi. Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Informació històrica: L’1 de novembre de 1851, el Governador Civil de Barcelona va comunicar a l’alcalde de Montcada que l’empresa Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Granollers havia començat els seus treballs de senyalització del traçat de la via del ferrocarril que s’havia projectat, així com també, de l’amplada de la franja de terra que aquest nou vial ocuparia. S’iniciaven, doncs, oficialment, les expropiacions. El 1853 dirigia les obres del traçat per Montcada, lldefons Cerdà, sota les ordres del qual treballaven cent obrers i «13 carros d’un cavall». Per aquestes dates ja s’havia instal·lat el pont sobre el Ripoll, el qual fou destruït pels aiguats de 1962 i posteriorment substituït per l’actual. A manera que avançava el traçat de la línia (d’un sol carril) es van anar construint les andanes i l’estació. El dissabte 22 de juliol de 1854 es va inaugurar solemnement el nou vial. Segons un ofici de la companyia adreçat a l’alcalde, el primer ferrocarril sortiria de Barcelona amb les autoritats de la ciutat, a les 3’30 de la tarda, i arribaria per primer cop a Montcada una hora més tard. En el poble seria rebut per l’alcalde i els regidors: «… así tiene esta empresa el honor de invitar a usted para que dignándose honrar con su presencia aquel acto al pasar el convoy por delante de esa población tenga a bién formar parte del mismo, contribuyendo de esta suerte a solemnizar un suceso sumamente grato para el país, como lo es siempre cuanto se dirige al mayor desarroyo de su riqueza y al acercamiento de su prosperidad». El 1861 es van iniciar les obres d’ampliació de la via a dos sentits, reprenent-se així les expropiacions de terres als veïns. De fet, a partir del traçat de les línies del Nord i de França (1854-55) pràcticament tot el poble es veurà afectat per la seva zona de servitud. Segons fotografies de finals del segle XlX, l’estació original de 1854 era de proporcions més petites que l’actual. De planta baixa, amb coberta plana, era només de tres cossos i presentava també les obertures emmarcades en arcs escarsers protegits per un regruix com en l’actual. Fou a finals del segle XIX quan aquest edifici va ser ampliat, amb la incorporació de pis destinat a habitatge del cap d’estació. La Compañía del Camino de Hierro de Barcelona a Granollers (originàriament Compañía de los Caminos de Hierro del Norte de Barcelona) formada majoritàriament per capital francès, es va mantenir amb aquest nom fins l’any 1941, en què va ser nacionalitzada per l’Estat i es va crear la RENFE. El 22 de setembre de 1940, l’estació i la via de França fou l’escenari de la filmació d’alguns plànols de la pel·lícula La florista de la reina. L’escena gravada representava l’arribada d’un tren que estava format per una de les màquines més antigues de la companyia (la núm. 235) i de cinc vagons de finals del segle XIX. Alguns veïns del poble van participar com a passatgers, rebent a canvi 25 pessetes.
Bibliografia:
Documentació:
UBICACIÓ
Veure plànol més gran