Casa Ciuró

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Plurihabitatge entre mitgeres.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: Segle XIX. Reforma i ampliació el 1885.
Autor/Promotor: Josep Graner i Prat, mestre d’obres (reforma i ampliació del 1885). Societat Ciuró i Casas (promotor reforma de 1885).
Parcel·la: Gran.
Context: Al costat de l’estació del Nord amb façana a l’antiga Carretera de Ribes.
Elements: Edifici de vuit habitatges, dos per planta, entre mitgeres, de planta baixa, dues plantes pis, àtic, i coberta a dues aigües. La parcel·la té una façana de 10,85 m i una profunditat de 16 m aproximadament. La façana té una composició simètrica, En planta baixa hi ha, centrat, el petit portal comunitari i dos portals més, que són l’accés als dos habitatges de planta baixa. Les plantes pis, tenen cada una, dos balcons i dues finestres. Aquestes, en els brancals, tenen unes pilastres estriades i com a capitell, la mènsula del balcó del pis superior. Les baranes són de brèndoles de ferro forjat, i les persianes, de llistons algunes i enrotllables altres. El coronament superior consta d’una sanefa esgrafiada amb motius geomètrics, una cornisa superior suportada per 12 mènsules i els cinc respiralls, i s’acaba amb una barana de balustres de terracotta, que en la part central conté un frontó on l’any 1999 encara conservava un esgrafiat amb la data de 1886, i que avui ha estat substituït per la de 1802 pintada de color vermell. En la coberta s’ha fet una remunta, afegint dos àtics endarrerits uns metres de la façana principal. La façana estava estucada a la calc a base de una planta baixa amb sòcol i parament amb franges, i les plantes pis imitació de carreus, marcant els sòcols i amb sanefa per cada planta. Recentment ha estat pintada de color cru. 
En la façana posterior, que es veu des de l’andana, les galeries s’han tancat deixant una gran finestra i una de petita.
Ús actual: Plurihabitatge.
Ús original/altres: Casa de renda.
Estat de conservació: Regular.
Façanes/Coberta: Tot i que la façana ha estat pintada recentment, presenta encara lesions i humitats en la part superior.
Entorn de protecció: Parcel·les 5 i 11 del carrer de la Carretera Vella.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Plurihabitatge entre mitgeres.
Exterior:
Façanes: formalització, elements prefabricats, cossos sortints, obertures, textura, cromatisme i fusteria.
Entorn de protecció: Parcel·les 5 i 11 del carrer de la Carretera Vella.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Es tracta d’una de les primeres cases de renda de Montcada, promoguda per la societat Ciuró i Cases, davant l’antiga Carretera de Ribes, que a final del segle XIX presentava una gran activitat mercantil. És l’únic edifici original que es conserva.
Valor urbanístic: Forma part de l’antiga façana urbana que donava a la carretera de Ribes. Manté l’aspecte original de la façana la qual cosa dóna un cert caràcter noble al carrer.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Josep Graner i Prat, assessor de l’Ajuntament en temes urbanístics, va dirigir la remunta de la casa Ciuró i  Cases l’any 1885, amb una façana de línies clàssiques que encara avui es conserva.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; Elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Gestió: Restaurar la façana recuperant l’estuc de calç original i conservant els esgrafiats de les sanefes, la decoració de les obertures, inclosa la cornisa superior i l’esgrafiat del frontó central amb la data de 1886.
Eliminar cablejat de la façana i unificar el color de les persianes enrotllables.
Estucar la façana posterior, ja que és visible a distància per la seva proximitat a l’estació del ferrocarril del Nord. Unificar els tancaments en aquesta façana.
Altres intervencions: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: A finals del segle XIX, l’antiga carretera de Ribes, en la seva confluència amb l’estació del ferrocarril, just al davant de l’hostal de les Tres Línies, era un indret que presentava una gran activitat. Per aquí hi passaven traginers i transportistes, comerciants i viatgers, alguns dels quals sovint feien parada a l’hostal. Durant aquests anys, en la carretera es van bastir petits magatzems i algunes societats mercantils van adquirir-hi terrenys. Un exemple d’aquestes empreses fou la Societat Ciuró i Cases.
El 16 de març; de 1885, Valentí Ciuró, habitant de Montcada i propietari de l’esmentada societat, domiciliada a la ciutat de Barcelona, va sol·licitar a l’ajuntament el permís per a reformar i ampliar la casa que l’empresa posseïa entre la carretera de Ribes i la línia del ferrocarril del nord, molt a prop de l’estació de Montcada.
Josep Graner i Prat (1884 – títol 1872 – 1930), mestre d’obres i assessor municipal, va proposar una profunda reforma de l’esmentada casa, convertint-la en un edifici destinat a habitatges, amb una façana a la carretera força interessant i unes galeries subjectades per columnes i pilars a la part del darrere. En conjunt, un exemple notable d’edifici de renda format per planta baixa i dos pisos, per a lloguer.
Des de finals del segle XIX i durant bona part del XX, Josep Graner fou autor d’un bon nombre de projectes municipals (Escorxador i presó (1884) al carrer Barcelona, pont sobre el Bogatell (1886 i 1891), ajuntament (1917), ampliació del cementiri (1913), etc.) així com també d’edificis notables com, per exemple, la façana de la casa Cuyàs (1928), la torre Valentí (1927), la casa Riera (1886) al carrer Bogatell, la casa Jerez (1885) i la casa Geribert (1886) al carrer Colon, la glorieta de Can Milans (1927), o la torre de Vista Rica (1887). És autor també de la casa de la Papallona (1912) de Barcelona. Va ser un dels mestres d’obra que més edificis va construir al llarg de la seva vida professional.

Bibliografia: 

• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac. 
• BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme. Documents Varis: Expedients 1885. Plànol del projecte Ciuró Casas, 1885. 
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación l. Fons fotogràfic: Panoràmiques de la Carretera Vella.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran