Can Tauler
Altres denominacions:
Casalet de Cultura, Escola Sant Lluís, Escola de les Escales de Sant Joan.
DADES CADASTRALS
Núm.: 2027102DF3922E0001HS.
Superfície: 448 M2
Sostre: 217 M2
N. Plantes: 3
Titularitat: Pública.
CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Casalet de Cultura, I.E.011. 1999.
CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.
DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: AP/E Arquitectura Pública, semipública. Equipament.
Subtipologia funcional: Casal de Cultura.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1886.
Autor/promotor: Antoni Ferrant (mestre d’Obres) construcció de la tanca sota l’estació de Sant Joan, (1890). Jaume Taulé (promotor).
Parcel·la: Conforma cantonada.
Context: Sota el baixador de Sant Joan, al costat de les escales d’accés a l’andana, en un carrer conformat per edificis d’alçades diferents a causa de la substitució de les edificacions.
Elements: Habitatge en cantonada amb una mitgera, de planta baixa i pis, amb coberta plana, de la qual sobresurt un badalot d’escala amb terrassa-mirador superior. Donades les dimensions de la planta, té un volum cúbic, i al ser l’últim edifici del rengle, té tres façanes, cosa que tant sols aprofita marginalment, ja que les obertures que té són anecdòtiques. La façana principal és simètrica, amb el portal centrat i finestra a banda i banda, En el pis superior té tres obertures, dues balconeres; la central amb un balcó suportat per dues mènsules i barana de ferro colat. Hi ha dues impostes que expressen els forjats i en la part superior una potent cornisa, capçada amb una barana de balustres. Els paraments, ara pintats de groc, estaven estucats
a la calç (to rogenc) i amb esgrafiats amb formes florals que es poden veure sota la pintura. Té un portal extern, d’entrada al pati, situat en l’espai entre la casa i les escales d’accés al baixador, tot de maó vist, amb un arc escarser, cornisa, teuladeta i una reixa de ferro forjat. El pati té dos nivells, units per una escala central, en la part superior de la qual hi ha dues magnòlies que reforcen l’eix de simetria.
Ús actual: Casal de Cultura.
Ús original / altres: Habitatge per a segona residència.
Estat de conservació: Bo.
Façanes/Coberta: S’ha pintat la façana i s’han tapat els estucs.
Entorn protecció: Escales de l’estació i parcel·la del carrer Balmes, 18.
ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE
Elements:
Edifici amb tres façanes i pati posterior.
Exterior: Volum general, cobertes (forma i material), façanes (formalització, elements i coronaments, textura, cromatisme, obertures, fusteria, persianes i serralleria de forja. Jardí en franja de 4 metres (portal i reixa).
Interior: Estructura funcional general. Estructura de paredat, forjats i escala
Entorn de protecció: Pati posterior i lateral, franja a 4 metres de les façanes, escales de l’estació i parcel·la carrer Balmes, 18.
RAONS PER A LA CATALOGACIÓ
Valor històric: Habitatge d’estiueig de final segle XIX. Forma part del conjunt de torres aïllades que encara es conserven a Montcada.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici de volumetria important i elements decoratius d’inspiració classicista. Són rellevants els esgrafiats amb formes flor d’accés al jardí fet de maó vist i arc escarser.
Valor sociocultural i etnològic: Durant bona part del segle XX ha estat l’escola de moltes generacions de montcadencs.
REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS
Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria ni obertures en façanes.
Façanes/Coberta: Recuperar l’estuc de calç, esgrafiats i cromatisme de la façana. Eliminar capes de pintura dels paraments.
Entorn/Jardí: Portal i reixa, eliminar capes de pintura de l’obra vista.
Entorn de protecció: Escales de l’estació i parcel·la del carrer Balmes, 18.
Gestió: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacions compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA
Informació històrica: L’any 1886, Jaume Taulé, habitant de Barcelona, a la Rambla de les Flors núm. 14, 2n pis, va sol·licitar el permís a l’Ajuntament de Montcada i Reixac per construir una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer de Balmes, a tocar de les escales de Sant Joan. L’edifici fou
destinat a habitatge d’estiueig del peticionari i la seva família. D’aquest projecte no se’n conserven els plànols ni tampoc cap notícia de l’arquitecte.
L’any 1887, Taulé va sol·licitar permís per prolongar el seu habitatge fins a les escales de Sant Joan, convertint l’actual porta d’accés al jardí en una habitació més de la casa. El projecte, que segons sembla finalment no es va dur a terme, fou encarregat al mestre d’obres Felip Badosa i Franch. Dels plànols, datats el 6 de gener de 1887, podem deduir que l’edifici era format només per planta baixa.
Anys més tard, el 1890, Taulé va dur a terme obres de reforma en la seva propietat. En primer lloc, va tancar, amb 14 metres de mur i reixa, el jardí de la casa situat a tocar de la línia de ferrocarril de Sant Joan de les Abadesses, just al darrere del baixador. El projecte fou encarregat a Antoni Ferrant, mestre d’obres. Un any més tard, tancava també el solar de la seva propietat
situat al davant de l’edificació, a l’altra banda del carrer Balmes, al peu de la carretera de Ribes. En aquest cas, el disseny de la tanca fou a càrrec de Felip Badosa i Franch, autor d’alguns projectes al carrer Major (cases Bofill -1890-) i al carrer Bogatell (Cases Codina -1885 i 1886- i Badosa -1886-).
Tot i que no s’ha conservat cap testimoni de la remunta del pis i de la decoració de la façana, gràcies a fotografies de l’època sabem que en els primers anys del segle XX l’edifici ja presentava l’aparença actual.
Durant bona part d’aquest segle XX l’edifici feia la funció d’escola pública unitària anomenada Escola Sant Lluís i Escola de les escales de Sant Joan. Actualment acull un casal de cultura per el barri.
Bibliografia:
- AADD, 1994, Conèixer Montcada. Ajuntament de Montcada i Reixac.
- ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.Ll., 2001, Evolució Urbana de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura de Montcada i Reixac.
- ALCÁZAR, J., 2010, L’Abans de Montcada i Reixac, Recull gràfic 1891-1975. Editorial Efadós.
- ALCÁZAR, J., 2005, Entre el desdeny i el compromís: L’estiueig a Montcada i Reixac (1884 – 1930), dins de “Monte Catano” N. 7. Museu Municipal Les Maleses. Montcada i Reixac.
- BASSEGODA, J, 1973, Los maestros de obras de Barcelona.
Documentació:
- Arxiu Municipal: Plànols dels projectes, 1887 i 1890. Expedients casa Taulé: 1886, 1887, 1890. Registro de Permisos de Edificación.
- Arxiu Fundació: Recull Fotogràfic, Escoles de Montcada.
Actuacions finca: El més de juny de l’any 2001 l’Ajuntament de Montcada i Reixac va aprovar el projecte presentat per l’arquitecte Javier Serrano destinat a la rehabilitació interior del Casalet de Cultura Can Taulé per a convertir-lo en casal de cultura per als joves de la localitat.
UBICACIÓ