Can Casamada

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipologia funcional: Habitatge unifamiliar amb pati.
Estil i època: Neoclassicisme; Època contemporània. Segle XIX.
Cronologia: 1885. Adaptació en escola bressol l’any 2009.
Autor/Promotor: Antoni Ferrer i Corriol, mestre d’obres. Bonaventura de Obregón i Cabanellas, promotor.
Parcel·la: Amb front a dos carrers.
Context: Carrer que es consolida entre el 1880 i el 1895 com a nucli central de la colònia estiuenca de Montcada, al costat de la estació de França i al davant de la via del ferrocarril. Durant les darreres dècades del segle XX s’han enderrocat moltes torres per fer-hi blocs d’habitatges.
Elements: Habitatge en un principi aïllat, ara entre mitgeres, de planta baixa, pis i planta semi soterrani, coberta a quatre aigües, de teula plana d’encaix, amb pati posterior avui desaparegut. 
La parcel·la té una superfície de 510 m2 amb unes dimensions de façana a vial de 17m i existeixen uns tres metres de desnivell entre el c. Montiu i el c. Colon. L’edifici esta constituït per cinc volums diferents: el central, en l’eix de simetria forma una torre que sobresurt dels dos cossos laterals que s’hi adossen tots tres estan coberts amb cobertes inclinades de potent ràfec, bigues de fusta de cap serrat o barbacana que recolza sobre mènsules. Els dos cossos dels extrems tenen coberta plana. Actualment l’edifici ocupa tot l’ample de parcel·la, és fruit d’una ampliació, ja que en el projecte original la planta baixa estava separada tres metres de les partions. La façana té una composició simètrica, resolta amb llenguatge neoclàssic. Des del portal, i superant quatre graons, s’accedeix a la planta baixa, solució que permet la il·luminació i ventilació de la planta soterrani, mitjançant dues obertures incorporades al sòcol. El portal té un arc rebaixat amb clau decorada, emmarcat per pilastres amb capitell, i fris amb tríglif i mètopes de fullatges, protegit per una cornisa. L’eix de simetria esta reforçat pel pis superior, o golfes, amb una finestra geminada, definint un volum superior amb un potent ràfec de bigues de fusta de cap serrat i mènsules. Les obertures laterals, estan emmarcades per pilastres, llinda amb cornisa i ampit, i protegides per persianes de llibret de color marró, i les centrals, tenen una baraneta de fosa molt treballada les finestres laterals segueixen, una composició semblant a les anteriors. El parament és estucat amb faixes horitzontals. Fins a l’adaptació de l’edifici en escola bressol l’any 2009, en la façana que donava al jardí hi destacava un balcó corregut suportat per pilars de ferro colat i barana de ferro forjat. Pero amb aquesta reforma el jardí ha desaparegut i ha estat substituït per un cos d’edifici de planta baixa amb façana al carrer Montiu, per on accedeixen els infants al centre.
Ús actual: Llar d’infants.
Ús original/altres: Unihabitatge per a segona residència.
Estat de conservació: Bo; L’any 2009 va ser rehabilitada i les façanes restaurades.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Colon, 5 i Montiu 8; i Colon, 3 i Montiu, 3.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Unihabitatge entre mitgeres i jardí posterior.
Exterior:
Volum general.
Cobertes: forma, material i cromatisme.
Façanes: formalització, elements (prefabricats i de pedra) i cossos sortints, obertures, textura, fusteria de fusta i peces d’ofici.
Entorn de protecció: Parcel·les del carrer Colon, 5 i Montiu 8; i Colon, 3 i Montiu, 3.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Testimoni de la colònia d’estiuejants que va configurar el carrer Colon i de la seva nova arquitectura d’estiueig. Forma part de la façana urbana sobre la via del ferrocarril i és un dels pocs edificis que encara es conserven.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: En origen aïllada, presenta una composició i elements decoratius remarcables, i una façana resolta amb llenguatge ne pel mestre d’obres Antoni de Ferrer i Corriol el 1885.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la façana, obertures, fusteries i serralleria de forja.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Entorn/Jardí: Arbrat.
Gestió: Eliminar el cablejat de la façana.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El 10 d’abril de 1885, Bonaventura de Obregón de Cabanellas, veí de Barcelona, va sol·licitar permís a l’ajuntament de Montcada i Reixac per edificar una casa en el solar de la seva propietat situat al carrer Montiu i a la zona del ferrocarril de França, adquirit poc temps abans a Josep Ventura. La nova edificació destinada a habitatge d’estiueig del peticionari i la seva família, fou encarregada al mestre d’obres Antoni Ferrer i Corriol, que en va presentar plànols amb data del 9 d’abril de 1885.
El projecte original presentava la façana principal al carrer (encara sense nom) del ferrocarril, envoltada de jardí, i en un dels laterals (avui desapareguts) hi destacava una galeria, molt habitual en les torres que s’aixecaven al carrer Colon.
La nova edificació formada per planta baixa, pis i torre, i destinada a acollir les cada cop més llargues estades del peticionari i la seva família en el poble, aprofitava el desnivell existent entre els carrers Colon i Montiu. En el primer hi trobem l’accés principal i una interessant façana, envoltada en els seus extrems per un reixat i una galeria; en el segon, la part del darrere, un jardí i l’entrada dels carruatges. En la planta baixa que es formava pel desnivell entre els dos carrers hi havia les dependències del servei, mentre que els senyors habitaven el primer pis, situat a nivell del carrer Colon.
L’any 1910, la casa Obregón fou propietat de Magí Vilaregut i Vall, i a la década dels anys trenta, de Josep Caraben i Vendrell, membre d’una família benestant i influent de la ciutat de Barcelona. 
Anys més tard la casa passa a mans de la família Casamada.
El mestre d’obres Antoni Ferrer Corriol, natural de Vic, va estar actiu de 1871 a 1908, i va fer obres a Gràcia, Sarrià i a obres particulars de l’ajuntament de Barcelona. Té un projecte d’escola de 1869. En l’Exposició del Centre de M. d’O. de 1876 va exposar quadres seus.

Bibliografia: 

• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., 2009, “Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1935)”, a Montecatano, núm. 7. Revista del Museu Municipal “Les Maleses”. Montcada i Reixac.
• BASSEGODA, J., 1973, Los maestros de obras de Barcelona.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme Expedients 1885 i Josep Ventura (1880).
• Documents -Varis: 1880. Padrons Municipals 1885-1910.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación l. Recull Fotogràfic, Carrer Colon.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran