Ca n’Oliver

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Ca n’Oliver R.R.031. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental. Nivell 5. Documental al portal existent a la carretera.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig aïllada.
Estil i època: Noucentisme; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1910 reforma i ampliació.
Parcel·la: Gran.
Context: Edificació emplaçada a la meitat de la vessant de migdia de la vall del torrent de Vallençana. Està sota la carretera i voltada d’altres edificacions desenvolupades al llarg del vial.
Elements: Torre d’estiueig aïllada, voltada de jardí, composta de diferents cossos adossats, de volumetria equilibrada. El cos central, i més antic, és de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants de teula àrab; el cos de llevant és de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta a dues vessants, amb tremujals, i petit xamfrà en el carener; per la banda de ponent hi ha una terrassa de planta baixa, en pla de façana i una petita torre-colomar de tres plantes amb coberta de pavelló de teula àrab i cavallet. El cos central té aspecte d’habitatge urbà entre mitgeres. En la façana principal, orientada a migdia, hi ha la porta d’accés, protegida per una persiana i una teuladeta de tres vessants, de teula àrab vidriada de color verd, suportada per bigues amb tornapuntes de fusta;  en el mateix eix del portal, en la banda superior hi ha un rellotge de sol emmarcat, de ceràmica policroma amb un sant Jordi muntat a cavall. A cada banda del portal d’entrada hi ha una obertura d’arc escarser amb reixa de barrots de ferro forjat i part baixa abombada. En la planta pis, en l’eix de les dues obertures, hi ha dos balcons amb barana de brèndoles de ferro forjat, portam de fusta i persiana enrotllable. Totes les obertures estan emmarcades amb un gruix de rajola; la fusteria i les baranes
i reixes estan pintades de color verd clar. La cornisa de coronament és llisa, sobresortint del pla de façana. El cos adossat per llevant té una façana de 5 m. les finestres de la planta baixa i planta pis són de llinda recta, estan desplaçades de l’eix de simetria, cosa que no passa amb l’obertura de la segona planta; aquesta és d’arc escarser amb una columna amb capitell al mig i un ampit ample de ceràmica; en la part superior hi ha un respirall de la coberta, és rodó, de ceràmica; el ràfec, per la banda inferior, és pla i esta suportat per bigues de cap serrat. En la façana de llevant d’aquest cos, té adossat un volum prismàtic llis, a tota l’alçada, amb una coberta de tremujals, a tres aigües, de les mateixes característiques que les del cos de llevant; hi ha un caixó de xemeneia que travessa el ràfec i dues finestres d’arc escarser en el primer pis i dues més en el segon pis. El cos de ponent té una barana de gelosia de maó massís. El revestiment de la façana és un arrebossat molt llis pintat de color blanc. El jardí és de grava i té espècies d’arbres centenaris, destacant xiprers, palmeres i altres. Està delimitat per una tanca de pilars d’obra vista massissa amb un coronament dentellat i un gerro en la part
superior, i reixa de ferro forjat. Cal destacar com a peça noucentista, el portal d’entrada a la finca des de la carretera; és un conjunt de quatre pilastres que suporten un mur amb coronament ondulat, un a cada banda de la porta, que és de ferro forjat. L’obra és de maó vist i les pilastres es coronen amb piràmides esglaonades de ceràmica verda; la porta és de passamans de ferro
formant una retícula quadrada girada 45 graus.
Ús actual: Habitatge d’estiueig.
Ús original/altres: Habitatge d’estiueig.
Estat de conservació: Regular; El revestiment de la façana i peces de ceràmica vidriada presenten desperfectes.
Entorn de protecció: Assenyalat en el plànol. Franja de 10 metres del perímetre actual.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Habitatge aïllat voltat de jardí.
Exterior: Volum general. Coberta (forma, material i cromatisme). Façanes (formalització, obertures, textura, fusteria, rellotge de sol, plafó ceràmic o capelleta). Pati (tanca i vegetació), el portal de la carretera, en el cas d’enderroc, caldrà deixar constància documental detallada.
Interior: Estructura funcional general, escales i peces nobles.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de nova residència d’estiueig que des de principi del segle XX es va bastir en el sector de la serralada de Marina, sobretot a Vallençana, un indret que va aplegar bona part del turisme barceloní de les primeres dècades del XX.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Torre d’estiueig resolta amb llenguatge noucentista. Destaca per la juxtaposició de volums de diferent alçada característic de les construccions d’aquesta època. També són interessants els elements decoratius ceràmics i els pilars de la tanca.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures i fusteries.
Façanes/Coberta: Textura i cromatisme. Elements de ceràmica vidriada en façana, coberta i tanca. Eliminar cablejat aeri.
Entorn/Jardí: Jardí amb arbrat i tanca de maó vist, ceràmica vidriada i ferro forjat.
Estructura/Interior: Forjats, peces nobles i elements de comunicació.
Gestió: Es remet a les normes urbanístiques del Pla Especial. El portal existent a tocar de la carretera actual té una protecció documental fins que no es redacti una modificació puntual del PGM que permeti incrementar el nivell de protecció.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Fou durant els primers anys del segle XX que la nombrosa família Masoliver va escollir la vall de Vallençana per les seves estades estiuenques. El contacte amb la natura, les excursions i la relació amb el món rural, eren els principals atractius d’aquest turisme estacional de principis de segle, un estiueig que a Vallençana va crear una colònia molt avinguda que compartia tota mena d’activitats lúdiques i festives, i participava activament en els oficis religiosos de Reixac.
Segons explica Ramon Masoliver, periodista i crític literari de reconegut prestigi, en aquest sector de les muntanyes de Reixac i Vallençana s’aplegaren personatges com Fabregas, Bonet, Sagarra, Campa, Zaccarini, Artamendi, Pérez de Cabrero, Huelin, Cabré, Fonquerni, Tanganelli, Ayats, Engel, Portusach, Aguirre; escriptors com Sebastia Gomila, Folch i Torres, Mario Verdaguer, Octavi Saltor, etc.
Segons el Registro de Permisos de Edificación conservat a l’Arxiu Municipal de Montcada, sabem que l’any 1910, Maria i Adela Masoliver van sol·licitar a l’ajuntament el permís d’edificació de dues cases situades en aquest indret, una de les quals era la torre Oliver (de fet aquesta família va posseir quatre edificis en aquest sector de la vall). Tanmateix no s’han conservat els plànols del projecte ni cap notícia de l’arquitecte.
Sembla ser que existia una primitiva edificació que el 1910 es reformada i ampliada.

Documentació:

• AM: Registro de Permisos de Edificación 11 (1894-1914). Documents Varis: Acotament de finques 1930: Instància de sol·licitud de la família Masoliver (Narciso, Salvio, Maria i Concepció Masoliver).

UBICACIÓ

Veure plànol més gran