Ca l’Alcalde

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARRu Arquitectura Residencial Rural.
Subtipologia funcional: Torre d’estiueig aïllada.
Estil i època: Neoclàssic amb elements decoratius modernistes; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1903.
Autor/Promotor: Carlos de Llanza i Mata, promotor 1903.
Parcel·la: Gran.
Context: En un petit turó de la Serralada de Marina, envoltat de bosc, a mitja pujada del camí que enfila cap a l’església de Sant Pere de Reixac.
Elements: Habitatge aïllat, de planta quadrada i volum compacte, de baixos i dues plantes, amb coberta a quatre vessants de teula àrab, oculta pel acroteri de balustres. En les quatre cantonades hi ha un pinacle, i sobresurt una torre-mirador central amb coberta plana i barana de balustres també amb pinacles. La façana principal té una composició simètrica, i resolta amb un llenguatge classicista i algun element modernista. Està orientada a migdia, i consta d’un eix central, on hi ha el portal d’accés, un balcó, una finestra i rematat per un frontó apuntat i cantonades arrodonides amb la data 1903 i al capdamunt, tres flors. A cada banda d’aquest eix central hi ha un altre eix secundari vertical amb finestral , balcó, i  finestra, de proporció vertical. A cada banda del volum central, han afegit un cos prismàtic de dues plantes, cornisa, barana de balustres i dos florons. En la part superior hi ha una rèplica reduïda del volum de la casa com a torre-mirador, amb dues obertures per cara, ara tancades amb finestres de fusta i vidre. Els balcons que protegeixen les obertures de planta baixa, estan suportats per dues mènsules, a cada extrem, i barana de brèndoles de ferro forjat. Les balconeres, protegides amb persianes de llibret de fusta, tenen els brancals remarcats, una llinda recte decorada amb garlandes, dues carteles, cornisa i frontó de frondes. Els paraments verticals són llisos, arrebossats i pintats, havent desaparegut textures i frisos. Al davant, amb planta triangular les restes del jardí, uns parterres amb plantes, un cedre centenari molt malmès i  les soques de dues palmeres.
Ús actual: Unihabitatge.
Ús original/altres: Unihabitatge.
Estat de conservació: Bo.
Façanes/coberta: Les façanes han estat arrebossades i pintades. S’han perdut textures i color originals. Coberta de teules en bon estat.
Entorn/Jardí: Al davant l’edifici principal hi ha el pati amb parterres i vegetació.
Estructura/Interior: En bon estat.
Entorn de protecció: Pati al voltant de l’edifici, on hi ha coberts i la porta del barri. Per la banda de migdia un filat i per l’oest una línia a 5 metres de la façana.
Situació de risc: Risc d’incendi.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Edifici principal, edifici annex i masoveria, aïllats, amb el seu entorn.
Exterior:
Volum general.
Coberta: forma i material.
Façana: formalització, obertures, textura, cromatisme, fusteria, serralleria de forja i elements decoratius.
Interior:
Escala i estructura funcional general.
Estructura de paredat i forjats.
Entorn de protecció: Jardí: recuperar arbrat existent i parterres.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Testimoni de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants. En aquest cas com a casa pairal d’uns terratinents d’arrel aristocràtica.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Torre d’estiueig aïllada construïda l’any 1903, resolta amb llenguatge classicista i algun element decoratiu modernista.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, cobertes, façanes, obertures, fusteries i serralleria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Segons consta en els Registres d’Edificació l’any 1903 Carles de Llanza i Mata, membre de l’aristocràcia catalana, va sol·licitar a l’Ajuntament de Montcada permís per edificar una casa d’estiueig per a ell i la seva família en terrenys de la seva propietat situats a Reixac. Llanza representa el sector més benestant de l’aristocràcia catalana, amb important vinculacions polítiques i familiars, amb implicacions en la darrera carlinada l’any 1900). El seu poder econòmic els va permetre acumular propietats en diferents sectors del municipi, sobretot a Reixac i Mas Rampinyo, com la masia de Can Fontanet, propietat de Manuel de Llanza i Pignatelli, duc de Solferino. Per a la gestió de tot aquest patrimoni, la família Llanza nomena administrador a Estanislau Abadal, qui des del 1901 i fins al 1918 va ser alcalde  de Montcada, el qual va emprar la casa com a residència. És per això que avui se la coneix com a ca l’Alcalde.

Bibliografia:

•  BACARDIT, J., Any 1900. Montcada i l’última carlinada. Història d’un fracàs. Dins de Quaderns. N. 24. Fundació Cultural Montcada.

Documentació:

• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Registro de Permisos de Edificación II.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran