CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Cementiri Municipal, I.E.009. 1999

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 2. Conservació.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: AF Arquitectura Funerària.
Subtipologia funcional: Cementiri.
Estil i època: Neoclassicisme, portalada modernista; Època contemporània. Segle XIX i Segle XX.
Cronologia: Construcció, 1834. Reforma i ampliació, 1854. Nova ampliació, 1913.
Autor/promotor: Francesc Vila i March (Reforma i ampliació, 1854). Josep Graner i Prat (Ampliació, 1913).
Parcel·la: Gran.
Context: En una plana situada en les primeres estribacions del vessant de llevant del turó de Montcada, voltada de vies de comunicació (carreteres, autopista i ferrocarril).
Elements: Recinte mortuori, tancat, emplaçat en un pla inclinat, al peu del turó de Montcada. Es desenvolupa a partir d’un eix central, on hi ha la petita capella neoromànica, i continua en una rampa en ziga-zaga, voltada de conjunts de nínxols i pantalles de xiprers retallats. Cal destacar les cornises i cresteria neoclàssica, dels conjunts de principis del segle XX, com també el portal d’entrada, modernista, fet amb dues pilastres d’obra vista, amb la seva  copa com a remat, i la porta de ferro forjat molt treballada, possiblement és un tros de la reixa del jardí de la Torre Vila del carrer Major. No hi ha cap panteó privat, llevat de dos de col·lectius; un de la Guerra Civil i un altre de més contemporani.
Ús actual: Cementiri.
Ús original / altres: Cementiri.
Estat de conservació: Regular.
Façanes/Coberta: Les cornises i cresteria es troben molt deteriorades.
Entorn/Jardí: Els paviments estan malmesos.
Entorn protecció: Franja de 15 metres al voltant de la tanca del cementiri.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: El portal d’entrada i la reixa. La capella. Els dos panteons. Cornises i cresteria dels nínxols antics neoclàssics. L’arbrat. La tanca perimètrica.
Entorn de protecció: Franja de 15 metres al voltant de la tanca del cementiri.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Espai de memòria històrica a posar en valor. Té especial interès la fossa comuna de la Guerra Civil de 1936-1939.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic:Té elements neoclassicistes i modernistes interessants.
Valor sociocultural i etnològic: Lloc concorregut pels habitants del municipi per a recordar als avantpassats difunts. Forma part de la tradició cultural, sovint amb contingut religiós.
Valor natural/ambiental/paisatgístic: Integrat en el vessant de llevant del turó de Montcada. La plaça situada davant del cementiri és el punt de partida de diferents camins i rutes que enfilen el turó.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: Cal adequació; dels murs perimetrals amb revestiment continu.
Façanes/Coberta: Restaurar cornises i cresteria dels nínxols. Restaurar l’estuc de cal;, cromatisme i textura originals de les façanes de la capella.
Entorn/Jardí: Refer els paviments. Millorar accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Des de principi del segle XIX, el creixement demogràfic que va experimentar el poble de Montcada i Reixac va posar de manifest les limitacions del cementiri situat en l’interior del poble (a tocar de l’església) i la necessitat de projectar-ne un de nou fora dels límits urbans de la vila. El 21 d’octubre de 1834 es va inaugurar el nou recinte. S’havia adaptat un petit terreny situat en els afores de la vila, molt a prop de la carretera de Barcelona a Vic.
Pels voltants de l’any 1850, aquest nou cementiri ja s’havia fet petit i alguns difunts havien  d’ésser enterrats fora de Montcada, per a qual cosa el bisbe de Barcelona va prohibir-ne els enterraments si aquest nou recinte no s’ampliava i es condicionava adequadament. Les obres es van fer l’any següent i, a més, es va afegir la construcció d’una tanca que encerclés el recinte i el protegís “dels animals”, segons explica l’alcalde de Montcada en una carta adreçada al Governador Civil. El projecte, valorat en 10.538 reals, fou encarregat a l’arquitecte Francesc Vila, i es va incloure en els pressupostos de l’any 1852.
Comportava una ampliació de 140 pams de llarg per 100 d’ample del recinte ja existent i l’encerclament de tot el perímetre amb un mur de tanca. El nou cementiri tindria dues façanes (una interior i una altra a la carretera), i tres recintes. Vila va proposar també una base de pedra per a posar-hi una creu (valorada en 600 reals), la creu de fusta que s’hi havia de col·locar (100 reals), una porta també de fusta de dues fulles amb pany i dues claus (360 reals), i un reixat en la façana de la carretera (200 reals). L’arquitecte va percebre per tots aquests treballs 460 reals (400 pels plànols i 60 pels plànols del portal del camí).
L’any 1854, ja adquirits els terrenys per l’Ajuntament i envoltats de parets, s’iniciaren les obres de construcció del portal situat davant de la carretera, i alhora també, l’edificació dels nínxols.
El preu de construcció de cada nínxol, que seguiria el model d’ornat religiós habitual de l’època, es va fixar en tres duros, i l’Ajuntament va concedir l’exclusiva de la seva edificació a Llorenç Vilaret.
L’any 1889, degut al lamentable estat de conservació del cementiri es va crear una junta administrativa amb la finalitat de gestionar i millorar la seva estructura, la qual va editar un reglament on es detallava la normativa pel que fa a la gestió dels nínxols i la seva construcció, que des d’aleshores seria una competència exclusiva del mestre d’obres municipal. Així, per exemple, es va fixar una nova disposició del cementiri a partir de dos carrers transversals que es creuaven en el centre formant una petita plaça, i dividint tot el recinte en quatre parts.
L’any 1895, la junta va comprar una creu de ferro per col·locar-la sobre el portal d’accés, i un any més tard, va canviar l’antiga porta de fusta, molt malmesa, per una altra de ferro, finançada per l’ajuntament.
L’any 1904 Josep Buixó, metge del poble i inspector de sanitat municipal, va redactar un informe detallant les mancances i insuficiències del cementiri: La seva excessiva proximitat al poble (a 150 metres de la casa més propera, quan la llei de 1886 n’ordenava 500), el drenatge de les seves aigües pluvials, que eren recollides per un torrent que travessava el nucli urbà (pel carrer
Bogatell), i la seva insuficient capacitat (el recinte s’havia fet petit i calia ampliar-lo de nou). L’informe del metge fou recollit per la junta gestora, que va considerar necessari la construcció d’un nou cementiri en un indret més apropiat. El lloc escollit fou el vessant nord-oest del turó de Montcada, en la zona del barri de Terra Nostra. La manca de recursos, però, va fer que aquest projecte no reeixís.
L’any 1913, l’Ajuntament insistí de nou en la necessitat d’ampliar el recinte, i amb aquesta intenció es van adquirir uns terrenys situats a sobre del mateix cementiri, a canvi d’un cens anual de 160 pessetes. S’encarregaren els plànols de l’ampliació al mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat (1844 – títol 1872) i la seva execució al contractista Ramon Espinasa. El cost total fou de 1.050 pessetes.
L’any 1936, l’arquitecte municipal Joan Baptista de Serra Martínez (1888 – títol 1914) va establir les dimensions i la forma dels nínxols (es conserven plànols), i el 1939 va redactar una normativa que regularia la seva construcció.
A principis dels anys quaranta fou traslladada i instal·lada en l’entrada del cementiri la reixa gran de la torre Vila, una antiga casa d’estiueig situada al carrer Major núm. 102. Aquestes reixes foren dibuixades per Conxita Clerc i forjades per Miquel Arenes.
L’any 1940 es va construir un mausoleu dedicat “a los Caídos”, amb un pressupost total de 25.996,90 pessetes, sufragades per subscripció popular.

Bibliografia:

• AADD, . Montcada 1926/1950 segon quart de segle.(1990).
• ALCÁZAR, J., 2001, Historia del Cementiri de Montcada, dins de “Quaderns”, n. 3. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.Ll., 2001, Evolució Urbana de Montcada i Reixac. Regidoria de Cultura de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., 2010, L’Abans de Montcada i Reixac, Recull grafic 1891-1975. Editorial Efadós.
• BACARDIT, J., RAMOS, R., 2014, 940 dies, la Guerra Civil a Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.

Documentació:

• AM: Plànol del projecte, F. Vila (1852), Graner (1913), Serra (Nínxols 1939). Pressupostos (1852). Correspondència (Any 1852-1900). Urbanisme. Documents Varis: Cementiri (1889- 95). Normativa Nínxols 1939. Reglament de la Junta Administrativa del Cementiri de Montcada (1880).
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Recull Fotogràfic Cementiri.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Documents parroquials, cementiri.
• GAVÍN, J. M.: lnventari d’esglésies. Vol. 22 Vallès Occidental. (1989).

UBICACIÓ

Veure plànol més gran