Puig Castellar

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Categoria: BCIL.
Núm. reg/cat: 1547 – I. 16/07/1987.
Nivell prot.: Nivell 6. AEA
Altres prot.: Jaciment n. 5379 de l’IPCI-PAP. IPAAMiR: Poblat Ibèric del Puig Castellar, I.AR.099.1999. PE Serra de Marina p3.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic.
Classificació: Jaciments arqueològics.
Categoria: BCIL.
Núm. reg/cat: Jaciment 5379 de l’IPCI-PAP.
Nivell prot.: Nivell 1. Integral.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Lloc d’habitació.
Cronologia: Ferro-ibèric / romà republicà.
Context: El poblat està situat al parc de la Serralada de Marina, en el punt més alt del turó del Pollo (303 m d’alçada) i en el límit dels termes municipals de Santa Coloma de Gramenet i Montcada i Reixac. El recinte amida uns 100 metres de llargada i uns 50 metres d’amplada i ocupa una superfície superior als 4000 km2. S’hi accedeix per la carretera local que va de Montcada a Badalona (BV-5011). En arribar al coll de Vallençana, entre els PK 4,000 i 5,000 hi ha el trencant del camí que, passant per la capella de Sant Onofre, arriba fins al poblat. Està situat en un lloc extraordinàriament estratègic, amb unes magnífiques condicions defensives i de control del territori (des del capdamunt de l’emplaçament hi ha una bona panoràmica d’un tram important de la costa del Maresme, de la desembocadura del riu Besòs, del pla de Barcelona i del pas cap a l’interior del país) que potencien el fenomen de la intervisibilitat amb altres indrets ocupats per assentaments ibèrics (els turons de Montjuïc i de la Rovira, a Barcelona; el turó del Mas Boscà a Badalona; el turó de les Maleses, a Montcada i Reixac). Geològicament, el terreny està format per materials granítics i coronat per pissarres silúriques.
Elements: Restes d’estructures conservades i materials arqueològics d’època ibèrica (ceràmiques, estris domèstics, monedes, instrumental agrícola i armes de ferro).
El Puig Castellar presenta una planificació urbanística que, a partir de la forma del poblat i del mur que l’envolta, condicionats per la topografia del turó, estableix la ubicació de diferents carrers (ara per ara tres vies principals que van d’est a oest pavimentades amb successives capes de terra batuda) que donen accés a les cases i permeten la circulació per l’interior del conjunt. No coneixem com era exactament la part superior del poblat; però a partir de les poques restes conservades es pot avançar la hipòtesi que l’ocupessin petits habitatges, espais d’ús comunitari o àrees d’emmagatzematge. Les cases s’aixequen en terrasses retallades a la roca i s’adapten a les característiques del terreny, amb murs de contenció per evitar els esllavissaments. Els habitatges eren més aviat petits, de forma rectangular, quadrangular i trapezoïdal, i disposaven d’una llar de foc. Hi ha models constructius més complexos que d’altres, però els murs solien tenir el sòcol de pedra de pissarra i de granit, de diferents mides i col·locades en sec, i es bastien amb tàpia o tovot.
La coberta tenia embigat de troncs de fusta, brancatge i argila, i manats de fenàs, amb una única vessant inclinada que seguia la inclinació natural del pendent i on es deixava un petit orifici per a la sortida de fums. L’única obertura era la porta, tot i que en habitatges de grans dimensions és habitual que hi hagi a més a més un petit finestró. S’han trobat objectes que ens demostren els usos i les funcions dels espais i les activitats que s’hi realitzaven, com són l’emmagatzematge, el tissatge, la mòlta de gra o la metal·lúrgia. Els habitants de la darrera fase d’ocupació del poblat hi deixaren gran nombre d’objectes de valor, sobretot metàl·lics, com ara el capfoguer (una peça de 120 cm de llarg, decorat en els extrems per dos caps de brau), beines, ganivets, fíbules, sivelles de cinturó, eines agrícoles (fanga, agullada, forca, podadores i picots) i, fins i tot, un tresor de dracmes de plata d’Empúries. També s’han trobat destrals de pedra polida, ponderals amb inscripcions ibèriques, ceràmiques, vidres, ossos i conquilles decorades. Tot i la seva situació estratègica, els límits del poblat estan protegits únicament per un mur de tanca i no sembla que existís un sistema defensiu complex amb torres i fossar. Tan sols en el sector d’accés al poblat es van construir uns panys de paret prou potents per atorgar a aquest sector una certa monumentalitat. El poblat s’estén cap el vessant occidental del turó, més enllà de les habitacions excavades fins a mitjan del segle XX.
Ús actual: Assentament ibèric.
Ús original/altres: Indeterminat. No és possible qualificar per la incertesa del lloc.
Estat de conservació: Bo; El recinte ha estat adequat per a la visita pública i s’han disposat rètols explicatius dels diferents espais.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 5379 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: El poblat ibèric del Puig Castellar va ser descobert per mossèn Palà el 1902. Entre el 1904 i el 1907, Ferran de Sagarra i de Siscar, que n’era el propietari, va dur a terme campanyes d’excavacions arqueològiques (SAGARRA 1906). D’ençà el 1919, i de manera  intermitent, va ser l’Institut d’Estudis Catalans —que havia adquirit per cessió els terrenys dos anys abans— qui es va encarregar de la recerca científica, sota la direcció entre 1922 i 1925 de Josep Colomines i Josep de C. Serra i Ràfols (SERRA I RÀFOLS 1932; ID. 1942).
D’aquesta àpoca data el primer aixecament planimètric de les estructures conservades.
L’any 1954, el jaciment va passar a mans del Centre Excursionista de Santa Coloma de Gramenet, que va iniciar les tasques de neteja i sanejament del poblat, la recollida superficial de materials arqueològics i una sèrie de campanyes que es van perllongar sota la direcció de Martínez Hualde fins el 1958 (MARTÍNEZ HUALDE, VICENTE 1966). Amb posterioritat a aquestes campanyes, i en una data anterior al 1971, es va buidar una altra habitació del poblat (MARTÍNEZ HUALDE 1970).
L’any 1981 es va escriure una completa monografia sobre el poblat (DE LA PINTA, RÍOMIRANDA 1981) i, una dècada més tard, i arran d’haver estudiat el jaciment dins de la seva tesi doctoral, Sanmartí va encapçalar un grup d’autors que van compilar l’estudi més complet i exhaustiu realitzat fins aleshores sobre el Puig Castellar (SANMARTÍ, GILI, RIGO, DE LA PINTA 1992). L’any següent, i a causa de la construcció d’una tanca al voltant del poblat, es van efectuar sondejos puntuals al llarg del perímetre afectat (RIGO 1993). D’ençà del 1998 s’han succeït diferents campanyes d’excavació i actuacions subsidiàries per dur a terme treballs de consolidació, restauració i adequació de les estructures arqueològiques localitzades i per endreçar tant el camí d’accés com la circulació interior i museïtzació del monument (FERRER 1998-1999; ÍD. 2000-2001; ÍD. 2002-2003; FERRER, RIGO 2003; FERRER 2004-2006; ASENSIO 2007; FERRER 2007-2009; ÍD. 2010-2011).
Pel que fa a la ocupació del jaciment, les campanyes d’excavació del 2000 i 2001 van permetre identificar tota una sèrie de construccions peribles (s’han conservat forats de pal) i estructures de combustió atribuïbles a una estació de transformació metal·lúrgica. El material arqueològic que acompanyava aquestes restes suggereix una cronologia aproximada de finals de segle VI aC o primera meitat del segle V aC. La primera fase edilícia del poblat pròpiament dit s’ha de situar una mica més tard, entre la segona meitat
del segle V aC i finals del segle IV aC, datació que proporcionen les ceràmiques exhumades en els nivells de regularització del terreny natural. Es documenten en aquesta fase els trets bàsics de la trama urbana que marcarà l’esdevenir del poblat i que perdurarà fins a l’abandonament. Val a dir que, posteriorment a aquesta primera etapa edilícia, s’han identificat reformes puntuals en un moment imprecís del segle III aC que, ara per ara, no
permeten afirmar que responguin a canvis o transformacions generals en la trama urbanística del poblat. Sí que podem concloure, però, que, molt probablement, el poblat es va abandonar de manera sobtada a finals del segle III aC o en els primers anys del segle II aC. S’ha vinculat aquest fet o bé als esdeveniments de la Segona Guerra Púnica (218-202 aC), o bé a la gran revolta indígena de l’any 196 aC.
El recinte ha estat adaptat per a la visita pública i s’han disposat rètols explicatius dels diferents espais. També s’ha projectat una adequació didàctica del jaciment, amb la finalitat de fer-lo comprensible i interessant per a tothom i perquè sigui un atractiu tant en els àmbits educatiu i formatiu com en el d’oci.

Bibliografia: Fitxa jaciment arqueològic n. 5379 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.

• ASENSIO, D. 2007: Memòria dels treballs de consolidació duts a terme en el poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet), entre l’1 i el 23 d’abril de 2004. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. http://hdl.handle.net/10687/10900.
• BELTRÁN, P. 1946: “Las monedas griegas ampuritanas de Puig Castellar”. Ampurias, VIIVIII (Institut de Prehistòria i Arqueologia). Barcelona: 277-320.BOSCH GIMPERA, P. 1920: “La cultura ibérica. El donatiu de
• Puig Castellar, per D. Ferran de Sagarra a l’Institut d’Estudis Catalans”. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VI. Barcelona.
• COLOMINAS, J. 1919: “El donatiu Sagarra al laboratori d’Investigacions Arqueològiques”. D’Ací d’Allà. 11. Barcelona: 1019-1022.
• DE LA PINTA, J.L.; RÍO-MIRANDA, J. 1981: El poblado layetano de Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet (Barcelona). Museu Municipal Puig Castellar. Santa Coloma de Gramenet.
• DE LA VEGA, J. 1965: “Nuevo punto de vista del sistema defensivo de Puig Castellar”. Mediterránea, 1. Madrid.
• DURAN, M.; HUNTINGFORD, E.; DÍAZ, J. 1987: Montcada i Reixac i el seu entorn: guia històrico-artística. Estudis Monogràfics del Museu de Montcada, 1 (Museu Les Maleses). Montcada i Reixac.
• FERRER, C. 1998-1999: Memòria de la intervenció arqueològica al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Gener a abril, i juliol i setembre de 1998, i juliol, setembre i octubre de 1999. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 2939.
• FERRER, C. 2000-2001: Memòria de la intervenció arqueològica al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Del 7 de juliol al 20 de novembre de 2000 i del 26 de juny al 20 de novembre de 2001. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 3812.
• FERRER, C. 2002-2003: Memòria de la intervenció arqueològica al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Juliol a octubre de 2002 i del 30 de juny al 20 de juliol de 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 4840.
• FERRER, C. 2004-2006: Memòria de la intervenció arqueològica al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Del 28 de juny al 23 de juliol de 2004, del 27 de juny al 22 de juliol de 2005, del 26 de juny al 15 de setembre de 2006, i el desembre de 2006. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita.
• FERRER, C. 2007-2009: Memòria de la intervenció arqueològica al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Del 24 d’abril a l’11 de maig i del 25 de juny al 25 de juliol de 2007, del 30 de juny al 16 de juliol de 2008, i del 29 de juny al 17 de juliol de 2009. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 9424.
• FERRER, C. 2009: Memòria del treballs de consolidació duts a terme al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Del 2 de juny al 15 de setembre de 2009. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 9432.
• FERRER, C. 2010-2011: Memòria del treballs d’excavació, consolidació i adequació al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Anys 2010 i 2011. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita.
• FERRER, C.; RIGO, A. 2003: Puig Castellar. Els íbers a Santa Coloma de Gramenet. 5 anys d’intervenció arqueològica (1998-2002). Santa Coloma de Gramenet.
• FITA, F. 1905: “Nueva inscripción ibérica”. Boletín de la Real Academia de la Historia, XLVI. Barcelona: 176.
• GARCÍA, R.; LUCENA, F. 1987: “Puig Castellar. Poblat, Centre Excursionista i Museu”. Quaderns de Santa Coloma i la seva gent, 5. Santa Coloma de Gramenet.
• MACHAUSE LÓPEZ, S. 2012: “Pesas de telar ibéricas con decoración zoomorfa”. Archivo de Prehistoria Levantina, Vol. XXIX. València: 273-287.
• MADURELL, J.M. 1977: Fulls històrics de L’Hospitalet de Llobregat. L’Hospitalet de Llobregat: 37.
• MARTÍNEZ HUALDE, A. 1961: “Diosa cartaginesa en el poblado de Puig Castellar”. Puig Castellar, 1a època, 1. Santa Coloma de Gramenet: 5-6.
• MARTÍNEZ HUALDE, A.; VICENTE, J. 1966: “El poblat ibèric de Puig Castellar. Excavacions dels anys 1954-1958”. Memòria XXIV de la Secció històrico-Arqueològica de l’Institut d’estudis Catalans. Barcelona.
• MARTÍNEZ HUALDE, A. 1970: “Excavación de un nuevo habitáculo en el poblado de Puig Castellar”. Puig Castellar, 2a època, 11. Santa Coloma de Gramenet.
• MARTÍNEZ HUALDE, A. 1985: “A propòsit del poblat ibèric de Puig Castellar i el seu entorn”. Butlletí del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, 1. Santa Coloma de Gramenet: 42.
• MARTÍNEZ HUALDE, A. 1987: “L’organització política i social dels ibers de Puig Castellar”. Butlletí del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, 3. Santa Coloma de Gramenet: 140-144.
• MARTÍNEZ HUALDE, A. 1989: “Carta Arqueológica de Santa Coloma de Gramenet”. Puig Castellar, 4a època, 1. Santa Coloma de Gramenet: 57-74.
• MARTÍNEZ HUALDE, A. 1990: “Bibliografia del poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet)”. Puig Castellar, 4a època, 2. Santa Coloma de Gramenet: 49-54.
• PERICOT, L. 1943: “Hallazgo de dracmas emporitanas en el poblado ibérico de Puig Castellar”. Ampurias, V. Barcelona: 302-304.
• PERICOT, L. 1944: “El depósito de monedas emporitanas en el poblado ibérico de PuigCastellar”. Ampurias, VI. Barcelona: 323-327.
• PIJOAN, J. 1906: “Una estación prerromana en Cataluña”. Hojas Selectas, 54, juny. Barcelona: 483-492.
• RIGO, A. 1993: Memòria de la intervenció arqueològica d’urgència al poblat ibèric de Puig Castellar (Santa Coloma de Gramenet, Barcelonès). Del. 8 de juny al 2 de juliol de 1993. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita. Número 1292.
• SAGARRA I DE SISCAR, F. 1906: “Descubrimientos arqueológicos en Puig Castellar”. Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras, III. Barcelona: 88-91; 160-165; 233- 237.
• SANMARTÍ, J. 1987: La Laietània ibèrica. Estudi Arqueològic i Històric, 1. Universitat Autònoma de Barcelona. Barcelona.
• SANMARTÍ, J.; GILI, E.; RIGO, A.; DE LA PINTA, J.L. 1992: Els primers pobladors de Santa Coloma de Gramenet. Dels orígens al món romà. Col·lecció Històrica de Santa Coloma de Gramenet, 1 (Museu Torre Balldovina). Santa Coloma de Gramanet.
• SECCIÓ D’ESTUDIS DEL CEP, 1982: “Troballes arqueològiques esporàdiques (I)”. Puig Castellar. 3a època, 5. Santa Coloma de Gramenet.
• SERRA RÀFOLS, J. DE C. 1932: “Llocs d’habitació ibèrics de la costa del Llevant”. Anuari de l’Institut d’Estudis Catalans, VIII (1927-1931). Barcelona: 41-50.
• SERRA RÀFOLS, J. DE C. 1942: “El poblamiento de la Maresma o costa de Levante en la época anterromana”. Ampurias, IV. Barcelona: 90-91.
• SERRA RÀFOLS, J. DE C. 1968: “Notes sobre la indústria del ferro a Catalunya abans de la romanització”. I Reunión de Historia de la Economía Antigua en la Península Ibérica. Papeles del Laboratorio de Arqueología de Valencia, 5. València.
• VILLARONGA, L. 1984: “Les dracmes ibèriques de Puig Castellar”. Acta Numismàtica, 14. Barcelona: 21-42.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran