Gravera de Ca n’Albinyana

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments  paleontològics.
Núm. reg/cat: Jaciment 13300 de l’IPCI-PAP.
Altres prot.: IPAAMiR: Gravera de Ca n’Albinyana,  I.AR.106.1999. IPCI-PAP-13300.

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments  paleontològics.
Categoria: BPU
Núm. reg/cat: Jaciment 13127 de l’IPCI-PAP
Nivell prot.: Nivell 6. AEA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Jaciment paleontològic.
Cronologia: Edat geològica del Miocè.
Context: La gravera està situada a uns 300 metres al nord de la masia de Ca n’Albinyana, en una àrea topogràficament molt alterada a causa de les extraccions d’àrids. Un cop acabada l’activitat industrial no s’ha procedit a la restauració de l’espai, que es degrada progressivament.
Elements: Restes fòssils.
Geològicament, aquestes terres queden enquadrades dins de la Depressió del Vallès- Penedès. La sèrie estratigràfica de la contrada comença a uns 500 metres en direcció nord-oest de l’estació de ferrocarril de Montcada-Ripollet. Allà es localitzen calcarenites de fàcies marina corresponents al Miocè amb un alt contingut de materials detrítics. La seqüència estratigràfica continua posteriorment amb un episodi continental lacustre (molt similar al jaciment del Masrampinyo) caracteritzat per unes argiles margoses i sorres de  gra fi, seqüència on es va dur a terme la troballa accidental del crani d’un rinoceròtid (Acerorhinus tetradactylum). Les restes fòssils van sortir a 7 metres de la superfície, en  una capa una mica endurida de pedres i sorra de 4,5 metres de gruix. Posteriorment, s’han repetit les troballes (destacar el cúbit d’un proboscidi de la família dels elefants) atribuït a l’Astercià basal (Langhià superior), és a dir, d’una antiguitat aproximada de 16,5 milions d’anys.
Ús actual: Espai molt degradat amb vegetació pobra i deixalles abundants.
Ús original/altres: Desconegut. No és possible qualificar per la incertesa del lloc i del tipus de troballes.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 13300 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: A tramuntana de la masia de Ca n’Albinyana es van dur a terme durant gairebé deu anys treballs d’extracció d’àrids destinats a la construcció. En el decurs d’aquesta activitat, l’any 1970 es va produir la troballa accidental del crani d’un rinoceròtid (Acerorhinus tetradactylum). L’abril de 1983, el crani, que en principi es va atribuir a un exemplar d’Aceratherium, va ser dipositat al Museu Municipal de Les Maleses, de Montcada i  Reixac. Dos anys més tard, J. Vicente va donar a conèixer la troballa del crani i d’altres ossos de l’animal, els quals, però, van ser trossejats. Els estudis posteriors han permès concretar que, contràriament al que es pensava inicialment, el crani correspon a un Acerorhinus tetradactylum, representatiu de l’Aragonià superior i el primer de la seva espècie citat en la conca del Vallès (GARCÍA, ABAD 1997). Les troballes de restes fòssils han continuat de manera esporàdica al llarg dels darrers anys, i s’han dipositat al Museu Municipal de Les Maleses.

Bibliografia:

•  Fitxa jaciment arqueològic n. 13300 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
• GARCÍA, D.; ABAD, A. 1997: “Acerorhinus tetradactylum, en el Mioceno de Ca l’Albinyana, Montcada i Reixac (Vallès Occidental, Barcelona)”. Butlletí del Centre d’Estudis de la Natura del Barcelonès Nord, volum IV, núm 1. Santa Coloma de Gramanet.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran