Carrer Major, plaça de l’Església i carrer Barcelona

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Núm. reg/cat: Jaciment 20678 de l’IPCI-PAP

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Categoria: BPU
Núm. reg/cat: Jaciment 20678 de l’IPCI-PAP
Nivell prot.: Nivell 6. AEA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Camí ral i estructures domèstiques
Cronologia: Modern / Contemporani
Context: Zona urbana. Centre històric de Montcada i Reixac. El carrer Major, la plaça de l’Església i el carrer de Barcelona formen actualment un espai lineal únic totalment edificat i convertit majoritàriament en illa de vianants. El conjunt, que segueix la traça del riu Besòs dibuixant una corba suau i mantenint aproximadament la mateixa cota de circulació arreu, comença al final de la carretera vella i acaba en el carrer de Mossèn Joaquim Castellví, paral·lel al riu Ripoll.
Elements: Restes de clavegueram, murs aïllats i restes òssies desconnectades anatòmicament.
Els rebaixos van deixar al descobert una sèrie d’estructures aïllades i descontextualitzades que no aporten informació concloent (fragments de murs, clavegueram i trams d’una canalització hidràulica amb coberta de volta de canó feta amb maons que es va identificar com un galeria del rec de Can Rata) sense materials arqueològics significatius associats.
En una de les rases de la plaça de l’Església va aparèixer també un conjunt molt malmès de restes òssies humanes amb desconnexió anatòmica. Es  tracta de tres individus (un neonat, un adolescent i un adult) que no es van estudiar (MOLY FERNÁNDEZ 2009).
Ús actual: Illa de vianants, equipaments públic i privats.
Ús original/altres: Camí ral i estructures domèstiques vinculades.
Estat de conservació: Dolent; En alguns casos, les restes arqueològiques apareixien destruïdes per actuacions urbanístiques anteriors efectuades sense cap control arqueològic.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 20678 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: La intervenció arqueològica realitzada l’any 2009 al carrer Major, plaça de l’Església i carrer de Barcelona va ser motivada per les obres de condicionament i millora dels serveis. El doble objectiu era renovar la xarxa de sanejament públic existent i adequar el paviment i les rasants dels carrers a fi de prioritzar-ne l’ús dels vianants. El control dels treballs va ser dirigit per l’arqueòleg Daniel Moly Fernández, de l’empresa Estrats, SL.
Segons la documentació existent, el carrer Major segueix el traçat del vell camí medieval que baixava cap a Barcelona (un ramal de la Strata Francesca, l’antiga Via Augusta romana). Al llarg dels segles X, XI i XII aquest indret estava majoritàriament ocupat per terres de conreu, especialment cereals i vinya, i per un nombre considerable de molins. A mitjan del segle XIV, però, el trasllat de l’església de Santa Engràcia des del Besòs a l’emplaçament actual va incentivar la concentració d’un hàbitat al voltant del temple. Es capgirava d’aquesta manera la tradicional tendència al poblament dispers i s’articulava el creixement del poble adaptat al nou eix vertebrador (el carrer Major), pas obligat de molts viatgers i seu d’uns quants hostals disposats al peu del camí. Al llarg dels segles XVI i XVII podem dir que Montcada era exclusivament aquest carrer (anomenat carrer públic de Montcada o carrer de Santa Engràcia), amb una alta concentració d’oficis associats a un lloc de pas obligat (hostalers, ferrers, calderers, carnissers…). És a partir del segle XVIII,
però sobretot durant el darrer terç del segle XIX, que el carrer pateix importants transformacions relacionades amb la reubicació en aquest indret de la seu de l’ajuntament i en l’arribada de l’incipient turisme barceloní. Durant les primeres dècades del segle XX s’inicien, a part d’un seguit de reformes de les cases i torres d’estiueig, una sèrie d’actuacions urbanístiques (pavimentació, instal·lació de serveis d’enllumenat i telefonia…) que incidiran directament i negativament en la conservació de les restes arqueològiques
del subsòl de l’eix viari format pel carrer Major, la plaça de l’Església i el carrer de Barcelona (ALCÁZAR 2001; ID 2008; MOLY 2009).
Tots els fragments de mur documentats en el decurs del control arqueològic de l’any 2009 presenten trets tipològics moderns o contemporanis, probablement del segle XIX i primers anys del segle XX. Pel que fa al rec de Can Rata, construït a finals del segle XVIII, cal dir que originàriament servia de rec de regadiu pels camps de conreu situats en el costat de migdia de l’actual carrer Major, captant i distribuint aigua de la riera de Sant Cugat. A partir de les obres d’ampliació d’aquest eix viari, a finals del segle XIX, el rec va canviar de funció i es va convertir en una canalització general de sanejament d’aigües i avingudes pluvials.
Finalment, quant a les restes òssies humanes localitzades a la plaça de l’Església, el fet que es trobessin a pocs metres del temple de Santa Engràcia fa pensar en la possibilitat que l’antic cementiri es trobés adossat a la pròpia església, tot i que arqueològicament encara no es disposa de prou arguments per confirmar-ho (MOLY FERNÁNDEZ 2009).

Bibliografia:

• Fitxa jaciment arqueològic n. 20678 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
• ALCÁZAR, J. 2001: Evolució urbana de Montcada i Reixac. Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J. 2008: L’abans. Montcada i Reixac. Recull gràfic 1871-1975. El Papiol.
• MOLY FERNÁNDEZ, D. 2009: Memòria de la intervenció arqueològica al carrer Major,plaça de l’Església i carrer de Barcelona (Montcada i Reixac, Vallès Occidental). Juny–agost de 2009. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita (núm. 8751).

UBICACIONS

Veure plànol més gran