Can Viola

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Núm. reg/cat: Jaciment 13968 de l’IPCI-PAP

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arqueològic-paleontològic
Classificació: Jaciments arqueològics
Categoria: BPU
Núm. reg/cat: Jaciment 13968 de l’IPCI-PAP
Nivell prot.: Nivell 6. AEA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipus: Lloc d’habitació i enterrament.
Cronologia: Bronze Mig, Bronze Final i època Medieval.
Context: Forma part de l’espai rural de Gallecs, en una zona mixta d’explotació agropecuària, terrenys erms i infraestructures viàries. Les restes arqueològiques ocupen una àrea compresa entre els PK 4,900 i 4,980, a ambdós costats de la carretera C-59, en un emplaçament estratègic entre la riera del Caganell o de Gallecs i la riera de Caldes. Totes dues aboquen al riu Besòs.
Elements: 36 fosses (fons de cabana, camp de sitges, abocadors i enterraments) de l’edat del Bronze i una necròpolis alt medieval amb 32 tombes.
Entre l’octubre de 2002 i el març de 2003, el seguiment arqueològic de les obres de la variant C-59 va posar al descobert el jaciment de Can Viola. El conjunt estava format per estructures d’hàbitat i llocs d’enterrament pertanyents a tres horitzons cronològics ben determinats. La fase més antiga estava representada per un enterrament del Bronze Mig (les anàlisis de Carboni 14 el situaven entre el 1500 i el 1320 aC). L’individu estava
disposat en posició de decúbit lateral dret per la part de les extremitats inferiors i de decúbit supí per la part superior del cos, en l’interior d’una fossa simple de planta rectangular i extrems arrodonits. Morfològicament és un clar exemple del conservadorisme en el tipus d’inhumació de la fàcies Madurell o Vallesià arrelada en la tradició campaniforme, i que s’estén per les zones baixes de la depressió prelitoral i zona litoral catalana (VELASCO 2008).
L’excavació també va posar al descobert un assentament a l’aire lliure atribuïble al Bronze Final III (900-650 aC). Es van identificar una llar, les restes amortitzades d’un forn de ceràmica, dos possibles estructures d’habitació (fons de cabana), forats de pal, restes de tovots, molins de vaivé i un nombre considerable de fosses amb funcions diverses (camp de sitges, abocador). Cal dir que la major part d’aquests retalls estaven en molt mal estat de conservació, atès que havien estat escapçats per l’acció antròpica o per fe nòmensnaturals d’erosió. En cap cas se’n va poder recuperar la morfologia original i, per tant, es fa difícil atribuir-los una funcionalitat. Tot i això, a tall d’hipòtesi, els autors s’inclinen per definir la majoria de les fosses com a estructures destinades a l’emmagatzematge de gra. Quant als materials ceràmics recuperats i llur tipologia, podem parlar de vasos oberts de cocció reductora (plat/tapadora, tapadores hemisfèriques amb nansa vertical i tasses carenades de vora exvasada) i atuells tancats fets a mà, força grollers i mancats generalment de motius decoratius (tenalles de cos globular, grans urnes de vora exvasada i vasos bitroncocònics) emprats habitualment per a usos culinaris o d’emmagatzematge (VELASCO 2008).
Finalment, en un altre sector de l’àrea afectada, es va excavar una necròpolis medieval.
Es van identificar 32 sepultures individuals ubicades en fosses simples de planta trapezial i extrems arrodonits, i un enterrament doble. Els individus es trobaven en posició decúbit supí i presentaven molt mal estat de conservació, amb fragmentació òssia i alguns casos de desconnexió anatòmica. Contràriament al que és habitual, hi havia poca presència de restes infantils, fossin albats o neonatals; la majoria d’individus eren adults (85%), amb
una mortalitat significativa a partir dels 45 anys (ENRICH, GÓMEZ 2004). La intervenció d’urgència de l’any 2003 va esgotar el sediment antròpic en la zona ocupada per l’assentament prehistòric. En canvi, resta encara pendent d’excavar una part de la necròpolis medieval.
Ús actual: Infraestructures viàries i camps de conreu.
Ús original/altres: Hàbitat prehistòric a l’aire lliure i necròpolis alt medieval.
Estat conservació: Dolent.
Entorn de protecció: L’entorn de protecció és el que està definit a l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya, redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya (2009).

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: L’entorn de protecció ve definit per la fitxa núm. 13962 de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya redactat per la Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya.

Valor arqueològic i paleontològic

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Excavacions.
Reg. intervencions: D’acord amb el que estableix el Decret 78/2002, de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni arqueològic i paleontològic, publicat al DOGC núm. 3594 amb data 13 de març de 2002.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: L’any 2002, arran del seguiment arqueològic dels treballs de construcció d’una nova variant de la C-59 (MORERA, GUÀRDIA 2003), es van localitzar i delimitar dos jaciments arqueològics: Can Viola (en uns terrenys que havien estat propietat del senyor Josep Vilardell Soleu, a l’espai rural de Gallecs, en el terme de Montcada i Reixac) i Can Planes
(un assentament a l’aire lliure amb 15 estructures negatives atribuïbles al Bronze Final, en el terme municipal de Mollet del Vallès).
La posterior recerca arqueològica d’urgència a Can Viola, efectuada entre març i abril de 2003, va ser dirigida per Roser Arcos i Carles Velasco, d’Arqueociència (ARCOS, VELASCO 2005), i va consistir en una excavació extensiva i sistemàtica. Els resultats de l’actuació van concloure l’existència de tres fases cronològiques d’ocupació del lloc. Una primera datada entre el Bronze Mig i el Bronze Final I (amb un enterrament en fossa rectangular de tradició campaniforme), un segon horitzó del Bronze final III (restes d’un
assentament a l’aire lliure amb un nucli poblacional d’ocupació intermitent enfocat a l’explotació estacional dels camps, amb gran nombre de fosses i retalls de difícil interpretació funcional) i, finalment, una tercera fase molt més tardana que correspon a una necròpolis altmedieval (les datacions químiques de les restes antropològiques proposen una cronologia aproximada de finals del segle VIII fins a final del segle X o primeres dècades del segle XI).

Bibliografia:

• Fitxa jaciment arqueològic n. 13968 de l’IPCI-PAP. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya.
• ARCOS, R.; VELASCO, C. 2005: Memòria de les intervencions arqueològiques als jaciments de Can Viola (Montcada i Reixac, Vallès Occidental) i Can Planes (Mollet del Vallès, Vallès Oriental). 17 de març – 30 d’abril de 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita (núm. 6675).
• ENRICH, J.; GÓMEZ, M. 2004: Estudi de diverses mostres procedents del jaciment de Can Viola (Montcada i Reixac, Vallès Occidental). Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita (núm. 5116).
• MORERA, J.; GUÀRDIA, J. 2003: Memòria del seguiment arqueològic de les obres de la variant de la C-59. Santa Perpètua de Mogoda, Palau-solità i Plegamans, i Montcada i Reixac (Vallès Occidental) i Mollet del Vallès (Vallès Oriental). Octubre de 2002 a març de 2003. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General de Patrimoni Cultural. Barcelona. Inèdita (núm. 6669).
• VELASCO, C. 2008: “Can Viola (Montcada i Reixac). Les ocupacions de l’edat del bronze”. Monte Catano. Revista del Museu Municipal de Montcada i Reixac, 9. Montcada i Reixac: 9-32.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran