Carrer Major, carrer Barcelona i plaça de l’Església

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent: PGM 1976. MP PGM d’actuacions compensatòries 2018.
Classificació: SUC (urbà consolidat).
Qualificació: Sistema (S) Clau 5. Xarxa viària bàsica. Sòl urbà 13b. Zona en densificació urbana semi intensiva. Segons el P.E. ara passa a ser 13p.
Exp. RPUC: 1976/000477/B
Relació ntiva: PGM i MP PGM AC 2018.

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic
Classificació: Conjunts.
Altres prot.: IPAAMiR: Carrer Major i carrer Barcelona,  I.I.091.1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic
Classificació: Conjunts
Categoria: BPU
Nivell prot.: Nivell 4. Ambiental
Altres prot.: Nivell 5. Documental. Nivell 6. AEA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: ARUr/UM Arquitectura Residencial Urbana / Urbana entre mitgeres.
Subtipus Funcional: Illa de vianants.
Context: Carrer delimitats entre el pont sota la línia de ferrocarril, Barcelona-Manresa i el carrer de Mossèn Joaquim Castellví, paral·lel al riu Ripoll, format per un conjunt d’edificis entre mitgeres, de planta baixa i dues, tres o quatre plantes pis.
Conjunt/elements:  El carrer Major, la plaça de l’Església i el carrer Barcelona formen un espai lineal únic pavimentat amb arbres, convertit en illa de vianants la major part. Esta totalment edificat, amb equipaments públics i privats, unihabitatges entre mitgeres de planta baixa i pis i plurihabitatges entre mitgeres, de planta baixa i pis fins planta baixa i tres plantes, amb comerç en planta baixa. El carrer Major segueix la traça del riu Besòs. El seu traçat és una corba suau de 530 metres de llargada i una amplada de 16 m, que es redueix fins a 10 metres, arribant a tenir una amplada màxima de 26 m en la plaça de l’Església. Aquestes dimensions en el centre històric de Montcada és el fruit d’una gestió urbanística centenària, que encara no s’ha acabat. El carrer comença al final del carrer anomenat carretera Vella i acaba en el Carrer Mossèn Joaquim Castellví. A més dels carrers citats, l’espai està travessat pel carrer Bogatell, i hi comencen els carrers Generalitat, Rocamora i Ripoll, el carreró Mogent i les escales de Ca l’Arangader i dues més. El carrer comença i acaba amb la mateixa cota d’alçada, 37,65 m, existint un punt baix en el carrer Rocamora amb una cota de 35,42 m, és a dir un desnivell total de 2,25 m d’alçada.
La parcel·la tipus és de 5 m d’amplada x 30 m (variable a la banda nord) de profunditat, i la tendència és l’agrupació.
Des del punt de vista tipològic, trobem: la casa agrícola representada per un rengle de cases, al costat de l’auditori Municipal, de planta baixa i pis, entre mitgeres, amb pati i coberta a dues aigües. La més representativa és la núm. 16, ocupada pels castellers. La façana té un portal d’arc escarser i brancals de maó vist, i un balcó amb barana de brèndoles de ferro forjat. L’obertura de la planta baixa és posterior; la casa de finals del s. XIX, unihabitatge, de planta baixa i un pis, amb coberta plana. Com exemple d’aquest tipus hi ha el rengle dels núm. 65 al 73 i les cases Bofill, fitxa RU. 7/44. També hi ha la versió amb plurihabitatge, com la Casa Bofill RU. 8/45; la casa modernista o noucentista, que acostuma a ser d’estiuejants, i és una ampliació i reforma d’una existent, amb la façana nova que introdueix la balconada, persianes de llibret i elements decoratius i esgrafiats. És de planta baixa i dues plantes pis, entre mitgeres, amb coberta plana. Un bon exemple seria Can Cuyas RU. 4/41; l’edifici d’habitatges (bloc) de planta baixa i tres plantes pis, amb coberta plana, de la segona meitat del s. XX. Agrupa vàries parcel·les. La façana presenta en planta baixa locals, i en plantes pis, finestres horitzontals amb persiana americana.
Ús actual: Illa de vianants.
Ús original: Camí ral, carrer.
Estat conservació: Bo; Ha estat urbanitzat recentment amb molta qualitat.
Entorn de protecció: Definit en el plànol.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Entorn de protecció: Definit al plànol.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: És el carrer més antic de Montcada, bastit sobre el camí ral de Barcelona a França. Ha estat, durant segles, el centre de la vida en comunitat i l’eix vertebrador del creixement de Montcada.
Valor arqueològic i paleontològic: Correspon al traçat de l’antic camí ral. Des del segle XIV ja hi ha notícies d’habitatges al seu entorn. Durant els segles XV, XVI i XVII ha estat l’únic carrer de Montcada, concentrant habitatges, tallers artesanals, hostals i altres servituds
Valor urbanístic: Ha estat l’eix vertebrador del creixement urbanístic de Montcada, a partir del qual s’han definit i traçat els diferents eixamples
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Presenta exemples de construccions que abracen totes les tipologies arquitectòniques: Des d’edificis representatius del passat agrícola de Montcada, fins a torres d’estiueig, casinos o cases de renda.
Valor sociocultural i etnològic: Zona d’interrelació social i d’activitat econòmica al llarg dels segles. Lloc de trobada per a activitats lúdiques, festives i comercials.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Com que es tracta d’un conjunt de béns amb catalogació de Nivell 4. Ambiental, el tipus d’intervenció dependrà de cada element i de cada cas. Caldrà redactar una carta de colors per aquest àmbit. Les determinacions normatives que afecten als elements d’aquest conjunt, queden regulades per la MP PGM AC 2018, aprovada definitivament i les normes urbanístiques del PGM.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent
Gestió: Fer recerca arqueològica. Documentar amb precisió històrica, fotogràfica i arqueològica els enderrocs.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Un dels més antics de Montcada, el carrer Major segueix el traçat del vell camí medieval, ramal de l’Strata Francesca (antiga Via Augusta romana) que davallava a Barcelona.
Al llarg dels segles X, XI i XII aquest indret era ocupat per terres de conreu (cereals i vinyes) així com també per un nombre considerable de molins en el sector situat a tocar del Ripoll.
Els segles XIII i XIV aplegaren en aquest indret un bon nombre d’edificacions aïllades que resseguien el camí. A mitjan segle XIV es va traslladar al seu emplaçament actual l’església de Santa Engràcia, que es trobava situada a tocar del Besòs. La presència del camí comtal i la relativa proximitat de Barcelona, va facilitar el creixement de la població i una nova disposició de l’hàbitat, trencant el predomini del poblament dispers característic d’aquesta època, i alhora fomentant l’aparició d’alguns hostals a tocar del camí. La part més antiga del carrer és, doncs, la més propera a l’església.
Eix vertebrador del creixement del poble, el carrer Major, limitat pels accidents naturals del Ripoll i del torrent del Bogatell, fou pas obligat de molts viatges durant l’època moderna.
Montcada, llavors, situada a tocar del camí comtal, sota el castell del turó i tancant l’accés nord de Barcelona, va esdevenir una important plaça militar amb força valor estratègic.
Aquesta situació de privilegi li va valer aparèixer en un bon nombre de mapes (catalans i peninsulars) com a important cruïlla de comunicacions, i alhora participar i patir les conseqüències de les guerres dels segles XVII i XVIII. “Montcada és un carrer de poc més de vint veïns”, ens deia Gaspar Berreiros, clergue portuguès del segle XVI. Per Montcada van passar diplomàtics, militars, romàntics, il·lustrats, etc., els quals recollien en els seus diaris les particulars visions que el poble i els seus hostals els oferien. Unes descripcions, però, massa condicionades per les necessitats i el pensament de cadascun dels segles.
Durant el renaixement i el barroc (S. XVI i XVII) hi ha documentats al carrer públic de Montcada o carrer de Santa Engràcia (com els documents anomenaven al carrer Major) ferrers, hostalers, rajolers, calderers, paperers, carnissers i corders.
Durant el darrer terç del segle XIX, el carrer Major va patir importants transformacions. Va acollir l’ajuntament, que abans es reunia en els hostals situats als afores del poble, i va beneficiar-se de la nova arquitectura que acompanyava l’incipient turisme barceloní.
Tanmateix, encara es conserven alguns rengles de cases de cos, com els núm. 65 al 73. En aquest cas es tracta de construccions rectangulars i cobertes amb teulada de doble vessant. Tot i que aquestes construccions poden ser més antigues, el gran portal de l’entrada, format per un arc rebaixat de totxo, és característic dels segles XVIII i XIX. La planta baixa incloïa l’estable o, en alguns casos, el taller artesà, i la planta pis, un distribuïdor, la cuina i les habitacions (generalment dues o un màxim de tres). Segons un registre datat el 8 d’octubre de 1861, el carrer Major de Montcada era format per 57 cases  i un total de 55 habitants.
A partir del 1885 es va iniciar la urbanització del sector de carrer situat a tocar de la carretera de Ribes i del ferrocarril del nord. Promotors barcelonins van allargar el vial més enllà del torrent del Bogatell: projectes Bofill (1886 i 1890) i Grau (1885, remunta 1903). Sota la direcció del mestre d’obres municipal Josep Graner i Prat, es va dur a terme la reforma i remunta de moltes de les cases del carrer (a partir de la casa de cós van créixer en alçada i van variar la distribució interior), com les del rengle format pels núm. 93, 95 i 97, i les cases Cuyàs (1926), Casanoves (1903), Masagué (1903), i Nadal (Josep Alemany 1925). Cal destacar també l’edifici de l’ajuntament (Graner 1918), les escoles públiques (Graner 1900), així com la torre Vila (primers anys del segle XX).
El 26 de febrer de 1868, l’interès per millorar aquest sector de Montcada va dur a un grup de veïns (vilatans i forasters) a elaborar un projecte d’enjardinament del carrer. La proposta, recollida més tard per l’ajuntament, proposava plantar arbres (plàtans) en els dos vorals del carrer, a 20 pams l’un de l’altre. La influència de la colònia d’estiuejants, cada cop més nombrosa, era apreciable també en el creixent interès per a millorar l’estètica de la ciutat i fer-la més acollidora. Un sentiment que culminarà amb el projecte de construcció de la nova església projectada per Enric Sagnier (1888). Tanmateix, per aquestes dates les mancances que el carrer presentava eren encara molt importants, agreujades sovint en temps de pluges. Ja l’any 1548, els Consellers de Barcelona van fixar una multa de 5 sous «els qui jurin o blasfemin el Sant Nom de Déu o la Verge Maria» en tota la baronia de Montcada. Un missatge especialment adreçat als renecs dels carreters   o traginers que travessaven el carrer Major i el fang els ho dificultava.
Tot i que l’any en què es van iniciar les obres, el carrer ja tenia voreres, instal·lació elèctrica (1901) i connexió telefònica (1905, l’any 1894 ja hi ha un projecte de línia entre Caldes de Montbui i Montcada), també presentava mancances d’infraestructura, com per exemple la xarxa de clavegueram, limitada i sovint insuficient, o d’higiene. En aquest sentit l’any 1886 l’ajuntament va aprovar una normativa que prohibia als veïns llançar al carrer les restes d’animals sacrificats per al consum diari. D’altra banda, a principis de segle molts habitants, sobretot estiuejants, es queixaven de les pudors que produïa el fems apilats en els solars situats a tocar d’algunes cases.L’any 1919, l’arquitecte municipal Joan Baptista de Serra i Martínez va elaborar el projecte integral d’asfaltat del carrer. Les obres van iniciar-se l’any següent, i foren adjudicades a Josep Castells i Aymerich (15.485 pessetes i 50 cèntims). La construcció de la formigonera de vapor fou dirigida per Francesc Casanoves (dit el Bailón) i va costar més que no pas les obres d’asfaltat: 28.266 pessetes. L’any 1988 s’iniciaven els treballs per adaptar el carrer en illa de vianants.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada AADD, 1990, Montcada, segon quart de segle. 1926-1950. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J., 1988: L’origen de Montcada i Reixac. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J., 2010, L’Abans de Montcada i Reixac, Recull gràfic 1891-1975. Editorial Efadós.
• ALCÁZAR, J., 2005: Entre el desdeny i el compromís. L’estiueig a Montcada i Reixac (1884-1930), dins de Montecatano, N. 7, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J.; BERTRAN, J., 2012: Hostals i hostalers en la Montcada dels segles XVI i XVII, servitud econòmica i cultura material en una comunitat rural de l’Antic Règim, dins de Montecatano, N. 13, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac.
• ALCÁZAR, J., BERTRAN, J., 2013: El pont del cap del carrer de Montcada, dins de Montecatano, N. 14, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac.
• BERTRAN, J., 2009: Montcada un poble. Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• MOLY, D., 2010: Intervenció arqueològica al carrer Major (Montcada i Reixac, Vallès Occidental), juliol de 2009, dins de Montecatano, N. 11, Museu Municipal Les Maleses, Montcada i Reixac.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme: 1919 (asfaltat), 1988 i 1993. Correspondència: 1800-1900. Secció Patrimoni: Segle XIX.
• Arxiu Fundació Cultural Montcada: Fons fotogràfic: Els carrers de Montcada i Reixac

UBICACIÓ

Veure plànol més gran