Casa de les Aigües

DADES URBANÍSTIQUES
Pla vigent: PGM 1976. MP PGM d’actuacions compensatòries 2018.
Classificació: Sòl urbà C.
Qualificació: Sistema (S) Clau 7b. Equipaments comunitaris i dotacions de nova creació a nivell local.
Exp. RPUC: 1976/000477/B
Relació ntiva: PGM i PM PGM AC

CATALOGACIÓ VIGENT
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic
Classificació: Obra civil
Categoria: BCIN
Núm. reg.: 4928-I
Nivell prot.: Nivell 1. Integral
Altres prot.: IPAAMiR: Edificis de les Aigües, I.I.013.1999. IPCI-PA 41072

CATALOGACIÓ PROPOSADA
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic
Classificació: Conjunts
Categoria: BCIN
Nivell prot.: Nivell 1. Integral
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental – Nivell 6. AEA

DESCRIPCIÓ DEL BÉ
Tipologia funcional: OE Obra d’Enginyeria.
Subtipus Funcional: Conjunt d’edificis industrials aïllats de caràcters públic.
Context: Encaixat entre la llera del riu Besòs i el ferrocarril, línia Barcelona – França, voltat de vegetació.
Conjunt/elements: Conjunt de tres edificis aïllats, una xemeneia i altres construccions annexes, voltats de jardí, delimitats per una tanca, i amb una avinguda d’accés arbrada i empedrada en l’extrem sud. El recinte és allargat, té dos accessos pels extrems, el principal pel sud, amb un passeig arbrat de castanyers i un petit pont; ocupa una superfície d’uns 4.320 m2.
L’edifici més important (A), on hi ha els pous, bombes, calderes i maquina de vapor, esta al mig del solar i la planta té forma de ‘T’. És de planta baixa i coberta composta de teula plana d’encaix i carener de cavallets. Els murs són de fabrica de maó vist i coberta amb encavallades metàl·liques d’uns 5 m de llum i jàsseres de gelosia. Les façanes laterals estan composades a base d’un ritme de pilastres, que suporten un fris, on destaquen els capitells i coronament de boles de pedres blanques. El parament conté un sòcol de pedra poligonal, finestra emmarcada d’arc escarser, brancals i ampit; En l’eix de simetria s’intersecciona amb un cos perpendicular que s’expressa en façana amb un frontó esglaonat, on el ràfec es parteix, a diferents nivells, per l’existència de dos òculs emmarcats i un coronament triangular amb agulla, de ferro forjat. El capcer és esglaonat, amb una gran obertura.
L’interior, molt lluminós, presenta una gran policromia, amb el mosaic hidràulic del terra, l’arrimador de trencadís i el sostre de fusta. Hi ha tres forats a terra, protegits per baranes molt treballades de ferro forjat, que corresponen als pous. En la part central hi ha una gran inscripció commemorativa de l’obertura de les instal·lacions, amb dos àngels i l’escut de Barcelona amb relleu. El fons de trencadís és de tons verds en forma d’arbre, tons ocres  en l’arrimador, tons blaus en sòcol i cornisa superior. A terra, hi ha dues grans jardineres  de ceràmica policromes. Al darrere del cos central, hi ha tres calderes i les dues maquines de vapor verticals. Les va instal·lar la casa Alexander Hermanos de Barcelona i estan en un estat de conservació excepcional, amb la majoria de peces. Cal destacar unes columnes  de ferro colat estriades i capitell daurat. El parament interior és de rajola de Valencia, de color blanc, amb una sanefa de tonalitats blaves i motius vegetals que alternen amb l’escut de Barcelona. En l’exterior, comunicat per sota terra, hi ha la  xemeneia aïllada (B). Aquesta té un basament de planta quadrada, fust tronco-piramidal hexagonal i coronament amb un capitell, tot de maó vist. L’edifici C és el sobreeixidor, té una planta irregular, semisoterrani, baixos i coberta a dues aigües. Les façanes tenen el mateix tractament que l’edifici principal, però adaptat a unes altres dimensions i llums. L’estructura de coberta és una jàssera de gelosia suportada en la part central per un pilar de ferro colat, que en arribar al terra és transforma en un seient semicircular, revestit amb rajola vidriada  de color  palla i verd. Les bigues són de fusta i solera d’encadellat a 45 graus. El terra és de mosaic hidràulic vermell i blanc, el gran abocador, en forma de ‘L’, esta revestit de rajola de Valencia blanca i protegit per una barana de ferro forjat molt treballada. Cal destacar el trencadís policrom del suport de les llums de gas.
L’edifici D és l’habitatge del maquinista i guarda de les instal·lacions i una gran sala de reunions, amb  aparença de torre d’estiueig. Té planta de creu grega, dues plantes i golfa amb coberta composta de fibrociment i torratxa de quatre plantes, també amb coberta composta amb escames i cresteria. L’estructura és de murs de carrega i sostres de bigues metàl·liques laminades i revoltó de rajola; la coberta té encavallades, jasseres i bigues de fusta. Les fa
L’edifici E, és un dipòsit elevat d’aigua, planta rodona, estructura de maó vist i coberta cònica.
En l’extrem sud del recinte hi ha una avinguda d’accés definida per dues fileres d’arbres (til·lers) i pavimentada amb carreus, avui tapats per una capa de terra.
Ús actual: Museu de les Aigües.
Ús original: Instal·lacions de captació i bombejament d’aigua per Barcelona.
Estat conservació: Bo; El conjunt ha estat rehabilitat l’any 1999.
Situació de risc: Inundabilitat; És situat a tocar de la llera del Besòs.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements: Conjunt d’edificis i instal·lacions que formen part del conjunt de les Aigües (A, B, C, D i E), tot el recinte tancat amb mur de pedra i l’avinguda arbrada situada davant el portal de migjorn.
Exterior: Volums generals Cobertes: forma i material.
Façanes: formalització, obertures, textura, fusteria i cromatisme.
Pati: jardineres, vegetació i tanca, el pi dels pous, pi del masover i butia.
Interior:
Estructura funcional general.
Edificis A, C i D: pous, maquina de vapor i calderes, carbonera, revestiments interiors de trencadís, cromatisme, baranes de ferro forjat i arrimador de la sala gran del primer pis, escala
Entorn de protecció: Assenyalat al plànol

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: El conjunt és una mostra de la gestió en el subministrament d’aigua a la ciutat de Barcelona al llarg dels segles. Una activitat que ha exercit un paper destacat en la historia de Montcada des de l’Edat Mitjana.
Valor arqueològic i paleontològic: En l’entrada al recinte per tramuntana hi ha una antiga roda de molí encastada en el paviment. Pot tractar-se d’un homenatge a una antiga construcció existent en aquell lloc en el moment de construir les instal·lacions.
Valor urbanístic: El recinte, per la seva extensió, integrat dins del parc de les Aigües, garanteix una façana urbana contínua entre el centre de Montcada i el barri de Can Sant Joan, històricament aïllat i amb manca de serveis i equipaments municipals.
Valor arquitectònic/tipòlogic/artístic: Conjunt industrial de molta qualitat resolt en llenguatge neoclàssic i l’espai interior en un modernisme precoç. Destaca el treball en maó vist, trencadís ceràmic i la màquina de vapor.
Valor sociocultural i etnològic: Element destacat del futur museu sobre la cultura de l’aigua, que conjuntament amb la mina i el Reixagó, es troba en procés de museïtzació.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació. No es permet la modificació.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.
Gestió: Els paràmetres d’ordenació urbanística del conjunt arquitectònic venen regulats per la modificació del PGM d’actuacióons compensatòries per la ordenació d’elements del PEPAHA i per les Normes Urbanístiques del PGM.

INFORMACIÓ COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Al llarg del segle XIX, les prolongades sequeres que feien minvar el cabal de l’abastament d’aigua a Barcelona, provocaven grans prejudicis per a la població. Per a solucionar aquests problemes, l’Ajuntament de Barcelona va projectar construir, prop del riu Besòs, una planta per a la captació i tractament de cabals subterranis. En primer lloc, va encarregar els estudis necessaris a diverses persones expertes i, d’acord amb els informes elaborats, es va procedir a assenyalar l’emplaçament del primer pou de prova. Aquest s’obrí en el marge dret del riu Besòs, prop de la mina de Montcada, i amb l’autorització de la companyia del ferrocarril de Barcelona a França, propietària dels terrenys. A la vista de l’excel·lent resultat, se n’obriren dos més pels voltants. S’instal·laren ginys elevadors i, el dia 21 de juny de 1879, vint dies abans que s’aprovés la nova Llei d’Aigües, s’inaugura la instal·lació amb un acte solemne al qual assistiren les primeres autoritats de la província i dels municipis de Montcada i Barcelona.
El resultat fou un conjunt d’edificis i instal·lacions (els Pous de Montcada), edificats el 1878 segons projecte de l’arquitecte municipal de Barcelona Antoni Rovira i Trias (1816- 1889). Trias fou director de l’Escola de Nobles Arts de Barcelona i promotor del cos de bombers de la ciutat, fou autor també dels mercats barcelonins de Sants, la Concepció i Sant Antoni, i de la llotja del Palau Moja. Tot i haver guanyat el concurs per a la reforma urbanística de Barcelona el seu projecte fou substituït, per ordre del govern, pel d’Ildefons Cerdà. Fou membre de la Reial Acadèmia de Ciències Artístiques de Catalunya.
Com a complement de les instal·lacions de captació i bombeig de l’aigua de Montcada, es van construir, en el sector sud del conjunt, uns grans vivers d’arbres i jardineria per a la ciutat de Barcelona. El projecte constava de dos edificis i una torre voltats de jardí. El 1989, després de més d’un segle de funcionament, la creixent contaminació de les aigües va obligar a l’aturada dels pous.

Bibliografia:

• AADD, 1983, Montcada, primer quart de segle. 1900-1925. Fundació Cultural Montcada.

• AADD, 1990, Montcada, segon quart de segle. 1926-1950. Fundació Cultural Montcada.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.
• BOHIGAS, O., 1973, Reseña y catálogo de la arquitectura modernista I y II. Barcelona. Diari de Barcelona. 22 de juny de 1879.
• CONILLERA, P., 1991, Descobrir el medi urbà, 8. L’aigua de Montcada. L’Abastament Municipal d’aigua de Barcelona. Mil anys d’història. Ajuntament de Barcelona. L’aigua és l’argument. Parc de les Aigües. Àrea Metropolitana de Barcelona.
• DURAN, M.; HUNTINGFORD,E.; DÍAZ, J.J., 1987, Montcada i Reixac i el seu entorn: Guia Històric-Arqueològics. Museu Municipal de Montcada i Reixac.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada: Projecte Condicionament Edifici de Les Aigües. 1999.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran