Casa de les Aigües

QUÈ ÉS?
La Casa de les Aigües de Montcada i Reixac és una antiga central d’extracció i bombejament d’aigües captades de l’aqüífer del riu Besòs. Coneguda popularment com els pous de Montcada, va ser una intervenció d’urgència de l’Ajuntament de Barcelona per  pal·liar l’extrema sequera que patia la Ciutat Comtal el 1878.
El Projecte va ser encarregat a l’arquitecte municipal Antoni Rovira i Trias, qui va plantejar un equipament ambiciós i modern que tenia per objectiu millorar el servei d’abastament de Ciutat Vella.
Actualment, la Casa de les Aigües, peça fonamental del patrimoni industrial català, és una extensió del Museu Municipal de Montcada i Reixac, que articula totes les seves propostes relacionades amb el patrimoni de l’aigua de la ciutat, la ciència i la sostenibilitat.

COM ES VISITA?

• JORNADES DE PORTES OBERTES: Dissabtes i diumenges, del 3 de febrer al 16 de juny (excepte 30 i 31 de març), de 10 a 14 h. Entrada gratuïta.
• VISITES GUIADES, primer diumenge de mes
• ACTIVITATS FAMILIARS, tercer diumenge de mes
• ACTIVITATS PER A GRUPS PARTICULARS
• PROGRAMA D’ACTIVITATS ESCOLARS

ON ÉS?
La Casa de les Aigües s’ubica al Parc de les Aigües, un espai natural de 3 hectàrees on es concentren els principals elements del patrimoni de l’aigua de Montcada i Reixac com són el Rec Comtal, la Casa de la Mina i la Casa de les Aigües. Aquest parc metropolità que fa de connector de tot aquest llegat històric és també un espai verd urbà amable i tranquil dotat amb multitud d’equipaments i serveis per a la relació i l’esbarjo, com ara les zones de joc infantil, l’àrea de pícnic o les pistes esportives.

1. La SALA DE POUS és l’espai més significatiu tant a nivell funcional com artístic. A més de ser el punt d’extracció d’aigua a través dels tres pous, l’univers modernista s’hi fa palès per tot arreu. L’arrambador, fet de mosaic de trencadís, n’és la millor mostra d’harmonia entre la funció i l’esperit estètic del moment.

2. La SALA DE MÀQUINES va ser dissenyada expressament per acollir dues màquines de vapor verticals, de les quals només queden tres exemplars al món. L’òptim estat de conservació permet comprendre el funcionament de l’invent que potenciaria la industrialització durant el segle xix.

3. La SALA DE CONTROL és el punt on es mesurava el cabal i la qualitat de l’aigua. Hi destaca el dipòsit d’aigua i un singular pilar central transformat en un original seient ceràmic

4. La CASA DEL MAQUINISTA és un record de l’arquitectura eclèctica d’estiueig que es va escampar per tot el municipi a finals del segle xix. La planta baixa era l’habitatge de l’encarregat del manteniment mecànic de la central i el primer pis, la sala de reunions.

5. La TORRE DIPÒSIT és un element icònic del complex de la central. Disposava d’un dipòsit elevat que tenia com a objectiu el subministrament intern d’aigua. La sala annexa, situada als peus de la torre, feia funcions de magatzem de materials