Església de Sant Pere de Reixac

Sant Pere de Reixac es troba a la vora del riu Besós, en una muntanya del Vallès, amb una vista panoràmica de la regió. La història de l'església, que té més de mil anys, ha estat marcada per incendis i destruccions, incloent dos grans focs (1652 i 1936), que han dificultat la identificació de les parts originals de l'edifici.

L'església actual té dues naus paral·leles amb absis, amb una torre campanar afegida posteriorment. La nau central té una volta de canó i un absis rectangular amb una finestra. La torre campanar, de planta quadrada, té elements datats entre els segles XI i XII, amb una reforma al segle XVII. A la torre s'hi trobava una petita capella fins a la destrucció del 1936.

L'església presenta arcs rebaixats que separen les naus, amb una coberta de fusta a la nau lateral. L'absis lateral ha estat molt modificat, i la coberta actual té elements gòtics de maó. La construcció original de l'església podria datar del darrer terç del segle X, amb reformes al segle XI.

Els murs exteriors són llisos, amb poc treball en les pedres utilitzades, que provenen d'una pedrera propera. L'església comparteix característiques amb altres edificis romànics com Sant Joan de Boí, i el seu campanar octogonal és similar al de Sant Pere de les Puel·les. Finalment, la imatge de la Mare de Déu és una talla de fusta de transició entre el romànic tardà i el protogòtic.