Casa Pla

CATALOGACIÓ ANTERIOR
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Altres prot.: IPAAMiR: Casa Pla, R.U.065. 1999.

CATALOGACIÓ
Tipus de bé: Patrimoni arquitectònic.
Classificació: Edificis.
Categoria: BPU.
Nivell prot.: Nivell 3. Parcial.
Altres prot.: Nivell 4. Ambiental.

DESCRIPCIÓ DEL BÉ

Tipologia funcional: ARUr/UA Arquitectura Residencial Urbana / Urbana Aïllada.
Subtipologia funcional: Habitatge aïllat amb jardí.
Estil i època: Art Déco; Època contemporània. Segle XX.
Cronologia: 1923.
Autor/Promotor: Joan Baptista de Serra i Martínez, arquitecte municipal. Domènec Pla i Bosch, promotor.
Parcel·la: Conforma cantonada.
Context: Feixa llarga inclinada existent sota el Turó de Montcada i el ferrocarril, línia de Barcelona – Saragossa.
Elements: Casa amb dos habitatges, alineada a vial, de planta baixa i una planta pis, amb coberta plana i jardí. L’edifici és un prisma pur amb un habitatge a sobre de l’altre, amb unes decoracions d’Art Deco avui molt deteriorades. A l’habitatge de la planta baixa s’accedeix pel jardí (té la porta tapiada) i aquest, té l’accés pel passeig arbrat de la Font Pudenta. La façana de la planta baixa, inclosa les pilastres de la tanca, ha estat pintada de blanc. A l’altre habitatge, el de la planta pis, s’accedeix pel carrer Guillem de Montcada. Cada habitatge consta de quatre dormitoris, menjador, cuina, galeria, bany i rebedor. La façana principal, la del Passeig, consta de dues obertures a la planta baixa, de proporció vertical, i dues a sobre en la planta pis. Té un fris perimetral esgrafiat, on hi ha els respiralls de la coberta plana. D’aquest penja una decoració simètrica a base de rectangles i quadrats (avui eliminada parcialment), i en la part superior queden restes d’un pedestal de la barana que sustentava una copa (encara apreciable el 1999). La barana de tot l’edifici és massissa  i a les cantonades queden restes d’algun element decoratiu. Les obertures tenen l’ampit amb rajola vidriada de color verd. Les finestres són de fusta amb barretes i estan protegides per persianes de llibret, que originalment eren verdes (com s’aprecia en fotografies del 1999), i avui estan pintades de blanc . En la planta baixa s’ha modificat una finestra per convertir-la en porta de garatge. L’antiga porta del jardí de ferro forjat amb un medalló el·líptic en la part superior amb la data de 1924 ha estat mutilada, el mateix que la resta de la reixa de barrots que presentava garlandes a cada tram. A banda i banda de la porta hi havia dues pilastres que presentaven trencadís de colors avui desaparegut.
Ús actual: Plurihabitatge de lloguer.
Ús original/altres: Casa de dos habitatges d’estiueig.
Estat de conservació: Dolent; Pràcticament no hi ha manteniment.
Entorn/Jardí: La reixa s’ha pintat de negre i s’ha eliminat la decoració de garlandes i el medalló el·líptic que coronava la part superior de la porta del jardí.
Entorn de protecció: Parcel·la del Passeig de la Font Pudenta, 27, i la resta de parcel·la (2 bis) del carrer Guillem de Montcada.

ÀMBITS DE PROTECCIÓ I OBJECTE

Elements:  Edifici de dos habitatges alineat al vial i jardí.
Exterior:
Façanes: formalització, elements decoratius i copa, obertures, textura i persianes.
Jardí: arbrat i tanca.
Entorn de protecció: Parcel·la del Passeig de la Font Pudenta, 27, i la resta de parcel·la (2 bis) del carrer Guillem de Montcada.

RAONS PER A LA CATALOGACIÓ

Valor històric: Exemple de la nova arquitectura aportada per la colònia d’estiuejants dura el període 1910-1925 burgesia barcelonina.
Valor urbanístic: L’edifici forma part de la façana urbana del barri de la Font Pudenta que dóna a la via del ferrocarril del Nord, creada durant el primer quart de segle XX, i és un dels pocs edificis originals que encara es conserven.
Valor arquitectònic/tipològic/artístic: Edifici de volumetria pura i elements decoratius d’inspiració Deco. És obra de l’arquitecte municipal Joan B. de Serra i Martínez de l’any 1923.

REGULACIÓ DE LES INTERVENCIONS

Tipus d’intervenció: Conservació.
Regulació: No es permet la modificació; de la volumetria, coberta, elements decoratius, façana, obertures i fusteria.
Façanes/Coberta: Material, textura, cromatisme i elements funcionals o decoratius.
Entorn/Jardí: Perímetre, tanca i arbrat.
Gestió: Restaurar les façanes i la tanca amb els elements decoratius originals. Treure els pals de fusta i cablejat aeri en els vials i el cablejat de la façana.
Mantenir el jardí amb arbrat.
Usos permesos: Admesos en planejament vigent.

INFORMACIÓ  COMPLEMENTÀRIA

Informació històrica: Tot i que l’any 1889 ja existeix un projecte d’urbanització del sector de la Font Pudenta (traçat de carrers i parcel·lació en els terrenys de Josep Gabriel, aprovat per l’ajuntament i autoritzat pel mestre d’obres Josep Graner i Prat l’any 1897), i de la feixa llarga, propietat de Francesca Tuixans, el procés d’edificació en aquesta zona és posterior al dels carrers situats a tocar de la línia del ferrocarril de Franca. El grup dels estiuejants, veritables promotors de l’urbanisme a Montcada, no decideixen edificar en aquesta zona fins a les primeres dècades del segle XX, just quan Montcada ja no era el destí prioritari de la burgesia barcelonina, que es trasllada cap a Cardedeu i altres zones del Vallès.
Aquest fou el cas, per exemple, de Domènec Pla i Bosch, veí de Barcelona, que el setembre de 1923 va sol·licitar permís per edificar una casa formada per dos habitatges (planta i pis) en el solar de la seva propietat situat al carrer de Guillem de Montcada núm.2. L’edificació, destinada a habitatge d’estiueig del peticionari i la seva família, fou obra de l’arquitecte municipal Joan Baptista de Serra i Martínez (1888- títol 1914). La casa, situada en zona de servitud de la companyia de ferrocarrils, presentava segons els plànols datats el novembre de 1923 una façana al carrer Guillem de Montcada (accés principal) i una altra molt més elaborada al jardí situat a tocar de la línia del ferrocarril.
Joan Baptista de Serra fou arquitecte municipal de Montcada durant la primera meitat del segle XX. 
És autor d’un bon nombre d’habitatges particulars, la majoria molt modestos, al llarg d’aquest període, així com també del grup d’habitatges de l’Asland, situats als passatges Jacint Verdaguer i de les Maduixes. És autor també d’algunes edificacions de rellevància, com la casa Serra situada al carrer Sant Sebastià (1923), l’edifici de la Unió de Mas Rampinyo (1924), i l’església de Santa Maria (1941) i Santa Engràcia de Montcada (1948-59), entre d’altres. És conegut també per la reforma i ampliació de la casa Vicens de Barcelona, obra d’Antoni Gaudí, i va rebre el Premi de l’Ajuntament de Barcelona en 1927.

Bibliografia: 

• AADD, 1978, Centenari de l’Escola d’Arquitectura de Barcelona 1875-76/1975-76. Barcelona.
• AADD, 1990, Arquitectura de Barcelona. Col·legi d’Arquitectes de Catalunya. Barcelona.
• ALCÁZAR, J.; LACUESTA, R.; GORINA, J.L., 2001, Evolució urbana de Montcada i Reixac, Regidoria de Cultura, Ajuntament de Montcada i Reixac.

Documentació:

• Arxiu Municipal de Montcada i Reixac: Urbanisme. Documents Varis: Plànol d’Urbanització de Francesc Gabriel (Tuixans), 1889. Plànol del projecte, 1923.

UBICACIÓ

Veure plànol més gran