17 DE MAIG 2022. Dia contra les LGTBIfòbies

Avui, 17 de maig, un any més hem de seguir lluitant contra l’LGTBIfòbia, present en les nostres vides. Cal recordar que un dia com avui, el 1990, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va eliminar l’homosexualitat de la llista de malalties mentals. Tot i així, els principals manuals diagnòstics de malalties mentals continuen patologitzant les identitats i experiències trans.

L’LGTBIfòbia és la presència de situacions discriminatòries, és l’odi, els prejudicis, la difusió d’estereotips negatius, el rebuig cap a unes formes de ser i estar en el món. Una opressió sustentada socialment, que comporta conseqüències psicosocials a les persones afectades, un deteriorament de les relacions interpersonals i compromet la convivència de tota la ciutadania.

En més d’un terç del món identificar-te com a persona LGTBI+ encara és un delicte, en setanta països es castiga amb penes de presó i en vuit, fins i tot, amb la mort. Segons l’última enquesta de l’Agència de Drets Fonamentals de la Unió Europea, el 38% va afirmar rebre insults, amenaces i assetjament en els últims 12 mesos. A l’Estat espanyol aquesta xifra s’eleva al 41%.

Donat que l’LGTBIfòbia no és exclusiva d’un únic àmbit, és necessari establir unes polítiques públiques efectives i exigir a les diferents administracions els recursos materials, econòmics, humans i socials necessaris per a prevenir, detectar i intervenir contra l’LGTBIfòbia. Les polítiques han de ser transversals, des de la infància, la joventut i les persones grans, des de l’educació, els esports, la salut amb les persones amb discapacitats i amb una mirada interseccional.

Des de l’Observatori Contra l’Homofòbia portem alertant des de fa 14 anys que les persones LGTBI experimenten més risc de patir qualsevol tipus de discriminació, major aïllament, exclusió, violència, privació de drets degut als estigmes associats, criminalització i patologització de les nostres identitats i experiències dissidents. Durant el 2021, la nostra entitat va registrar 284 incidències per motius d’orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere, la xifra més elevada dels últims anys.

Demanem viure les nostres vides amb dignitat. I per tant, exigim:

• Que la infància, adolescència i joventut gaudeixi d’espais segurs i de reflexió sobre les seves preocupacions o necessitats quant a la seves orientacions sexuals, identitats i/o expressions de gènere, i que es promoguin  referents; dos anys en un marc pandèmic han estat determinants per la seva salut mental. Millorar la prevenció, detecció i intervenció en les situacions d’assetjament escolar.
• Que es prioritzin programes de sensibilització a les persones grans i es repari la discriminació històrica patida per l’orientació sexual i identitat de gènere, especialment en els centres residencials.
• La inserció sociolaboral de les persones  trans, especialment a les dones trans. Demanem l’aprovació de la Llei Trans Estatal sense fissures, tot tenint en compte a la infància trans, a les persones migrades i a les persones no binàries. Volem drets per a totes!
• El dret a una atenció sanitària de qualitat allunyant la visió heteronormada dels centres de salut. Les entitats posen de manifest que els alts nivells d'estigmatització i discriminació dels serveis de salut han apartat a les persones trans i intersex dels sistemes sanitaris durant anys, la qual cosa pot generar retards a l'hora de buscar atenció mèdica quan és necessari.
• El dret a l’autodeterminació del gènere i la orientació afectiva-sexual: Negar l'existència de les persones trans o no binàries, de la bisexualitat o l’assexualitat és negar la diversitat i el nostre dret a la llibertat sexoafectiva.
• El dret a un habitatge digne i elaborar un protocol d'actuació en casos de vulneració i/o discriminació en l'accés a un habitatge per l'orientació sexual, identitat i/o expressió de gènere de les persones que volen llogar una vivenda i potenciar recursos per la resolució de conflictes en el veïnatge i/o nucli de convivència. Creiem necessari valorar un parc d’habitatge públic per a ajudar a l’emancipació de joves i persones vulnerables LGTBI.
• Sovint les persones LGTBI originàries d'altres indrets, que han hagut de fugir per discriminació, han d'afrontar grans reptes al país d'acollida, estan pendents de regularitzar la seva situació o de resoldre la seva sol·licitud d'asil i no han pogut accedir encara a cap feina. Les institucions han de facilitar recursos per la cobertura de les seves necessitats bàsiques, i agilitzar els tràmits administratius per a la concessió de permisos de residència, treball o asil.
• Estratègies adequades per donar resposta als atacs difosos per les xarxes socials i a les violències digitals. Aquesta coordinació de forces hauria de basar-se en la construcció d'un discurs solidari i fratern amb perspectiva de gènere. Contra l’odi, pedagogia. Tanmateix tampoc hem d'obviar que es pot denunciar, quan sigui possible, tota mostra d'intolerància o vulneració de drets.  
• Eradicar l’estigma i la discriminació de les persones amb VIH i la sida i incidir en les polítiques per a promoure els canvis socials, legals i administratius que contribueixin a millorar les condicions de vida de les persones amb VIH.
• Visibilitzar la lesbofòbia. Les dones lesbianes són discriminades doblement: se’ns discrimina per gènere, és a dir, pel mateix fet de ser dones, i també per l’orientació sexual.
• Visibilitzar la diversitat familiar. Denunciar la manca de llibertat de les famílies LGTBI per moure's arreu de la Unió Europea en aquells països en que no s’accepten les nostres unions.
• El col·lectiu que exerceix el treball sexual sempre és un dels primers oblidats. És imprescindible recordar que sempre han estat en les reivindicacions de lluita del col·lectiu LGTBI i que reben una violència institucional i social que les posiciona en una situació de vulnerabilitat intolerable. És necessari escoltar a les treballadores sexuals, elaborar programes de formació i d’inserció sociolaboral, i per suposat, detectar a les víctimes del tràfic d’éssers humans amb finalitat d’explotació sexual.
• La pedagogia ha de ser una eina de transformació social. Cal reforçar i ampliar les formacions amb una perspectiva de la diversitat afectiva sexual i gènere adreçades al funcionariat públic, en específic en l’àmbit de la justícia, la salut, l’educació, els serveis socials, transport públic i els cossos i forces de seguretat.

Actualment, volem agrair els esforços dels Ajuntaments que estan creant en la seva infraestructura governamental regidories i/o àrees específiques per cobrir les demandes del col·lectiu LGTBI. El municipalisme és una mirada necessària que apropa les polítiques a la ciutadania. És per això que necessitem una equitat territorial en relació als recursos.

No volem acabar sense alertar de l’avenç de l’extrema dreta al món. Estats Units, Brasil, Hongria, França, Itàlia, Turquia, Polònia o el mateix Estat espanyol, per posar alguns exemples, tenen representats polítics que afavoreixen polítiques antifeministes i LGTBIfòbiques. 

El moviment LGTBI ha de ser un actiu contra els discursos i les pràctiques que promouen odi i ha d’establir aliança amb altres col·lectius socials per fer front al feixisme per constituir narratives en que les cures i els drets humans estiguin al centre. Hem de continuar donant resposta a cada situació injusta. Ara i sempre tornem a dir amb veu ben alta: CAP AGRESSIÓ SENSE RESPOSTA!