Una exposició repassa la revolució de l'aigua a Barcelona

El Museu d'Història de Catalunya acull fins el proper setembre una exposició que recull el que va significar l'arribada de l'aigua a la ciutat de Barcelona. La mostra, que ha comptat amb la col·laboració del Museu Municipal, aborda la relació entre la ciutat i l'aigua al llarg del temps, des de la romana Barcino, per centrar-se tot seguit en els canvis que comporta el vincle entre aigua corrent i modernització en el període que va del primer enginy elevador, l'any 1867, a l'arribada de les aigües del Ter, el 1967. L'exposició contempla aspectes socials, tècnics i ambientals de la gestió urbana de l'aigua així com aspectes organitzatius, marcats per les dificultats del sector públic municipal per constituir-se en proveïdor i per la progressiva concentració de les companyies en una única empresa.

En aquest recorregut, es dedica un ampli espai a revisar el que va suposar per a l'abastiment d'aigua a Barcelona la Casa de les Aigües de Montcada i Reixac i el Rec Comtal. La Casa de les Aigües és una antiga estació de bombeig d'aigües de l'aqüífer del Besòs per a l'abastiment d'aigua potable per a la ciutat de Barcelona. Va estar en funcionament des del 1878 al 1987. Es tracta d'un conjunt d'edificacions d'arquitectura modernista industrial de gran bellesa, amb la singularitat de comptar amb una maquinària de vapor que, pel seu disseny i característiques, és única al món.