L'alcaldessa ha destacat l'empenta del teixit associatiu del barri. "Terra Nostra es mereix un equipament tan maco com aquest. Sou gent activa, amb una associació de veïns que treballa per millorar el barri; reivindicativa, però constructiva, cosa que possibilita l'entesa", i ha tingut paraules de record per a algunes de les persones més implicades en el moviment veïnal, com Manuel Vizcaíno, darrer president de la Societat Gran Casino; i Josep Maria Prado, desaparegut el juliol de 2005. La sala d'actes del Casino porta el seu nom en homenatge de qui durant molts anys va ser president de l'AVV de Terra Nostra.
L'equipament més emblemàtic de Terra Nostra s'ha reformat gràcies a la subvenció del Fons Estatal per a l'Ocupació i la Sostenibilitat Local (FEOSL), que amb una inversió de 284.797 euros, aportats íntegrament per l'Estat, ha permès solucionar els problemes detectats sobretot en el sostre i deixar-lo pràcticament com nou. Les obres les ha executat el Grup Mas Edificació, SL, adjudicatari de l'actuació entre les 17 propostes presentades.
S'ha substituït la coberta de fibrociment de l'edifici per pannells aïllants tipus Thermochip. També s'han substituït les corretges de fusta que patien patologies, s'ha reforçat la coberta interior de la sala d'actes i del bar-cafeteria, i s'hi ha actuat al terra, les parets, millorant l'aïllament tèrmic tant als paraments com a les finestres, la fusteria i les instal·lacions d'aigua, electricitat i calefacció. A més, s'han fet obres de condicionament i legalització de la cuina i del magatzem adjacent, per tal d'adaptar-los a la normativa vigent.
La Societat Gran Casino va obrir el seu local social l'any 1947, al principi únicament per als socis, però en la dècada dels 60 l'equipament va esdevenir el centre neuràlgic de la vida sociocultural del barri.
Després d'uns anys de dificultat, la sala d'actes va acabar tancant, però gràcies al conveni que el juny de 2002 van signar l'Ajuntament i l'AVV Terra Nostra, es va poder rehabilitar i reobrir el setembre d'aquell mateix any per continuar a disposició de la ciutadania.
L'acord que va fer possible aquella primera reforma va ser pioner al municipi pel fet que l'equipament va passar a titularitat municipal, però la gestió la va mantenir l'associació de veïns, i el cost de les obres (120.000 euros) el va assumir l'Ajuntament.