L’estudi de la fossa del cementiri de Montcada i Reixac dona visibilitat i reconeix les víctimes

La presentació de l’estudi de la fossa comuna del cementiri de Montcada i Reixac, a càrrec de la Direcció General de Memòria Democràtica, ha obert el programa d’activitats del primer Cicle de Memòria Democràtica, coordinat per l’Arxiu Municipal del municipi. L’acte, on s’ha donat compte de les accions previstes durant els mesos d’octubre i novembre, s’ha fet aquest dilluns, 14 d’octubre, a la Casa de la Vila, amb la presència de l’alcalde, Bartolo Egea; el regidor de Cultura i Patrimoni; Albert Carandell; el director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez; i l’autor de l’informe, Oriol Dueñas.

“El nostre cementiri és l’escenari d’unes vivències cruels per a totes les persones i és el testimoni del patiment de moltes famílies; acull el que ha esdevingut la fossa comuna més gran que hi ha de repressaliats a la rereguarda de Catalunya, amb 700 persones mortes no identificades i que van ser executades entre l’any 1936 i 1937”, ha explicat Carandell. L’edil ha avançat la futura senyalització de la fossa comuna i d’altres elements per reparar la memòria democràtica al cementiri i a la resta del municipi.

L’estudi és un treball exhaustiu que confirma que la de Montcada i Reixac és la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant la guerra civil espanyola. El projecte és un encàrrec que el 2023 el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica, a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, va encomanar al doctor en Història Oriol Dueñas. Tal com ha apuntat el director general de Memòria Democràtica, Xavier Menéndez, l’estudi planteja un doble objectiu: per una banda, “ampliar el coneixement científic i historiogràfic, com a servei públic” i, per l’altra, “reconèixer i dignificar la memòria de les víctimes, un deure i compromís institucional”.

Pel que fa les principals novetats, el treball n’aporta tres de significatives. La primera i més singular és que estableix xifres de víctimes fiables. Entre aquestes, l’estudi revela la possible identitat de 164 de les 700 persones que resten inhumades a la fossa sense identificar. També numera els 455 noms de les persones que van ser exhumades i identificades entre el període bèl·lic i la postguerra. A més, identifica 7 de les 8 persones que van ser reinhumades a Cuelgamuros per les autoritats franquistes.

La segona novetat és l’ampliació i verificació minuciosa de les diverses fonts documentals (arxius, hemeroteca i bibliografia) que existeixen sobre la fossa. Finalment, l’estudi determina els diferents espais d'inhumació i contextualitza els moviments de cossos que s'han produït a l'entorn de les fosses del cementiri de Montcada i Reixac.

El treball apunta la necessitat de senyalitzar els diferents espais del cementiri per tal que aquests es reconeguin com a llocs de memòria i es divulguin des de la narrativa històrica de la memòria democràtica, amb la voluntat de reconèixer les víctimes. Una línia de treball que coincideix amb el posicionament de la Direcció General de Memòria Democràtica, la qual s’ha posat a disposició de l’Ajuntament per poder efectuar la senyalització d’acord amb els criteris de la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya. “Amb la publicació de l’estudi, Montcada i Reixac està fent un esforç per posar-se al capdavant de la memòria democràtica”, ha conclòs Dueñas.

El contingut del treball es pot consultar mitjançant el següent enllaç.

La fossa més gran de repressió a la rereguarda de Catalunya
Al cementiri de Montcada i Reixac van ser executats centenars de persones víctimes de la violència que es va desencadenar a Barcelona i la seva àrea metropolitana durant els primers mesos de la guerra civil. A causa de l’elevat nombre de cossos que s’estaven traslladant a l’emplaçament, els responsables del cementiri van decidir habilitar una fossa comuna per enterrar-los. En poc temps, va esdevenir la fossa més gran de represaliats a la rereguarda de Catalunya durant el conflicte bèl·lic, però actualment només es conserva una part.

Inicialment, estava situada a la part esquerra de l’entrada del cementiri i va ser exhumada, en primera instància, entre el 23 de novembre de 1937 i fins al 30 de març de 1938; aleshores s’hi van recuperar 450 cossos. Aquesta actuació, realitzada per les autoritats republicanes, es va fer dins els sumaris de cementiris clandestins impulsats pel Jutge Especial Josep M. Bertran de Quintana, sota la supervisió del jutjat de Sabadell.

Més endavant, entre abril i juliol de 1940, les autoritats franquistes van reprendre les actuacions d'exhumació i van recuperar 748 cossos. Els noms de les persones identificades van ser referenciats a la Causa General i els seus cossos van ser retornats als respectius familiars; en canvi, les restes no identificades, entorn d'unes 700, van tornar a ser inhumades en una nova rasa de fossa del cementiri de Montcada i Reixac, que encara es conserva i que es localitza entrant al cementiri, a mà dreta. Aquesta fossa es troba actualment parcialment desapareguda perquè en la meitat de l’espai que ocupa, durant la dècada de 1970, s'hi va construir una filera de nínxols.