L'Ajuntament retira la medalla d'or de la ciutat a Franco

El Ple de l'Ajuntament de Montcada i Reixac va aprovar dimecres retirar la medalla d'or de la ciutat a Francisco Franco Bahamonde, que li havia estat concedida l'abril de 1969 en reconeixement als serveis prestats al municipi després de les inundacions de setembre de 1962.

El text de la moció, presentada pel grup municipal d'ICV-EUiA, assenyala que "en una societat social, democràtica i de dret com l'actual és incompatible amb el fet que les administracions públiques puguin mantenir cap mena de títol honorífic a favor de qui va ser un dictador que va reprimir la voluntat democràtica dels ciutadans i ciutadanes i va eliminar les llibertats col·lectives i, més concretament, les del poble català".

La moció recorda que l'Estatut de Catalunya estableix que les administracions han de vetllar pel coneixement i el manteniment de la memòria històrica com a patrimoni col·lectiu que testimonia la resistència i la lluita pels drets i les llibertats, de manera que han d'adoptar les iniciatives institucionals necessàries per al reconeixement i la rehabilitació de tothom qui ha patit persecució per defensar la democràcia i l'autogovern de Catalunya.

En aquest sentit, el text es refereix a l'article 15 de la Llei 52/2007, per la qual es reconeixen i s'amplien drets, i s'estableixen mesures a favor de qui va patir persecució o violència durant la guerra civil i la dictadura. A més, regula que les administracions públiques prendran les mesures oportunes per a la retirada dels escuts, insígnies, plaques i altres objectes o mencions commemoratives de l'exaltació, personal o col·lectiva de la revolta militar, de la guerra civil i de la repressió de la dictadura.

L'Ajuntament de Montcada i Reixac va concedir la seva màxima distinció a Franco en un Ple extraordinari celebrat el 24 d'abril de 1969. Entre els mèrits reconeguts, el text de l'acord assenyalava que "la història de Montcada i Reixac té una partida de naixement: la data del 27 de gener de 1939, en que les tropes nacionals en el seu avenç per terres catalanes van alliberar la població renaixent en aquest municipi l'esperança i la il·lusió perdudes".

En referència a les inundacions del 25 de setembre de 1962, el text indica que "si inevitable va ser la catàstrofe, la reparació dels danys va demostrar l'eficàcia política i administrativa del Règim i la voluntat i gestió al servei d'Espanya del Cap de l'Estat i Cabdill, la visita personal del qual a la nostra ciutat va fer recobrar l'esperança als cors contorbats dels seus veïns, que van veure en el nom de Franco la garantia d'una nova vida".