L'Ajuntament i Agbar signen un conveni per garantir el servei d'aigua a qui no el pugui pagar

L'Ajuntament de Montcada i Reixac i la companyia Aigües de Barcelona (Agbar) han signat un conveni sobre pobresa energètica, per tal de fixar el procediment d'actuació entre ambdues administracions per garantir el subministrament d'aigua en els casos de manca de recursos econòmics. La firma de l'acord dóna compliment a la llei de mesures urgents per afrontar l'emergència en l'àmbit de l'habitatge i la pobresa energètica, del 2015, que estableix que les empreses de subministres i els administracions locals han d'establir convenis d'aquest tipus per tal de millorar els protocols envers les persones amb dificultats per fer front als pagaments dels serveis bàsics. Segons la norma, les companyies subministradores estan obligades a comunicar als ajuntaments els impagaments de les persones usuàries abans de procedir amb els talls. Són els serveis socials de cada població els que indiquen si es tracta o no d'una persona o d'una unitat familiar vulnerable i, en cas afirmatiu, l'empresa ha de garantir el subministrament. El conveni l'han signat aquest dimecres, 17 de maig, l'alcaldessa, Laura Campos, i el director general d'Agbar, Ignacio Escudero.

'Amb aquest acord continuem treballant per evitar els talls de subministrament i lluitar contra la pobresa energètica en aquests anys que estan sent molt durs per a les persones més vulnerables', ha manifestat l'alcaldessa. Des del 2012, l'Ajuntament i Agbar mantenen una relació de col·laboració en matèria de pobresa energètica. L'empresa d'aigües va crear aquell any el fons de solidaritat, mitjançant el qual la companyia bonifica el 100% del consum d'aigua de 17.000 famílies de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) en situació desfavorable, amb una inversió superior al 6 milions d'euros. El fons el gestiona Agbar en coordinació amb els serveis socials dels municipis de l'AMB. En el cas de Montcada i Reixac, se'n beneficien al voltant de 250 famílies. Segons ha informat Agbar, actualment hi ha una desacceleració de persones que demanen acollir-se a aquest fons però que, en canvi, es mantenen les que ho van sol·licitar al 2012, el que els suposa una situació de pobresa estructural.