La gespa d'alguns espais verds de la ciutat s'està substituint progressivament, a excepció de l'existent en alguns parcs o places centrals, per espècies més sostenibles, en una tipologia de verd tipus prat mediterrani, arbrat i arbustos, entre d'altres, una vegetació que s'adapta al clima del territori i que, a més, afavoreix la presència d'una gran varietat de fauna autòctona (insectes i ocells). És per aquest motiu que a zones on fins ara predominaven les tonalitats verdes de la gespa, com ara el parc de Ca n'Oller o els camins darrera Montcada Aqua, entre d'altres llocs, ara hi ha un altre tipus de vegetació, que adopta les tonalitats en funció de l'estació de l'any i és per això que durant l'estiu han tingut colors groguencs. 'Treballem per una Montcada i Reixac més sostenible i la substitució de la gespa per prat mediterrani és imprescindible per estalviar en la despesa d'aigua, per respectar la biodiversitat, per eliminar l'ús de glisofats i herbicides i també per eliminar el risc de legionel·la', ha explicat el president de l'Àrea Territorial, Jordi Sánchez.
La gespa és un model de vegetació d'origen anglosaxó que creix de forma natural en zones on plou de forma regular, però a la vessant mediterrà nia aquest model, amb els anys, s'ha tornat insostenible, perquè per aconseguir catifes verdes cal fer servir tones d'aigua, pesticides, fertilitzants, segadores i instal¿lacions de reg amb plà stics no degradables. A tot això, per al manteniment òptim de la gespa cal fer servir el sistema de reg per aspersió, que implica una gran quantitat de despesa d'aigua. A més, el reg aeri forma part del protocol de protecció del Departament de Salut de la Generalitat, que insta les administracions a incrementar-ne el control i la desinfecció, unes mesures que suposarien un cost que l'Ajuntament no pot assumir, perquè es tracta d'injectar clor a totes les instal·lacions i desinfectar tots els brocs de forma periòdica, a més de no tancar les instal·lacions per aconseguir la circulació constant d'aigua, el que implica un enorme consum d'aigua.
Per tot plegat, el departament municipal de Parcs i Jardins desenvolupa des del 2015 un pla de transformació d'espais verds per aconseguir una vegetació més sostenible des dels punts de vista econòmic i mediambiental, que classifica els espais naturals en diferents tipus. En primer lloc, hi ha la gespa fina, la tradicional, que es manté en zones del municipi molt cèntriques, com ara els parterres de mossèn CastellvÃ, les places Joan Fuster, del poble, la Ribera o Francesc Macià i el parc del Turó Blau, entre d'altres. En altres espais, com Ca n'Oller, Mas Duran, el parc Salvador Allende o el talús del carrer Guadiana, s'ha substituït la gespa per prat sense reg. En alguns punts s'han col·locat parterres arbustius, com ara a la plaça Nicaragua o a la Rambla dels Països Catalans.
La transformació de gespes suposa una inversió inicial en el canvi dels sistemes de reg -d'aspersió a degoteig- però a la llarga, representarà un important estalvi de consum d'aigua i un estalvi de tractaments preventius i curatius de legionel·la en les instal·lacions de rec garantit unes instal·lacions més segures des d'un punt de vista de seguretat i salut.