La tuneladora de la LAV ja funciona

Dimarts, 28 d’abril de 2009
Les autoritats, acompanyades de mitjans de comunicació, han visitat les instal·lacions de la màquina perforadora, que té un diàmetre d'11 metres 66 centímetres i una llargada de 105 metres. La tuneladora, que s'ha batejat amb el nom de "Montcada" i recorrerà una distància de 3.017 metres des del pou d'atac fins el túnel de sortida, que es trobarà ubicat al camp de futbol de Vallbona. La previsió dels tècnics de l'obra és que es perfori una mitjana de 7 a 10 metres diaris, en funció de les característiques del terreny.

El tram comprés entre Trinitat i Montcada i Reixac està pressupostat en 127.653.245 euros i la longitud total d'aquest tram de la LAV és de 4.754 metres. D'aquests, 3.709 metres corresponen al túnel sota el municipi (3.017 realitzats amb tuneladora ¿Montcada¿ i 692 construïts entre pantalles). La resta, 1.045, aniran per la superfície en terrenys de Barcelona.

L'alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, ha manifestat la seva sastifacció pel fet que la tuneladora hagi estat batejada amb el nom del municipi i ha agraït a l'empresa constructora del túnel "la sensibilitat que està tenint envers la ciutat davant una obra d'aquestes dimensions". Per la seva banda, el delegat del govern Joan Rangel ha agraït públicament "la bona predisposició i col·laboració de l'Ajuntament davant la construcció de la infraestructura".

La maquinària ha realitzat proves durant prop de dos mesos. La tuneladora ha començat a treballar en direcció al Nus de la Trinitat, passant per sota del riu Ripoll, Montcada Centre, La Ribera, Can Sant Joan, fins arribar al pou d'extracció, ubicat a Vallbona. La profunditat màxima del túnel serà de 50 metres. La previsió dels responsables d'Adif és que la línia que unirà Espanya amb França estigui en funcionament el 2012.

Els tècnics d'Adif opinen que l'excavació amb tuneladora és la més segura i que no passarà per sota de cap edifici al municipi. A més, a la ruta del túnel pel centre urbà s'han col·locat sensors per detectar moviments de terra. Per a la construcció del túnel s'executaran 7 pous al llarg del traçat per a la ventilació, bombeig i sortides d'emergència.

Les obres del TAV a Montcada i Reixac ja es van iniciar el mes d'octubre de 2007 amb els primers treballs per preparar el pou d'atac. Es va haver de treballar entre pantalles per aconseguir un espai, a 22 metres de profunditat, amb una longitud de 183 metres i 17'6 d'amplada, on muntar la maquinària de perforació. Per donar seguretat al terreny, a la zona de l'antic camp municipal de futbol, es va injectar formigó per reforçar-lo i donar solidesa a la part de dalt del futur túnel.

Durant aquest temps Adif ha inspeccionat 176 edificis i 318 habitatges del municipi. Aquest nombre suposa una part del total d'habitatges pròxims a la zona d'obres. L'empresa instal·larà sistemes d'auscultació i control dels edificis durant l'execució de l'actuació.



Funcionament d'una tuneladora

La tuneladora està formada per un capçal giratori equipat amb discos de tall que excavarà el subsòl. Aquest gran disc pot girar fins quasi tres vegades per minut. La terra esmicolada s'extrau per unes obertures situades al capçal i que mitjançant una espiral i una cinta transportada a sobre dels 5 remolcs auxiliars sobre rails surt a l'exterior. Darrera del capçal una grua munta, a la vegada, la paret del túnel encaixant dovelles (peces encaixades entre sí que formen l'estructura circular de formigó del túnel). Uns cilindres hidràulics fan que, recolçats a l'estructura ja construïda, el capçal avanci contra el terreny, avançat la perforació.

El passat 19 de novembre de 2007, l'alcalde de Montcada i Reixac, César Arrizabalaga, el secretari d'Estat d'Infraestructures, Víctor Morlán, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, i el president d'Adif, Antonio González, signaven el conveni que establia els acords assolits entre les administracions per desenvolupar les obres de la Línia d'Alta Velocitat al seu pas per Montcada i Reixac. El document també vinculava aquests treballs amb el soterrament de la línia ferroviària de Portbou.
Darrera actualització: 1.06.2018 | 13:39