La transmissió oral de la llengua materna protagonitza el DILM 2023

Dimarts, 14 de febrer de 2023

L’acte central del programa tindrà lloc el dia 21 de febrer, data oficial de l’efemèride, amb una sessió on a partir de poemes tradicionals paixtu es reivindicarà el paper de la dona com a transmissora de la llengua materna.

El Dia Internacional de la Llengua Materna (DILM) 2023 a Montcada i Reixac girarà al voltant de la dona com a transmissora de les llengües maternes. L’acte central del programa tindrà lloc el 21 de febrer –data oficial de l’efemèride–, amb una sessió titulada ‘Cant de criança, cant reivindicatiu. Dona i transmissió de llengües’, a la Biblioteca Elisenda (Tarragona, 32), a partir de les 18 h. L’acte comptarà amb traducció en llengua de signes catalana.

La sessió inclou la presentació del llibre El suïcidi i el cant (editorial Karwán), un recull de petits poemes de transmissió oral (landais) de les dones de la cultura paixtu, a l’Afganistan. El llibre el presentarà la traductora Margarida Castells, qui ha traduït al català l’obra recopil·lada pel poeta i filòsof afganès Sayd Bohodín Marjruh. Amb una àmplia trajectòria com a traductora literària, un dels treballs més destacats de Castells és la traducció al català dels contes de Les mil i una nits.

Els landais són poemes breus d’una intensitat i bellesa inusitades que les dones paixtus de les valls afganeses i els camps de refugiats del Pakistan improvisen per parlar sobre l’amor, la mort i la mort. La veu dels landais és la d’una dona lliure que manifesta les seves inquietuds i els seus plaers i que canalitza a través d’aquestes manifestacions orals un crit desconsolat davant l’opressió de la societat tribal i patriarcal en què viu. L’acte inclourà un recital de landais a càrrec d’alumnat del Servei Local de Català.

L’activista i escriptora afganesa Nadia Ghulam participarà a l’acte, amb una xerrada sobre llengua materna, contes i poemes de tradició oral. També parlarà sobre la situació actual de les dones i les nenes afganeses i de la importància de la llengua materna en l’educació i la societat, la promoció de la diversitat lingüística, les implicacions de les polítiques educatives en la llengua materna i les estratègies per a la seva preservació i ús en la vida quotidiana de les dones i nenes afganeses.

L’arbre i les escales de les llengües maternes
Les aules d'acollida dels centres educatius de Montcada i Reixac crearan un arbre de les llengües on queden representades cadascuna de les llengües maternes de l'alumnat de les aules d'acollida. Cada arbre pretén posar en valor la diversitat lingüística dels centres educatius, així com l’existent al municipi.

 L’alumnat elaborarà els arbres a partir del 21 de febrer i estaran ubicats així:

  • Plaça Nicaragua: Institut escola El Viver i Centre de Formació d’Adults de Montcada i Reixac
  • Espai verd del carrer Llevant: Institut La Ribera
  • Parc Salvador Allende: Escola Font Freda i Institut Montserrat Miró
  • Parc de la Llacuna: Escola Elvira Cuyàs i Institut escola Mas Rampinyo
  • Parc de la Ferreria: Institut La Ferreria

També a partir del 21 de febrer, les escales del vestíbul de Montcada Aqua mostraran la paraula mare en diferents llengües que es parlen a Montcada i Reixac.

Objectius del DILM
El 21 de febrer es commemora arreu el Dia Internacional de la Llengua Materna, promogut per la UNESCO, amb la intenció de fer un reconeixement a la diversitat lingüística i cultural i al plurilingüisme.  

 A Montcada i Reixac, l’any 2018 es va organitzar per primer cop una actuació per commemorar el DILM que va tenir continuïtat amb noves propostes els anys 2019, 2020, 2021 i 2022. En cada ocasió s’han triat diferents temes per donar a conèixer la diversitat lingüística: els jocs populars, la tradició oral (el conte), la salutació, les onomatopeies, les expressions i frases fetes i, enguany, la transmissió oral i la paraula mare. 

 La llengua materna o primera llengua és el primer idioma que aprèn una persona en la primera etapa de socialització i, generalment, el model de referència és la mare o persona que exerceix aquesta funció de criança. És per això que la proposta per al 2023 és, d’una banda, difondre la paraula mare en llengües maternes que es parlen al municipi. 

Darrera actualització: 8.03.2023 | 12:21