La població autòctona i d'origen estranger coexisteix sense problemes a Montcada i Reixac però no s'interrelaciona

A Montcada i Reixac existeix una relació de coexistència pacífica entre la població autòctona i estrangera, però no hi ha una interrelació entre les persones de diferents comunitats, una situació que pot derivar en problemes de convivència si es produeix alguna conflicte. Aquesta afirmació es desprèn dels resultats de l'enquesta en el marc 'Montcada Antirumors', que es va fer l'estiu passat sobre una mostra de 400 persones del municipi. L'objectiu de l'enquesta era conèixer l'opinió de la ciutadania de Montcada i Reixac respecte la diversitat cultural. La meitat de les entrevistes es van dur a terme a Can Sant Joan, la Ribera i Font Pudenta, els tres sectors amb més població immigrant, i la resta es va repartir entre altres barris de la ciutat.

Les conclusions de l'enquesta recullen que el 15% de la població local veu la immigració com un problema, un percentatge que augmenta als barris amb més població nouvinguda (21%) i baixa a la resta de zones del municipi (8%). Malgrat això, el 42% dels enquestats assegura que la seva relació amb persones nouvingudes és bona. Els resultats de l'enquesta permeten determinar quins són els rumors sobre la diversitat cultural que tenen més impacte entre la població. Segons les respostes obtingudes, els que tenen més credibilitat estan relacionats amb el comerç i la distribució de les ajudes públiques. Un 68% dels entrevistats opina que les persones nouvingudes que munten un negoci no respecten els horaris comercials i no paguen els mateixos impostos (43%) i un 61% creu que tots o la major part dels ajuts socials estan destinats a la població estrangera.

El 25% de la població es mostra tolerant amb la immigració, ja que no ho veu com un problema i qüestiona gran part dels rumors. Les persones intolerants suposen un 11% dels enquestats, que donen una alta credibilitat als rumors i tenen una opinió molt restringida dels drets dels estrangers. Però la majoria de la població es troba a la franja dels ambigus, el 25% més proper a posicionament intransigents i el 39%, a tesis més tolerants. L'enquesta també conclou que la població que viu en un lloc amb molts estrangers o no té feina té actituds més intolerants.

De l'enquesta també se'n deriva el tipus de societat que prefereix la majoria de la població i predomina el model d'assimilació, és a dir, el major nombre d'entrevistats veu bé que les persones no vingudes participin en la vida del municipi, però es mostra reticent a l'hora d'acceptar que tinguin els seus espais per practicar les seves religions, vesteixin com al seu país d'origen o, entre ells, parlin el seu propi idioma. 'És important que es continuï treballant en la línia de la convivència i el foment de les relacions entre comunitats, perquè l'ideal seria viure en una societat intercultural', ha manifestat la regidora d'Integració, Mar Sempere.