La justícia anul·la l'acord de la Generalitat pel qual s'autoritzava a Lafarge a fer servir combustible derivat de residus

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estimat el recurs interposat per l'Ajuntament de Montcada i Reixac (2012) contra l'acord de la Generalitat de Catalunya, pel qual l'ens autonòmic aprovava una modificació de l'autorització ambiental que el Departament de Territori i Sostenibilitat -aleshores, Medi Ambient i Habitatge- havia atorgat a Lafarge Cementos l'any 2008. Amb aquest canvi, s'autoritzava la cimentera a substituir part del combustible fòssil (coc de petroli) que fa servir en la seva activitat per combustible derivat de residus urbans i industrials (CDR), fins a un màxim de 30.000 tones l'any. El recurs que va presentar el consistori contra la Generalitat, i al qual es va afegir la mateixa Lafarge com a codemandada, es fonamentava en que aquest canvi, qualificat com a no substancial per les parts demandades, té interès municipal i, per tant, l'Ajuntament tenia dret a ser informat sobre aquesta modificació i a emetre'n un informe, ja que l'administració local té competències sobre sorolls, vibracions, calor, olors, subministrament d'aigua, vessaments en el sistema públic de sanejament i el clavegueram i gestió de residus municipals, àmbits que, possiblement, quedarien afectats amb la incorporació del CDR a la planta de Can Sant Joan.

El govern municipal ha informat aquest divendres, 17 de juliol, sobre aquesta sentència a la resta de grups del consistori durant la comissió informativa de territori prèvia al Ple ordinari i a continuació, ho ha comunicat a una representació de la Plataforma Antiincineració de Montcada i Reixac. 'Des de l'Ajuntament estem molt satisfets d'aquesta sentència perquè reconeix l'autonomia i les nostres competències municipals", ha manifestat l'alcaldessa, Laura Campos, qui ha explicat que després de l'estiu "ens informarem si la Generalitat i Lafarge han presentat recurs d'apel·lació, si no ho han fet, des del consistori sol·licitarem l'execució de la sentència".

En el procés, el consistori va presentar totes les mocions aprovades pel Ple municipal contra la incineració de residus i va al·legar també que es va privar l'Ajuntament d'exercir les seves competències i de verificar si la modificació aprovada suposava més contaminació i si calia imposar mesures correctores addicionals per evitar noves molèsties al veïnat. En concret, es va mostrar el posicionament del Ple del 1999, en què es va sol·licitar al Govern català a excloure la incineració de residus als forns de les cimenteres; la moció del 2008, en què s'instava a l'aleshores conseller de Medi Ambient i Habitatge, Francesc Baltasar, a que visités Montcada i Reixac i informés la ciutadania i el consistori sobre l'adequació ambiental de l'activitat industrial de la cimentera; i sobre la moció del 2010, en què el Ple va sol·licitar que suspengués l'atorgament de l'autorització ambiental definitiva de Lafarge en la part referida a l'ús de biomassa mentre no es complís allò acordat al Ple del 2008.

La sentència de la sala del contenciós administratiu del TSJC anul·la ara l'acord de la Generalitat de Catalunya aprovant el canvi de combustible, perquè considera que la normativa que aplica el govern català va en contra del principi d'autonomia local, i torna enrere la tramitació i li ordena que passi l'expedient a l'Ajuntament perquè informi sobre la repercussió de la modificació proposada per Lafarge en els àmbits de competència municipal.