El veïnat de Montcada i Reixac reclama a l'enquesta Riconnect que la N-150 sigui més apta per als vianants

Més d'un miler de persones vol que la N-150 sigui una via més apta per als vianants. Aquesta és una de les conclusions destacades d'una enquesta elaborada final del 2020 en el marc del projecte europeu de cohesió territorial RiConnect Urbact, del qual forma part l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). Per desenvolupar el projecte a nivell metropolità, l'AMB ha triat la zona compresa entre Montcada i Reixac, Cerdanyola, Barberà i Ripollet, poblacions per les quals travessen la N-150, la C-58 i el riu Ripoll, entre d'altres infraestructures.

L'enquesta, en format digital, la va contestar un total de 1.168 persones de les quatre poblacions i un 27% de les respostes correspon a veïnat de Montcada i Reixac (315 persones). Les preguntes demanaven l'opinió ciutadana sobre les infraestructures i espais naturals que travessen el territori i la instaven a proposar-hi millores. 

La N-150 és la infraestructura amb més opinions negatives a l'enquesta, pel seu volum de trànsit privat i per la contaminació que s'hi genera. La majoria de la ciutadania no considera aquest vial com un carrer i destaca que a Montcada i Reixac, tot i ser l'únic municipi on el tram que la travessa és municipal, és on més s'accentua la percepció de la N-150 com una carretera (60% de les respostes). Del total d'enquestats, la població montcadenca és la que afirma que més la fa servir i els montcadencs que han respost valoren negativament el vial pel col·lapse viari i la contaminació.

Un 10% de les respostes del total dels quatre municipis creu que hi ha un excés i mala sincronització dels semàfors de la N-150. Els enquestats de totes les poblacions volen que aquesta carretera es transformi en un espai més verd i més apte per als vianants, que s'hi introdueixi la mobilitat activa i se'n redueixi el volum de cotxes. Entre els favorables a mantenir la carretera com a eix per al vehicle privat, hi ha unanimitat en aconseguir mesures per descongestionar-la a les interseccions.

El col·lapse viari i la contaminació són també els motius negatius que apunta la ciutadania de la presència de la C-58 al territori. Els enquestats, en la seva majoria, assenyalen la necessitat d'augmentar el nombre de passos de vianants que la creuen i d'incorporar transport públic a l'autopista. Les dades de Montcada i Reixac coincideixen amb la majoria a afirmar que el col·lapse viari i la contaminació són els punts més negatius de la C-58.

En referència a la xarxa ferroviària, la població de Montcada i Reixac és la que més percep aquesta infraestructura com una barrera, donat la quantitat d'estacions i línies de Rodalies que la travessen. Un 60% de les persones del municipi que ha fet l'enquesta considera que les vies provoquen una fractura sobre el territori.

Finalment i en relació amb els espais naturals, la majoria dels habitants dels quatre municipis diuen que utilitzen el riu Ripoll com a espai d'ús social per anar a passejar, tot i que en el cas de Montcada i Reixac, les xifres són més baixes que en altres poblacions com Ripollet o Barberà. Les principals demandes van encaminades a millorar les vores i l'entorn del riu Ripoll per tenir més espai de passeig, la creació de més recorreguts pel riu, més qualitat ambiental de les vores i de l'aigua i més bones connexions amb altres espais naturals.

'El projecte Riconnect és una oportunitat per reflexionar sobre la integració d'infraestructures i espais naturals en el territori, que poden suposar una barrera, però que també ens donen servei, com ara el transport públic', ha explicat el president de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament de Montcada i Reixac, Jordi Sánchez. L'edil considera que un dels reptes a assolir en aquest  marc és la integració de la N-150. Des de Montcada i Reixac ja s'han fet actuacions per cohesionar-la dins del territori i per acabar amb la percepció de carretera. 'La N-150 ha de deixar de ser una via de pas, amb intervencions com una xarxa ciclable segregada, amb la millora del transport públic i amb voreres amples; des de Montcada i Reixac continuarem fent accions en aquesta línia, per complementar les que ja són una realitat', ha dit.

A banda de les infraestructures, l'enquesta ciutadana també preguntava per la situació actual de pandèmia i el perfil dels participants en relació amb la mobilitat. La meitat dels enquestats tenen una situació semblant a la prèvia a la pandèmia i treballen presencialment. Els aspectes que més han canviat són la reducció de la mobilitat, els desplaçaments de la vida social, l'augment del teletreball i l'increment d'estudis a través de canals telemàtics.

Pel que fa a les actuacions dutes a terme dins dels municipis en relació amb el context de crisi sanitària, la majoria de veïns aposten per fer-ne mesures permanents: talls de carrers per a ús dels vianants, neteja i desinfecció de la via pública i els parcs o augment dels carrils bici.

Xarxa RiConnect i avanç del PDU metropolità
Els objectius de la xarxa RiConnect concorden mb els del Pla director urbanístic metropolità (PDU), que vol aconseguir una mobilitat d'escala humana, sostenible per a les persones i el territori. Per això, un dels seus propòsits és repensar les xarxes d'infraestructures d'alta capacitat per millorar-ne l'eficiència i la integració. Sánchez, que és també vicepresident de desenvolupament de Polítiques Urbanístiques de l'AMB, considera que les infraestructures 's'han de repensar des del territori, des de Montcada i Reixac, i a més de donar-nos serveis, s'han d'integrar en l'entorn sense suposar barreres que ens trinxin'. En relació amb aquest propòsit, l'AMB va convocar el concurs d'idees ‘El futur de les infraestructures viàries. Nusos i cruïlles', per repensar les infraestructures, amb la finalitat de recollir estratègies i apostes que replantegin el paper futur d'aquestes artèries viàries metropolitanes i el seu encaix territorial.