El Síndic de Greuges convoca l'AMB i la Generalitat a una reunió per tractar les expropiacions de zones verdes privades a instàncies dels ajuntaments afectats

Representants de diferents ajuntaments afectats per les expropiacions de zones verdes privades com a conseqüència de l'execució del Pla General Metropolità (PGM) del 1976, entre ells, de Montcada i Reixac, s'han reunit aquesta setmana amb representants de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) i del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat a instàncies del Síndic de Greuges de Catalunya, ens que ha mostrat la seva preocupació per les afectacions que el pagament de quantioses expropiacions pugui comportar als pressuposts municipals. Els ajuntaments han demanat la intervenció del Síndic per fer de mitjancera amb els ens supramunicipals i també perquè revisi els termes de les lleis urbanístiques que poden comportar perjudicis als ajuntaments i perquè demani al govern central l'estudi de proposicions no de llei perquè les administracions locals no es vegin perjudicades en expropiacions que no són d'interès públic.

En el cas de Montcada i Reixac, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya ha reconegut un preu de prop de 15 milions als expedients d'expropiació forçosa a tres empreses del municipi que van iniciar el procés i sobre els quals ja hi ha sentència. A d'altres localitats, com Sant Cugat del Vallès o Sant Vicenç dels Horts, se'ls reclama 40 i 35 milions, respectivament. A la trobada, els representants municipals es van mostrar preocupats perquè la moratòria aprovada per la Generalitat per aturar les expropiacions finalitzarà el 31 de desembre. Per tant, s'espera que l'any que ve els consistoris afectats hagin de fer front a quantioses sumes en concepte d'expropiació.

El problema deriva de l'aprovació del PGM de l'any 1976, quan es van repartir les zones verdes entre els diferents municipis que formen l'AMB. Moltes de les zones verdes programades aleshores es troben situades en terrenys privats, els propietaris dels quals reclamen als ajuntaments l'expropiació per tal que es destinin a l'ús previst. El problema rau en què moltes d'aquestes zones no poden ser utilitzades com a zona verda pública perquè es tracta de barrancs i terrenys abruptes. 'Demanem a l'AMB que compensi els municipis afectats amb ajudes, com ara més pressupost per a inversions, perquè hi ha municipis que hem d'afrontar expropiacions de zones verdes que altres no tenen, perquè així és com es va fer el repartiment en aprovar-se el PGM del 76', ha expressat el president de l'Àrea Territorial, Juan Parra, que va assistir a la reunió. L'edil també ha indicat que una possible solució d'aquest tema passa per l'aprovació del Pla Director d'Urbanisme, que ha de suplir el PGM. 'Amb aquest document es poden repartir de forma diferent les càrregues i es poden acordar compensacions alternatives a les expropiacions', ha manifestat Parra.

Des de l'AMB s'ha recordat que es va obrir una línia de finançament amb interessos per tal que els ajuntaments fessin front a les expropiacions. Els representants municipals han agraït aquesta mesura però l'han qualificada d'insuficient, alhora que han reclamat compensacions. El representant de l'AMB ha pres nota de les reclamacions municipals i s'ha mostrat obert a parlar-ne de possibles solucions.