Ahir es va crear la mesa cívica amb l'objectiu de trobar una solució a la problemàtica de la urbanització de Bosc d'en Vilaró, en el marc de la jornada organitzada pel consistori, que es va celebrar a l'Auditori Municipal. L'acte va comptar amb la participació de representants de la Generalitat de Catalunya, de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), de l'Ajuntament de Badalona i de diputats de la comissió de territori al Parlament de Catalunya, a més de l'Associació de Veïns de Bosc d'en Vilaró.
L'alcaldessa, Laura Campos, va obrir la sessió monogràfica amb l'anunci de la creació de la mesa cívica creada amb la finalitat de buscar una solució a una problemàtica enquistada des de fa més de 50 anys i que estarà formada pels representants polítics i tècnics de les diferents administracions implicades i dels veïns. Campos va afirmar que "aquest és un problema que traspassa Montcada i Reixac i Badalona, i que afecta a totes les administracions supramunicipals". L'alcaldessa va explicar que "aquest és problema més greu del municipi, amb un drama social que formen 206 habitatges amb les corresponents famílies afectades, però també de manca de seguretat en cas d'incendi i de salubritat. A més, cal afegir la indefensió jurídica dels propietaris".
Per la seva banda, el president de l'Àrea Territorial de l'Ajuntament, Jordi Sánchez, va comentar que "aquest és un tema molt sensible perquè estem parlant de persones i moltes d'aquestes van ser enganyades durant anys per la pròpia administració local amb falses promeses de legalització". Sánchez va afegir que "avui és un dia històric per escoltar a tots els responsables d'urbanisme de totes les administracions responsables en un mateix espai".
L'acte també va comptar amb la participació del regidor d'Urbanisme del consistori de Badalona, Oriol Lladó, el director general de la Direcció General d'Ordenació del Territori i Urbanisme de la Generalitat de Catalunya, Agustí Serra, i el director del Servei d'Urbanisme de l'AMB, Josep Maria Carreras, que van reiterar que no és possible la legalització del sector. Agustí Serra, qui va reconèixer que les urbanitzacions pendents de regularitzar -729 a tot Catalunya- són una de les problemàtiques més importants a resoldre i que a Bosc d'en Vilaró la solució no passa per la legalització, ja que es troba en un àmbit qualificat com a forestal i de sistemes generals i té la màxima protecció jurídica. Per la seva banda, Carreres, va parlar sobre el marc legal que impedeix la seva legalització i sobre la necessitat que els veïns reconeguin la realitat jurídica i prenguin consciència. A la jornada també va participar la presidenta de l'AV de Bosc d'en Vilaró, Begoña Navajo, a més d'advocats experts en temes urbanístics. En la sessió també van intervenir els representants de les comissions de territori de tots els grups polítics al Parlament de Catalunya: Marc Sanglas (JxSí), Sergio Sanz (Cs), Pol Gibert (PSC), Hortènsia Grau (CSQEP) i Alberto Villagrasa (PPC).
El Bosc d'en Vilaró és una urbanització il·legal de 44,5 hectàrees ubicada en zona amb sòl qualificat com a zona forestal, a la Serralada de Marina, a cavall entre Montcada i Reixac (87% dels terrenys) i Badalona (13%). Actualment, hi ha 270 parcel·les i 206 habitatges. La normativa urbanística impedeix la seva legalització. Actualment hi ha sentències fermes d'enderroc i, fins i tot, una sentència penal per delicte urbanístic, i l'Ajuntament tampoc no pot fer cap actuació de manteniment.
L'origen de la urbanització es troba als anys 60, quan es va fer una parcel·lació il·legal dels terrenys ja qualificats com a zones forestals, on hi van proliferar vivendes adreçades, majoritàriament, a ser segones residències.