El Dia de l’Orgull Lesbià, Gai, Trans, Bisexual i Intersexual es commemoren els fets del 28 de juny de 1969 a la ciutat de Nova York, coneguda com la revolta Stonewall, on per primera vegada es va denunciar la vulneració de drets i la repressió social contra les persones LGTBI. Aquests fets van propiciar que s’escollís aquest dia per commemorar, reivindicar i reconèixer tant la diversitat en l’orientació afectiva i sexual com la identitat de gènere.
Uns anys més tard, el 26 de juny de 1977, es va portar a terme a Les Rambles de Barcelona la primera manifestació de tot l’estat, convocada pel Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC) amb la participació de quatre mil persones reivindicant els drets i llibertats.
Des de llavors han estat molts els avenços assolits, aquest any volem posar en valor l’aprovació de la primera llei estatal LGTBI, concretament, la Llei 4/2023, de 28 de febrer, per la igualtat real i efectiva de les persones trans i per la garantia dels drets de les persones LGTBI, han calgut gairebé 45 anys de democràcia per fer-la possible, enmig de molta dedicació i reivindicació de partits polítics, agents socials i persones i col·lectius LGTBI.
Per altra banda, i des de l’àmbit local cada vegada son més els municipis que implementen polítiques LGTBI, arran, fonamentalment, de les competències locals que atorga la Llei 11/2014, de 10 d’octubre, per a garantir els drets de lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals i per eradicar l’homofòbia, la bifòbia i la transfòbia.
El món local és clau a l’hora d’implementar aquest marc legislatiu i desenvolupar polítiques públiques de sensibilització i de defensa de la diversitat sexual i de gènere, i en general de la garantia de les llibertats individuals i col·lectives i de construir territoris lliures d’LGTBI-fòbia.
Enguany, cal estar alerta a les possibles conseqüències de l’augment de la presència de formacions polítiques d’extrema dreta en els ajuntaments i ens locals de la demarcació, fets que alimenten els discursos d’odi cap a persones i col·lectius LGTBI i esdevenen obstacles al desenvolupament de polítiques locals de diversitat sexual i de gènere.
Aquestes formacions polítiques, generen una tendència d’intimidació i qüestionament de les llibertats i els drets de les persones LGTBI, que en països membres de la Unió Europea, com Hongria o Polònia, generen un ambient simbòlic d’hostilitat que es materialitzen amb l’augment d’agressions cap a les 2 persones LGTBI i amb accions com, per exemple, declaració de les anomenades “zones lliures d’ideologia LGTBI”.
En el global de països de la Unió Europea, un 60% de les persones LGTBI manifesta que no s’atreveix a anar agafada de la mà amb la seva parella per por a que les assetgin i un 37% han estat discriminades o assetjades algun cop a la seva vida per motiu d’orientació sexual. O bé el 33% de les persones enquestades notifiquen que eviten certs espais públics o ubicacions per temor a ser assaltades o amenaçades (FRA, 2020).
I en el context català tenim un augment del 19,8% d’incidències per violència LGTBI-fòbiques en el primer trimestre de 2023 en comparació a l’any anterior, sent la demarcació de Barcelona, concretament el 72,9 % del total, on es registren més incidències -augment del 9,5 %- (Observatori Contra Homofòbia, 2023).
Cal fer un front per revertir aquesta situació, començant pels 311 pobles i ciutats de la província de Barcelona. No podem restar impassibles quan els delictes d’odi en relació a l’orientació i identitat de gènere son el segon motiu en aquesta categoria (19,8%) amb un ascens del 68,23% en relació a les xifres de l’any 2020 a tot l’estat (Ministeri de l’Interior, 2021).
Pel 28J, un cop més, mostrem i fem explícit que treballar per a la igualtat vol dir tenir com a horitzó un escenari on les diferències per orientació sexual i de gènere són respectades amb igualtat de drets i viscudes amb total llibertat. És voluntat i compromís, per tant, de la nostra institució, lluitar de manera ferma i decidida pels drets i les polítiques LGTBI.