Relats de refugi

Entre el veïnat de Montcada i Reixac hi ha persones que han hagut de deixar casa seva per poder sentir-se més segures, altres no han nascut a la seva terra d’origen i no l’han pogut veure mai. Algunes han fet milers de quilòmetres des d’altres continents tot sabent que mai més podrien tornar a casa, altres han lluitat per donar una millor vida a les seves famílies, unes han acollit a casa seva persones que fugien de la seva llar assetjades per la guerra o la pobresa, algunes han pagat un alt preu per poder tornar a casa, altres han viscut en camps de refugi i algunes persones també hi han anat per deixar el seu granet de sorra...

Montcada i Reixac ha estat, i és avui dia, municipi d’acollida de moltes persones que, sense voler-ho, es veuen obligades a marxar de la terra que els va veure néixer o créixer, amb l’anhel de poder tornar-hi algun dia, si tot millora.

Cal tenir en compte que aquests moviments de persones en cerca de refugi no són només una qüestió actual. Arran de la mal anomenada “crisi de refugiats”, sembla que aquesta situació sigui una “amenaça” per a l’Europa actual, però no hem de perdre de vista el fet que els conflictes bèl·lics, la pobresa, la desigualtat i la violència han existit arreu del món des de temps remots.