De calces i succedanis

Amor, on eres que no em contestaves el telèfon? A la farmàcia? Ostres, doncs justament t’anava a recordar que compressis bolquers per a la nena, que només ens en queden dos! Hi has pensat? No? Bé, és igual. Ja hi aniré jo quan plegui de la feina que igualment n’havia de comprar per a la meva mare. Encara em costa fer-me a la idea de veure-la així... Però, mira, aprofitaré que vaig al centre per quedar amb la Marta. Avui m’ha enviat un missatge. Diu que ha tingut un dia horrorós. Es veu que les calcetes de la regla no li han aguantat i ha anat tacada a una reunió. Quina vergonya, la pobra! Vol que l’acompanyi a comprar-se llenceria. Dissabte ha quedat amb una noia que ha conegut per Internet i està molt nerviosa. L’acompanyo i a veure si així li alegro una mica el dia, no? I, de pas, m’agafaré també alguna coseta per a mi ara que ja m’he pogut treure aquelles horribles calces postpart. Potser tenim sort i, si la nena s’adorm aviat, ho puc estrenar aquesta nit... Ah, que estàs cansat...